Sis mesos

Com si fos un fil, un fil llarg i prim que teixint -se d'enyor m'uneix sempre al teu cor. És només un fil, potser fràgil, però sempre fàcil per tenir-te dintre meu tan a prop com tan absent.. No ha d'esborrar el temps ni un sol traç de tants sentiments per tu, ni podrà l'oblit trencar el fil que tibant-me em lliga a tu. Jo t'espero... i t'espero... Sempre queda un fil, un fil llarg i prim que per tendre és tan tens que per minse es fa immens. Només aquest fil, potser fàcil però sempre fràgil per sentir-te dintre meu, tan a prop i tan absent... Queda sempre un fil...

Més Martí i Pol

Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s'exalta el vell desig d'un món millor.

Paisatge encès

Talla l'aire de vidre el diamant de la teva mirada; tot és breu darrera la cortina que em separa de la tarda que mor enmig d'un gran silenci. Quan tornem a veure'ns, tota la quietud serà paisatge encès, reducte d'esperances i de somnis.(MMP)