Estimat Miquel (Lluís Llach)

No és un problema de creure o no creure en alguna d'aquestes religions absurdes que amb allò que ignorem, o temem, fonamenten els seus palaus. És només l'aplicació del sentit comú més primari i elemental, tan senzill com això, almenys per a nosaltres. Suposo que, tant a tu com a mi, fins ens reconfortava la tranquil.litat que, un cop ben estirada la pota, no hi hagués ni indicis ni esperances que la cosa continués a través de misticismes tronats o d'alguna d'aquestes teories pseudocientífiques sobre la transformació i transfiguració de l'energia, que ara ja t'hauria convertit en una aura energètica capaç d'enrampar qualsevol corb mal lletós que distretament giravoltés pel cel. Res. Quan s'acaba s'acaba, val més saber-ho i dir-ho. I ben mirat, millor així. Quin avorriment si no: prou malament que traspassem l´últim llindar, només faltaria que haguéssim de deixar aquesta vida per caure en el daltabaix d'una altra tot posant cara d'innocents, i vinga, som-hi, tornem a començar. Quina fatiga. I encara més, sense consciència de la vida anterior, que almenys ens orientés a no repetir tants errors i bajanades com ja hem comès. No, ja està bé així: no ets enlloc.