Ma tristesa

Desdibuixada vestida amb vells parracs ens demanes caritat però amor meu, si per mi tu ets tota ma riquesa. Sola camines i ens dius jo sóc aquí per qui vulgui viure amb mi que no m´he de cansar mai d´estimar-lo. I com voldria morir amb tu qualsevol vespre tu ets ma riquesa, ma cadena, ma princesa ma llibertat, ma llibertat, només per a tu l´home està plorant. Desconeguda. L´infant et veu passar obre els ulls i et mira en va no et coneix, no et pren ni besa la teva imatge. I enmig d´arrugues el vell diu el teu nom com si fos l´últim tresor que no té ni ara que la vida se l´hi apaga. Pobre ignorada t´han fet bruixa pels folls t´han encadenat el cos i encara ens dius sóc aquí per estimar-vos (Lluís Llach)