El camí que no faig

Passejaria amb tu per una vella ciutat desconeguda i m'hi perdria. Ara em perdo també, sense ni moure'm, i em cansa molt el camí que no faig i la incertesa estulta de les hores. Fràgil, el temps se m'esmenussa als dits, transcorre absurdament entre fosteses i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre's l'ombra del jo tenaç i reptador que ha conviscut amb mi tota la vida. Potser per això enyoro, melancòlic, potser passejar amb tu per una vella ciutat desconeguda, sense rumb, i perdre'm pels carrers més solitaris.