Any nou

Voldria, si tu vols, viure, senzillament, amb tu, la gerda albada d’un nou any. Viure de ben a prop, i compartir l’instant del desvetllar del jorn com l’esclat d’una flor regada de gebrada, per convertir en mots les nostres emocions, el primer alè, els somnis de camins i d’horitzons, que de sempre hem volgut descobrir i fer nostres. Podem, si vols, descloure els pètals d’una flor, fer voleiar un estel o bé crear històries, inventar un recer en un jardí ufanós que omplirem de paraules, pujar el cim més agrest sense moure’ns de casa, tancar els ulls i junts donar la volta al món per retornar a port i en el port abraçar-nos, gaudir d’aquest instant i perpetuar el goig de ser, de viure i d’estimar-nos fent de l’amor bressol, i agrair-te que hagis acolorit de joia i de somriures, de força i inquietuds, els instants compartits, per renovar, si vols, a cada instant del viure la lliure opció de triar-nos l’un a l’altre. (Any nou, Pep Cortés)