"SOLSTICI" de Miquel Martí i Pol

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences, humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure. En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Lluís..a Llach

Tinc un clavell per tu, que m’han dit que tens pena al cor, i tristesa als ulls. Jo només passava, ni sé on anava, però penso que... Tinc un clavell per tu, si és que tens el cor malalt d’amor, o el cap malalt de món, o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix... Au! Vinga, amunt, amunt. Obre els teus ulls i amunt. Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. Tinc un clavell per tu, sé que potser em poso on no puc, però un somriure teu em faria un sant amb la feina acabada. I és així que... Tinc un clavell per tu. Apa! Pren-lo, doncs. Per què esperar més, mira que el temps passa. I tanmateix... Au! Vinga... Tens un clavell per mi, que a voltes tinc pena al cor i tristesa als ulls i em sembla tan difícil un poc de llum. Au! Vinga...