dimecres, 2 de juny del 2010
Passeig marítim
La setmana passada +/- 50km d'entrenament. Aquesta anem pel mateix camí. Després d'un temps de repòs, és fantàstic reemprendre la marxa, deixar anar el cos per aquests mons de Déu i també l'ànima, corrent per descomptat. El repte és fer la marató del Mediterrani, a la tardor, per sota de les tres hores i tres quarts.
dissabte, 17 d’abril del 2010
Primavera
Fa temps que no escric res perquè fa temps que no corro. Des de la marató que surto poc a entrenar i no he participat en cap cursa tot i que la primavera em sembla la millor època per runejar. Els dies es fan llargs, entrenaments amb la claror del Sol i sovint vestit amb tan sols una samarreta de cotó... En definitiva, fa bon temps per córrer, per sortir, per viure. Cal aprofitar-ho.
diumenge, 7 de març del 2010
Si!!!
Per fi la marató. Després de gairebé dos anys i mig de començar a córrer, avui a Barcelona, 42.195 metres en 3 hores 59 minuts i 2 segons, un temps athlèticament gens brillant però per a mi, personalment extraordinari. Jo sé del mèrit d'haver-la fet donades les circumstàncies. Estic content i també agraït a tu i a tota una colla de gent que m'estima, i en especial als companys de l'equip BASEAMADÓ. Moltes gràcies.
dimarts, 23 de febrer del 2010
34 quilòmetres
Avui he fet un extra. Des de la mitja de Barcelona, fa 8 dies, no havia sortit a córrer. Aquesta tarda, poc abans de dos quarts de sis, he fet dues voltes a un circuit pels voltants de Sant Cugat de 17 quilòmetres, segons el pedometer del google maps. La primera volta en una hora trenta sis minuts aprox. Les set i pocs minuts. He acabat la segona ronda a les nou de la nit tocades, amb la mare a la porta, preocupada. El cronòmetre marcava 3 hores, 25 minuts i trenta segons.
Sensacions? Els primers trenta quilòmetres gairebé cap problema, Cansats però sense patiment. A partir de la trentena he improvitzat un streeptease en plena ronda nord: m'he hagut de treure un dels dos pantalons que vestia del mal que em feien els pebrots. La vaselina és imprescindible i avui no me n'he posat. A partir dels trenta dos mil metres, dos quilòmetres en pujada. M'ha semblat veure els manobres enfeinats amb el ditxós mur que tot maratonià esmenta. Finalment he aconseguit acabar l'entrenament. Intueixo que el pitjor estava per venir, més endavant, però avui el via crucis finia en el 34. Quan he acabat una certa sensació de mareig, no del tot desagradable, m'ha fet pensar en les primeres mitges maratons en que vaig participar.
Després dels 34 he caminat una estoneta, cinc minuts. Finalment he anat a la dutxa amb un creixent mal als bessons, no sé exactament on localitzar-lo. Un mal que ni amb aigua freda ni amb aigua calenta alleugeria. Un dolor nou, que mai he tingut després de córrer. En tot cas, content perquè no he tingut rampes, cosa que em preocupa de cara a la cita del 7 de març.
He sopat com un senyor i ara ja no em fa mal res. Fins i tot no camino com si hagués baixat del cavall. O potser si, però com sempre.
Sensacions? Els primers trenta quilòmetres gairebé cap problema, Cansats però sense patiment. A partir de la trentena he improvitzat un streeptease en plena ronda nord: m'he hagut de treure un dels dos pantalons que vestia del mal que em feien els pebrots. La vaselina és imprescindible i avui no me n'he posat. A partir dels trenta dos mil metres, dos quilòmetres en pujada. M'ha semblat veure els manobres enfeinats amb el ditxós mur que tot maratonià esmenta. Finalment he aconseguit acabar l'entrenament. Intueixo que el pitjor estava per venir, més endavant, però avui el via crucis finia en el 34. Quan he acabat una certa sensació de mareig, no del tot desagradable, m'ha fet pensar en les primeres mitges maratons en que vaig participar.
Després dels 34 he caminat una estoneta, cinc minuts. Finalment he anat a la dutxa amb un creixent mal als bessons, no sé exactament on localitzar-lo. Un mal que ni amb aigua freda ni amb aigua calenta alleugeria. Un dolor nou, que mai he tingut després de córrer. En tot cas, content perquè no he tingut rampes, cosa que em preocupa de cara a la cita del 7 de març.
He sopat com un senyor i ara ja no em fa mal res. Fins i tot no camino com si hagués baixat del cavall. O potser si, però com sempre.
diumenge, 14 de febrer del 2010
...
Mitja de Barcelona. Primera cursa en que m'oblido d'anar a recollir el dorsal. No cal dir res més i si resar perquè aguanti la marató. 2938 71,03% 2243 Xavier Garcia-Cascon Vela temps real 1:51:33, 5:18 mitjana per km, 54:50al km 10, 1:21:35 al km 15 MD - 1572 BASEAMADO.COM. Publicar aquesta marca em fa una mica de vergonya i tot però ho sento, ara les prioritats són unes altres.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Desdir-se
Menys d'un mes per Barcelona i fa una setmana que no surto a entrenar. Val la pena intentar-ho?
dimarts, 26 de gener del 2010
Podòmetre o pedòmetre
Divendres 22 finalment en van caure 10. Dissabte i diumenge quieto parao. Dilluns 17km i avui 15 més. Queda 1 mes, 12 dies, 4hores, 7 minuts i 15 segons.
dimarts, 19 de gener del 2010
Gener 2.010
Dissabte 16. Dinaret amb els gats vells i alguna gata maula. Després a l'Hotel Don Cándido a l'entrega de premis de la Championchip. 2on premi per equips i superequips del BASEAMADO (quins collons!!), medalla (i barret) per a l'Esther, l'Antonio i en Dani, i un record molt especial per tots els qui ho han fet possible i dissabte no hi eren.
Diumenge 17. Mitja Marató de Terrassa. 1357 72,36% 1788 Xavier Garcia-Cascon Vela 1:50:41 1:50:08 5:14 1367 1:28:20 (1:27:47) M3 - 607 1093 56,46 BASEAMADO.COM La de Terrassa no és per lluir-se. I si a més darrerament he entrenat poquet (un parell de dies a la setmana) a un ritme molt suau, i no m'estic de res(85kg), el resultat és l'hora cinquanta. De totes maneres l'únic objectiu que m'he posat en aquest trimestre és participar a la marató de barcelona i acabar-la, i si pot ser en menys de quatre hores. Per això és molt probable que no faci cap cursa de 10km fins a mitjans de març i que la velocitat a les curses (fins i tot a les mitges) no m'acabi de preocupar gaire. M'agradaria arribar a Barcelona el 7 de març amb menys quilets i una mica més de resistència per poder fer la Marató i disfrutar-la... Això és tot. Som-hi?
Dilluns 18. 10km entrenant xino-xano, una part al costat del Nachete que per fi s'està prenent seriosament això de córrer.
Dimarts 19. 17km més de cames, aproximadament. També piano piano i una part important del recorregut acompanyat per l'Ignasi.
Demà dimecres descans per motius laborals. Dijous a jugar a futbol i divendres ja queda massa lluny per planificar res.
Diumenge 17. Mitja Marató de Terrassa. 1357 72,36% 1788 Xavier Garcia-Cascon Vela 1:50:41 1:50:08 5:14 1367 1:28:20 (1:27:47) M3 - 607 1093 56,46 BASEAMADO.COM La de Terrassa no és per lluir-se. I si a més darrerament he entrenat poquet (un parell de dies a la setmana) a un ritme molt suau, i no m'estic de res(85kg), el resultat és l'hora cinquanta. De totes maneres l'únic objectiu que m'he posat en aquest trimestre és participar a la marató de barcelona i acabar-la, i si pot ser en menys de quatre hores. Per això és molt probable que no faci cap cursa de 10km fins a mitjans de març i que la velocitat a les curses (fins i tot a les mitges) no m'acabi de preocupar gaire. M'agradaria arribar a Barcelona el 7 de març amb menys quilets i una mica més de resistència per poder fer la Marató i disfrutar-la... Això és tot. Som-hi?
Dilluns 18. 10km entrenant xino-xano, una part al costat del Nachete que per fi s'està prenent seriosament això de córrer.
Dimarts 19. 17km més de cames, aproximadament. També piano piano i una part important del recorregut acompanyat per l'Ignasi.
Demà dimecres descans per motius laborals. Dijous a jugar a futbol i divendres ja queda massa lluny per planificar res.
dilluns, 4 de gener del 2010
Entrenant per la Marató
Avui he fet el primer entrenament -per dir-ho d'alguna manera- dels molts que m'hauran d'ajudar a afrontar amb certes garanties la marató de Barcelona del proper 7 de març. De fet, em sembla que mai havia entrenat corrent 17 km, una hora i tres quarts, a un ritme que em sembla em permetria fer-ne el doble tranquilament. No deixa de ser un primer pas, petit però alhora gran per a un amateur com jo, quan apenes queden dos mesos per aquesta fita.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)