34 quilòmetres

Avui he fet un extra. Des de la mitja de Barcelona, fa 8 dies, no havia sortit a córrer. Aquesta tarda, poc abans de dos quarts de sis, he fet dues voltes a un circuit pels voltants de Sant Cugat de 17 quilòmetres, segons el pedometer del google maps. La primera volta en una hora trenta sis minuts aprox. Les set i pocs minuts. He acabat la segona ronda a les nou de la nit tocades, amb la mare a la porta, preocupada. El cronòmetre marcava 3 hores, 25 minuts i trenta segons.

Sensacions? Els primers trenta quilòmetres gairebé cap problema, Cansats però sense patiment. A partir de la trentena he improvitzat un streeptease en plena ronda nord: m'he hagut de treure un dels dos pantalons que vestia del mal que em feien els pebrots. La vaselina és imprescindible i avui no me n'he posat. A partir dels trenta dos mil metres, dos quilòmetres en pujada. M'ha semblat veure els manobres enfeinats amb el ditxós mur que tot maratonià esmenta. Finalment he aconseguit acabar l'entrenament. Intueixo que el pitjor estava per venir, més endavant, però avui el via crucis finia en el 34. Quan he acabat una certa sensació de mareig, no del tot desagradable, m'ha fet pensar en les primeres mitges maratons en que vaig participar.

Després dels 34 he caminat una estoneta, cinc minuts. Finalment he anat a la dutxa amb un creixent mal als bessons, no sé exactament on localitzar-lo. Un mal que ni amb aigua freda ni amb aigua calenta alleugeria. Un dolor nou, que mai he tingut després de córrer. En tot cas, content perquè no he tingut rampes, cosa que em preocupa de cara a la cita del 7 de març.

He sopat com un senyor i ara ja no em fa mal res. Fins i tot no camino com si hagués baixat del cavall. O potser si, però com sempre.