Llatinada manllevada del blog de na Roseta a qui li dono gràcies per publicar-ho i traduir-m'ho. El que fou dur de patir és dolç de recordar. Aplicable a elles però també a altres moments de la vida i a les curses, com la de diumenge passat.
Diumenge vinent faré cap a Rubí, per córrer 10 km en la XX edició de la Cursa de Fons a Sant Muç, després d'una setmana en la que només he sortit a passejar dimarts i carregat d'agulletes, amb la intenció de baixar dels 48 minuts.
Amen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És una frase aplicable a tot el que val la pena, que és el que costa d'obtenir.
Que vagi bé la cursa de Rubí!! Jo també sortiré a córrer diumenge (si la pluja no me fa la punyeta) però sola...i de dia!! ;)
Hola Xavi, volia agrair-te les teves paraules al blog del David i que encara ens visitis de tant en tant. Tots ens ajudeu molt.
Per cert, m'agrada molt la música que has posat al teu blog ;-)
Natxo
PS: "Quod durum fuit pati, meminisse dulce est". No ho havia sentita mai, però em sembla una frase molt adient pel que sentim quan correm...
Publica un comentari a l'entrada