Dissabte 1 d'agost. Per a molts l'inici de les vacances i des de fa 32 anys també de la cursa popular de l'Espluga de Francolí. Hi arribo a quarts de set, just per agafar l'habitació de l'Hostal del Senglar -on passarem una molt bona nit- canviar-me, recollir el dorsal i fer-nos la foto d'equip. La sortida és pràcticament al davant de l'hostal. Abans de començar temo la calor. En fa força però in situ i per estar en plena canícula comprovo que es pot aguantar. Res fa preveure que un parell d'hores més tard plourà de valent.
Tret de sortida. Vaig tranquil, lent, sense haver escalfat i ensumant la fortor dels cossos suats de molts corredors que em precedeixen. M'acompanyen en Ruben i -faltaria més- l'omnipresent Cervantes que porta dos xips, un a cada bamba. Els dos primers quilòmetres els fem pels carrers del poble. Hi ha molta gent a la sortida i força animació, els espluguins estan de festa major i a més em sembla que els agrada la cursa. Després de voltar per la vila tornem a passar per la sortida, en sentit contrari i enfilem la carretera que ens porta al monestir de Poblet. Comencem a pujar, cony com costa, però al km 4 ja som al monestir. Acompanyats per una simpàtica orquestra i també força públic, entrem corrents a la plaça Major dels de Sant Benet que està d'obres. Fot un ventot que aixeca molta sorra i pols, m'encega i no em permet observar el monument.
Sortim de Poblet i tornem a ser a la carretera que va a Prades. Fins gairebé el km 9 toca pujada constant i en ocasions contra vent. Noto que se'm carreguen els bessons i no vaig gaire còmode. Anem a cinc el quilòmetre. El recorregut és plè d'avituallaments d'aigua i també d'esponges. Durant l'ascensió intento localitzar en Rubén que està més endavant pràcticament des dels primers metres de la cursa. El veig en el pitjor dels casos a uns cent metres tot i que mica en mica la distància es va reduint. Està fet un miura tot i la lesió que encara arrossega. Fins el quilòmetre nou el lacaio Cervantes i jo no l'atrapem.
A partir del 10, avall que fa baixada. Fins gairebé el km 12 continuo amb en Ruben i en Cervantes al costat. Ara si, em trobo millor. Les cames rutllen, em venen a la memòria els darrers quilòmetres de la mitja de Lleida. Avanço uns quants corredors amb petits canvis de ritme i així mica en mica em distancio dels meus partners. A dos o tres mil metres del final veig un corredor que està estès a terra i atès per unes quantes persones. Espero que no hagi estat res greu. Sento que algú des del telèfon mòbil demana una ambulància.
El darrers dos quilòmetres són un passeig. Continuo avançant gent, encara tinc força. Finalment entro a meta esprintant, aconseguint rebaixar en més de quatre minuts el crono dels 15km de Canovelles. Satisfet. De festa.
538 55,25% 1075 Xavier Garcia-Cascon Vela 1:13:18 1:12:58 4:52 10:13 647 46:24 598 M03 - 322 BASEAMADO.COM
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Xavi, encantat de tornar-te a saludar fugaçment a l'Espluga, una cursa que m'encanta, però on aquest any vaig patir molt, un col.lapse fisic total. Però de tot se n'aprén.
Ostres sub 1h'13"!!! imparable progressió, em tens meravellat, de veritat, sobretot tenint en compte que jo fa dos anys que em vaig quedar encallar en les meves marques i sé el que costa millorar-les.
Felicitats!!!
Publica un comentari a l'entrada