Una bona barretina ha de ser capaç de portar el món dintre. Hem de ser tan arrelats a la pròpia identitat com oberts a la mundialitat.
Un poble expulsat de la seva terra, perseguit, oprimit... Nosaltres com a Església de Jesús només podem seguir el mateix camí del poble: viure també marginats, incompresos potser de la mateixa Església qui sap, perseguits i si fos necessari arribar fins a la sang com el poble també generalment hi arriba.
Fruit de la justícia és la pau. És clar, podria haver hi la pau del cementiri, la pau de l'esclavatge, la pau del conformisme... Tu creus que hi ha democràcia al món? A Estats Units hi ha democràcia? a Espanya teniu democràcia? a Europa hi ha democràcia? només per a alguns. Mentre hi hagi aturats, mentre hi hagi migrants que no poden entrar tranquil.lament, mentre hi hagi un tercer món no hi ha democràcia enlloc del món. Perquè si és una democracia privilegiadora d'un poble contra els altres pobles no és democracia. No deixa de ser una mena d'imperi... Nosaltres parlem al Brasil de les democradures, després que han passat les dictadures. I avui en dia el neoliberalisme és una autèntica dictadura econòmica i cultural mundial, una macrodictadura.
El capitalisme per definició és lucre acumulat. Per definició el capitalisme és privilegi del capital. Per definició el capitalisme, sobretot el capitalisme neoliberal, és exclusiu.
Com es pot ser església dels pobres sense ser una església pobre?
Jo dic sempre que l'Evangeli és per als rics i per als pobres. És per a tothom però va a favor dels pobres, perquè surtin de la seva pobresa en la mesura que sigui possible, perquè tinguin coratge, esperança, confiança, i perquè fins i tot en la pobresa sàpiguen viure com a fills de Déu i com a germans. També va a favor dels rics però contra la seva riquesa, contra els seus privilegis, contra la possibilitat que tenen d'explotar, dominar i excloure. Jo puc tractar-me amb rics sempre que digui les veritats i que no em deixi portar.
Jo sóc a favor de la salvació dels rics i dels pobres. Dic sempre el següent: s'ha d'evangelitzar els rics i els pobres? si, però només es pot envangelitzar els rics i els pobres si s'opta pels pobres.
Ja n'hi ha prou de batejos a foc, ja n'hi ha prou de fer la missió com si nosaltres tinguéssim la total, l'única veritat i fossim els adults dialogants i plenipotenciaris de Déu i els altres fossin gairebé animalets.
En aquest temps de tant consumisme em penso que l'Església de Jesús, i sobretot els que som més, o hauriem de ser més responsables dintre de l'Església hem de donar un testimoni d'anticonsumisme. El mercat, al capdavall té com a projecte el consumisme... El que em fa a mi no és el que tinc, el que em fa és el que sóc, el que estimo, les raons de la meva vida... El que dono és el que em fa, no el que tinc. Quan més dono, més tinc perquè sóc més. Quan més tinc i dono menys, tinc menys perquè sóc menys... Jo no vull dir que tothom sigui frare. El que passa és que la gent actua com si digués jo no sóc jo, sóc les meves coses. És el contrari del que deia Ortega y Gasset: jo sóc jo i les meves circumstàncies. Per alguns primer són les seves coses i després ells. Jo sóc només un penja-robes de coses... Em sembla que la humanitat s'està frivolitzant molt. El consumisme consumeix la dignitat humana.
Potser es fàcil veure ho bé de lluny. Qui sap si dintre de Catalunya mateix jo actuant com actuo aquí seria força mal vist.
Jo sempre he estat familiaritzat amb la mort ja des de petit. Primerament perquè la mort és una gran realitat de la vida, és l'últim alt i fort moment de la vida; a més la mort és de tothom i a la llum de la mort em penso que la vida es veu diferent, perquè si tens una resposta a la mort tens sentit per a la vida.
El primer món oficialitzat més reconegut com a tal, no té ni raons per viure, que ha perdut el sentit de la vida. Com tindrà raons per morir? Per això no pot valoritzar el martiri i fuig fins i tot de la idea de la mort.
Les meves causes valen més que la meva vida perquè són les causes les que donen sentit a una vida. Una vida sense causes és una vida pobre, trista, buida.
