diumenge, 23 de novembre del 2008
Atur
Ja ha passat una setmana dels quinze dies de repòs prescrits pel druida gràcies a unes molèsties al peu dret. No surto a entrenar, només a tirar la brossa, el que abans anomenàvem escombraries. i procurant no forçar gaire. Tinc ganes de tornar a córrer i trepitjar asfalt, terra mullada i tifes de gos, per tot arreu distribuides a Sant Cucufate.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És dur estar parat però no vulguis córrer (mai més ben dit) i fes cas del que te diguin, voler forçar acaba pagant-se molt car!! Ànims!!
Hola Xaving, gràcies per les teves paraules desades al blog del David, i per la teva generositat. Sempre agraeixo quan et passes un estona i deixes unes paraules per reconfortar.
Fa temps que no et veig en cap cursa, encara que jo tampoc estic ara massa actiu; no crec que torni a fer cap cursa fins la Sant Silvestre. Espero que puguem coincidir més sovint.
He llegit el teu post dedicat a l'Oriol. I he quedat molt colpit.
És un post preciós que m'evoca moltes emocions. Gaudeix molt d'aquestes sensacions que tan vé descrius...
Ei, Xaving, gràcies per estar a prop...
Publica un comentari a l'entrada