Fa dos dies que surto a entrenar acompanyat. Ell va en bicicleta i jo corrent. Tan sols té 7 anys i tot i el fred i la foscor, pedala voluntariament. Procuro no imposar-li els meus gustos o dèries. És tota una experiència, diferent. Quan em segueix l'Oriol no puc córrer relaxadament, pensant en les meves coses o en la dels altres: haig d'anar molt pendent dels seus moviments, i també dels moviments dels altres corredors, vianants, ciclistes i automobilistes amb qui ens topem pel camí, vigilant sobretot quan creuem carrers i carreteres. Però m'agrada que vingui. Molt.
Tenint-lo al meu costat aquestes estones em sento privilegiat. Per molts anys i tant de bò a mida que vagi creixent trobi un espai per fer i fruir -entre d'altres coses- de l'esport. Gràcies fill meu!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada