Estiu

Ara és el temps d'estimar pels camins, a la vora del riu on l'herba és blana i acollidora i a l'ombra dels vells arbres, a les fonts mig perdudes, allí on el bosc és més íntim. Ara és el temps de seure pels carrers a parlar de futbol i de dones, havent sopat, formant grup a l'escassa voravia i veure com les noies travessen el carrer abans d'arribar i passen i s'allunyen una mica porugues. Ara és el temps dels fusters i dels paletes, temps de cantar tot treballant a ple sol, oblidant el risc de les bastides, oblidant l'esforç i la monotonia de la feina i del viure. Ara és el temps de passejar amb les nenes i la senyora que porta guants blancs per amagar els estralls del lleixiu, a la tarda del diumenge, per l'ampla carretera vorejada de plàtans dient adéu-siau a tothom amb un gran gest del cap i envejant la muller dels que passen. Ara és el temps de les dones que cusen a la penombra de les entrades i s'adormen sovint damunt la feina, i és el temps dels homes que fan la sesta al racó més fosc de la casa a les tardes de sol, quan als carrers hi ha un silenci feixuc i fa una calor despòtica. Ara és l'estiu, l'estiu massís i una mica absurd però intensament bell, que arriba sobtadament una nit qualsevol de principis de juny i que se'n va, també sobtadament, una nit qualsevol de finals de setembre. (Miquel Martí i Pol)