Més sostres

La majoria de les vegades la vida no va sobre el nostre estat d'ànim, i els cansats fan la feina, com deia el meu besavi, i és un deure i no un dret estar content, i quan vius dempeus i estimes amb prou força, i de veritat ets generós, no et sents mai buit i estàs ple d'afanys i d'esperança. La Humanitat ha arribat fins aquí gràcies a tantíssima gent que no s'ha queixat mai, que no s'ha rendit mai, que quan més abatuda se sentia s'ha tornat a aixecar i que mai no ha defugit els reptes ni ha mirat de guanyar-hi més del que oferia a canvi. Segur que m'he equivocat en moltes, moltíssimes coses, però jo no diré mai als meus que em deixin tranquil perquè no estem tranquils, ni puc demanar que em deixin en pau perquè no estem en pau. Guanyar és fantàstic, però som el que patim i el que perdem, som les vegades que caiem i ens tornem a aixecar, som el que queda de nosaltres quan als ulls de l'altra gent ja no queda res. Cadascú és com és, i està fet del que està fet... Sé el que m'ha costat arribar fins aquí, sé que no he fet trampa i que tot ho he aconseguit amb molt de treball i molt d'esforç, i també sé qui són i de quin peu calcen els que volen passar per bons i són més dolents que la tinya. Perdó per molestar, però volia dir-te això i volia dir-t'ho exactament de la manera que t'ho he dit.