Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim...(Joan Maragall)

No hi era, a la ciutat on vares morir. No em vaig poder acomiadar de tu ni sentir com te n’anaves ni sostenir-te la mà tan sols un instant en què comprenem tantes coses. T’he escrit molts poemes, de llavors ençà, amb gest irat, per dir-te adéu dignament, per fer-me la idea que ja no hi ets. No sé què és la mort, si final o començament, no tinc respostes a tanta absència, només un plor ardent que et crida. I et cerca desesperadament. (Mar Cortina)