La cadira pacient

La cadira pacient ha recollit totes les fulles que el jardí ha fet caure, ha vetllat mentre dormia, ha guardat les meves coses, ha esperat sense dir res. La cadira pacient m’ ha donat el seu color, s’ha fet vella pel sol i la rosada, estiu rere estiu sota els arbres. La cadira pacient no gosa venir a buscar-me no s’imposa, no em crida, no m’obliga, no vol res especial de mi. La cadira pacient que sempre hi és aquest matí, al visitar-la, m’ha semblat per un instant, que s’ha alegrat d’estar amb mi (Glòria Vendrell Balaguer)