El més bonic

"El més bonic del mar és allò que no hem navegat. El més bonic dels nostres fills és allò que encara no ha crescut. El més bonic dels nostres dies no ho hem viscut encara. I allò més bonic que tinc per dir—te encara no t'ho he dit." Nazim Hikmet (Tessalònica, 1902 — Moscou, 1963)

Any nou

Voldria, si tu vols, viure, senzillament, amb tu, la gerda albada d’un nou any. Viure de ben a prop, i compartir l’instant del desvetllar del jorn com l’esclat d’una flor regada de gebrada, per convertir en mots les nostres emocions, el primer alè, els somnis de camins i d’horitzons, que de sempre hem volgut descobrir i fer nostres. Podem, si vols, descloure els pètals d’una flor, fer voleiar un estel o bé crear històries, inventar un recer en un jardí ufanós que omplirem de paraules, pujar el cim més agrest sense moure’ns de casa, tancar els ulls i junts donar la volta al món per retornar a port i en el port abraçar-nos, gaudir d’aquest instant i perpetuar el goig de ser, de viure i d’estimar-nos fent de l’amor bressol, i agrair-te que hagis acolorit de joia i de somriures, de força i inquietuds, els instants compartits, per renovar, si vols, a cada instant del viure la lliure opció de triar-nos l’un a l’altre. (Any nou, Pep Cortés)