Posició final 1386 dorsal 832 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 50:16 temps real 50:02 parcials (24:50-25:13) mKm 5:01 Ll_K5 1228 T_K5 25:04 Ll_K7,4 1344 T_K7,4 37:22 M09 - 783 BASEAMADO.COM
El millor registre en els 10 km des de l'aconseguit a l'Almeda - Can Mercader el juny de l'any passat. Respecte a la cursa de Sant Silvestre a Barcelona, no fa ni un mes, he rebaixat dos minuts i vint-i-nou segons. A partir d'ara, a entrenar més sovint i a retornar als quarantes.
diumenge, 25 de gener del 2009
dissabte, 24 de gener del 2009
Demà a Sant Antoni
Després de dos caps de setmana seguits de mitja marató, demà correré a Barcelona, la 31ª edició de la cursa de Sant Antoni. De les curses de 10 km que vaig córrer l'any passat, la de Sant Antoni és la que en guardo millor record, m'ho vaig passar bé. Ja veurem aquest any com anirà. No espero grans avenços pel que fa al crono perquè només he entrenat un dia (dimarts) i fent el circuit habitual pels voltants de casa (7km) amb un temps de 36:45 aproximadament. Si baixo dels 50 minuts em dono per satisfet.
dilluns, 19 de gener del 2009
Mitja de Terrassa
Tan sols una setmana després i això ja és una altra cosa, millor, excepte a l'hora d'aparcar el cotxe, sempre dificil en aquestes curses cada vegada més nombroses. Així doncs, el diumenge també amb presses, en aquest cas per recollir el dorsal quan manca menys d'un quart perquè l'Arcadi Alibés doni la sortida a més de 2.700 aficionats a la calça curta. Cony, quin fred que fa a Terrassa el mes de gener a quarts de deu del matí amb pantaló curt i samarreta. Ai ai ai, Hood, sobretot molta prudència -penso- avisat que a Terrassa no estan per bromes a l'hora de fer mitja...
Una vegada l'Alibés ens ha presentat la primera fila de la cursa, els professionals, comencem la mitja pel passeig 22 de juliol en direcció al monument a la dona; segurament un petit homenatge a les dones dels que estem fotent la mitja. Som-hi. Per variar, quan passem pel túnel de sota la plaça la gent es fot a cridar. Pocs metres després, hem arribat al km 1 en 5 minuts i 45 segons. El recorregut em sona de l'any passat perquè els 4 primers km són compartits amb la cursa de 5 km. M'ho prenc amb calma i així de passada evito el perill de que algun sonat es creui davant meu i em foti per terra. Un, dos, un dos. Els km van caient, dos, tres, quatre i ja som al km 5 a un ritme de 5 minuts i escaig per km. Ens donen la primera ampolleta d'aigua, frescota i obridota. oohhhhh, això és vida. I em trobo bé a Terrassa. Avui vaig calçat amb les meves velles kayano, perquè són les úniques que no em maltracten els peus. Avui tampoc m'estan fallant. Ni bullofes ni mal. Bé, bé.
Els del memorial ja han acabat els seus 5 km i els de la mitja enfilem cap el monument a la dona, ara vorejant-lo i baixem cap a l'escola industrial. Passem el km 6, per davant de casa una parella que s'ha llevat amb ganes de conya i ha tret els altaveus del seu aparell de música al balcó mentre sona a tot drap el "Passatges footingueros" d'en Pere Tapias. Cau el km 7 i enfilem la temuda Avinguda Vallès, amb gairebé dos km de pujada continuada. Pel camí observo el cristu de trànsit que està provocant la mitja i també trobo una corredora estirada a dalt la vorera, rodejada de gent i tapada amb manta com amb la que tapen els accidentats, d'aspecte semblant al paper de plata. Espero que no sigui res. Vaig pujant i començo a avançar a alguns -pocs- corredors. A dalt de tot ens espera l'Avinguda de Béjar i el km 10 i la segona ració de H20. Algun dels corredors que he passat durant la pujada em torna a avançar. Quan llenço l'ampolla ja sóc al km 11 i aleshores comença la baixada que dura fins que tornem a pujar en el km 13 en el camí cap a la Mola. Des d'allí, tot i que encara no ho sé del cert, els propers km seran planers o fins i tot de baixada fins que arribem a baix de tot de la Rambla. Dels km 14, 15 i 16 res a dir, excepte la tercera ració d'aigua i que avanço a uns quants corredors. En el km 17 hi ha els de Championchip prenent mides, l'únic control, massa pobre per ser Terrassa.
Passo el km 18 plètòric per l'antiga carretera de Terrassa a Viladecavalls, i deixo enrere per sempre a un veterano de les Illes Canàries amb qui ens hem estat avançat durant la cursa. S'acosta l'hora de la veritat. Enfilo la rambla, hi ha força gent mirant-nos i uns quants animant-nos. El català és així, introvertit. Em trobo bé i avanço a tothom amb qui em topo pel camí. Vaig sobrat, és un dir, i em permeto animar als que ja no poden dir ni fava. Pujo i continuo amb bones sensacions, em sento bé i amb forces. Mita'l. Ja sóc al km 20, al costat de la via del tren, al passeig 22 de juliol. Miro el rellotge i em marca 1h i 55 minuts. Penso que mai en guanyaria la vida si volgués dedicar-me a córrer i també penso que molt probablement baixaré de les dues hores en aquesta mitja que tan dura me la pintaven. Finalment acabo 11 segons per sobre de les dues hores. Un temps horrorós però una mitja en la que m'ho he passat bé i que m'ha deixat amb ganes de repetir. Com les natilles nen.
Una vegada l'Alibés ens ha presentat la primera fila de la cursa, els professionals, comencem la mitja pel passeig 22 de juliol en direcció al monument a la dona; segurament un petit homenatge a les dones dels que estem fotent la mitja. Som-hi. Per variar, quan passem pel túnel de sota la plaça la gent es fot a cridar. Pocs metres després, hem arribat al km 1 en 5 minuts i 45 segons. El recorregut em sona de l'any passat perquè els 4 primers km són compartits amb la cursa de 5 km. M'ho prenc amb calma i així de passada evito el perill de que algun sonat es creui davant meu i em foti per terra. Un, dos, un dos. Els km van caient, dos, tres, quatre i ja som al km 5 a un ritme de 5 minuts i escaig per km. Ens donen la primera ampolleta d'aigua, frescota i obridota. oohhhhh, això és vida. I em trobo bé a Terrassa. Avui vaig calçat amb les meves velles kayano, perquè són les úniques que no em maltracten els peus. Avui tampoc m'estan fallant. Ni bullofes ni mal. Bé, bé.
Els del memorial ja han acabat els seus 5 km i els de la mitja enfilem cap el monument a la dona, ara vorejant-lo i baixem cap a l'escola industrial. Passem el km 6, per davant de casa una parella que s'ha llevat amb ganes de conya i ha tret els altaveus del seu aparell de música al balcó mentre sona a tot drap el "Passatges footingueros" d'en Pere Tapias. Cau el km 7 i enfilem la temuda Avinguda Vallès, amb gairebé dos km de pujada continuada. Pel camí observo el cristu de trànsit que està provocant la mitja i també trobo una corredora estirada a dalt la vorera, rodejada de gent i tapada amb manta com amb la que tapen els accidentats, d'aspecte semblant al paper de plata. Espero que no sigui res. Vaig pujant i començo a avançar a alguns -pocs- corredors. A dalt de tot ens espera l'Avinguda de Béjar i el km 10 i la segona ració de H20. Algun dels corredors que he passat durant la pujada em torna a avançar. Quan llenço l'ampolla ja sóc al km 11 i aleshores comença la baixada que dura fins que tornem a pujar en el km 13 en el camí cap a la Mola. Des d'allí, tot i que encara no ho sé del cert, els propers km seran planers o fins i tot de baixada fins que arribem a baix de tot de la Rambla. Dels km 14, 15 i 16 res a dir, excepte la tercera ració d'aigua i que avanço a uns quants corredors. En el km 17 hi ha els de Championchip prenent mides, l'únic control, massa pobre per ser Terrassa.
Passo el km 18 plètòric per l'antiga carretera de Terrassa a Viladecavalls, i deixo enrere per sempre a un veterano de les Illes Canàries amb qui ens hem estat avançat durant la cursa. S'acosta l'hora de la veritat. Enfilo la rambla, hi ha força gent mirant-nos i uns quants animant-nos. El català és així, introvertit. Em trobo bé i avanço a tothom amb qui em topo pel camí. Vaig sobrat, és un dir, i em permeto animar als que ja no poden dir ni fava. Pujo i continuo amb bones sensacions, em sento bé i amb forces. Mita'l. Ja sóc al km 20, al costat de la via del tren, al passeig 22 de juliol. Miro el rellotge i em marca 1h i 55 minuts. Penso que mai en guanyaria la vida si volgués dedicar-me a córrer i també penso que molt probablement baixaré de les dues hores en aquesta mitja que tan dura me la pintaven. Finalment acabo 11 segons per sobre de les dues hores. Un temps horrorós però una mitja en la que m'ho he passat bé i que m'ha deixat amb ganes de repetir. Com les natilles nen.
diumenge, 11 de gener del 2009
Festival a Sitges
Lloc a la general 2047 Dorsal 107 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 2:03:21 temps real 2:01:15 mitjana per km 5:45 lloc al p1 1661 temps al p1 34:28 lloc al km 11 1984 temps al km 11 1:03:15 lloc al p3 2032 temps al p3 1:48:04 M3 - 1147.
XXVI Mitja Marató de Sitges, cursa d'una bellesa extraordinària quan transcorre a la vora del mar en un dia assoleiat com el d'avui. La cursa començava bé al costat del Bobby esponja i del Xavimmmm. Molt bé. Amb ells corro els 5 primers km a un bon ritme fins que coincidint amb el primer avituallament d'aigua -no se beure sense parar- els perdo en l'horitzó. Afluixo el ritme, xino-xano, estic cansat i em queda molt, massa camí. Al km 7 veig com em supera l'Esther. Poc després del km 8 paro per lligar-me bé la bamba esquerra que m'està adormint els dits del peu. Al cap de poc veig a la Natàlia que apareix per la dreta i em demana que tiri. Només puc somriure. Em mira amb cara de veure un gos abandonat i també acaba desapareixent. És aleshores quan recupero l'afició per la filosofia i em pregunto que estic fotent a Sitges. Decideixo abandonar i anar-me'n cap a casa. Aguantaré -penso- fins el segon avituallament, em sembla que prop del km 10 perquè ja queda poc i perquè tinc molta set.
Però, on em porten aquesta gent? El segon avituallament és terra endins, lluny de Sitges i d'on tinc el cotxe. El meu cervell encara funciona: si abandono un cop em donin l'aigua hauré de fer el mateix recorregut que si continués la mitja. Suposo que hauré de continuar tot i que tinc un parell de bullofes ben maques a sota els dits de tots dos peus i em plantejo treure'm les putes bambes i anar descalç. En el camí cap a l'avituallament veig les cares dels corredors que ja tornen cap a Sitges i veig a en David amb cara de felicitat i més tard a en Bobby amb no tan bona cara i que em diu alguna cosa, suposo que agradable. Paso el km 11, el xip prodigiós pita i almenys quedarà constància que a aquelles alçades de la cursa jo encara hi era. Pocs metres després, per fi, tinc una ampolleta d'aigua, fresqueta per cert. Torno a parar i em foto mitja ampolla de cop, en una de les poques estones de felicitat del recorregut. Així doncs, continuo corrents per no caminar, tot i que ja he caminat una estona, just passat el km 10. Continuo per una recta interminable i sense gràcia, fins arribar a una rotonda en la que passo un pont i ja tornem a ser prop de Sitges.
Em trobo una mica millor, supero el km 14 havent observat la retenció també quilomètrica de cotxes que estem provocant els participants de la mitja. Passo a prop del pàrquing on tinc el cotxe però tot i tenir-ho a ou, no abandono. Ja veig el km 15 i poc abans em tornen a donar aigua, que aquest cop me la foto en segons, també aturant-me. Després el recorregut baixa per un carreró estret i assoleiat que dona gust i tot. Tot i que el gust s'oblida quan ens fan pujar un carreró estret, ombrívol i empinat que porta cap a l'esglèsia de Sitges. Tornem a baixar i ja som al passeig. Hi ha gent fotent-se una canya. La canya que m'estic fotent jo... Passo el km 16, al costat de la sortida i de l'arribada, mirant amb enveja que hi ha molts corredors que han acabat aquest suplici. El crono de la cursa marca 1h i 31 minuts. Intento calcular a quin ritme vaig però desisteixo. Encara em falten cinc quilòmetres per arribar al final però les tentacions més fortes d'abandonar ja no poden amb mi. Avui acabaré per collons. Els ultims quilòmetres cauen lentament. Torno a tenir set i estic baldat. Passo el km 17, poc després torna a sonar el xip i finalment passo el km 18 i també el 19. Això ja és al sac però encara haig de patir tot i que em permeto el luxe d'anar animant a altres difunts que em topo pel recorregut. Es fan molt llargs els dos últims km, de gran bellesa, en els que vorejem el mar pel passeig marítim. La meva mirada busca desesperadament els arcs inflables de l'arribada que molt poc a poc es fan visibles. A pocs metres de la meta veig que el rellotge ha contat ja més de dues hores però la felicitat davant la imminent fi d'aquesta tortura em consola. Demà tornarà a sortir el Sol.
XXVI Mitja Marató de Sitges, cursa d'una bellesa extraordinària quan transcorre a la vora del mar en un dia assoleiat com el d'avui. La cursa començava bé al costat del Bobby esponja i del Xavimmmm. Molt bé. Amb ells corro els 5 primers km a un bon ritme fins que coincidint amb el primer avituallament d'aigua -no se beure sense parar- els perdo en l'horitzó. Afluixo el ritme, xino-xano, estic cansat i em queda molt, massa camí. Al km 7 veig com em supera l'Esther. Poc després del km 8 paro per lligar-me bé la bamba esquerra que m'està adormint els dits del peu. Al cap de poc veig a la Natàlia que apareix per la dreta i em demana que tiri. Només puc somriure. Em mira amb cara de veure un gos abandonat i també acaba desapareixent. És aleshores quan recupero l'afició per la filosofia i em pregunto que estic fotent a Sitges. Decideixo abandonar i anar-me'n cap a casa. Aguantaré -penso- fins el segon avituallament, em sembla que prop del km 10 perquè ja queda poc i perquè tinc molta set.
Però, on em porten aquesta gent? El segon avituallament és terra endins, lluny de Sitges i d'on tinc el cotxe. El meu cervell encara funciona: si abandono un cop em donin l'aigua hauré de fer el mateix recorregut que si continués la mitja. Suposo que hauré de continuar tot i que tinc un parell de bullofes ben maques a sota els dits de tots dos peus i em plantejo treure'm les putes bambes i anar descalç. En el camí cap a l'avituallament veig les cares dels corredors que ja tornen cap a Sitges i veig a en David amb cara de felicitat i més tard a en Bobby amb no tan bona cara i que em diu alguna cosa, suposo que agradable. Paso el km 11, el xip prodigiós pita i almenys quedarà constància que a aquelles alçades de la cursa jo encara hi era. Pocs metres després, per fi, tinc una ampolleta d'aigua, fresqueta per cert. Torno a parar i em foto mitja ampolla de cop, en una de les poques estones de felicitat del recorregut. Així doncs, continuo corrents per no caminar, tot i que ja he caminat una estona, just passat el km 10. Continuo per una recta interminable i sense gràcia, fins arribar a una rotonda en la que passo un pont i ja tornem a ser prop de Sitges.
Em trobo una mica millor, supero el km 14 havent observat la retenció també quilomètrica de cotxes que estem provocant els participants de la mitja. Passo a prop del pàrquing on tinc el cotxe però tot i tenir-ho a ou, no abandono. Ja veig el km 15 i poc abans em tornen a donar aigua, que aquest cop me la foto en segons, també aturant-me. Després el recorregut baixa per un carreró estret i assoleiat que dona gust i tot. Tot i que el gust s'oblida quan ens fan pujar un carreró estret, ombrívol i empinat que porta cap a l'esglèsia de Sitges. Tornem a baixar i ja som al passeig. Hi ha gent fotent-se una canya. La canya que m'estic fotent jo... Passo el km 16, al costat de la sortida i de l'arribada, mirant amb enveja que hi ha molts corredors que han acabat aquest suplici. El crono de la cursa marca 1h i 31 minuts. Intento calcular a quin ritme vaig però desisteixo. Encara em falten cinc quilòmetres per arribar al final però les tentacions més fortes d'abandonar ja no poden amb mi. Avui acabaré per collons. Els ultims quilòmetres cauen lentament. Torno a tenir set i estic baldat. Passo el km 17, poc després torna a sonar el xip i finalment passo el km 18 i també el 19. Això ja és al sac però encara haig de patir tot i que em permeto el luxe d'anar animant a altres difunts que em topo pel recorregut. Es fan molt llargs els dos últims km, de gran bellesa, en els que vorejem el mar pel passeig marítim. La meva mirada busca desesperadament els arcs inflables de l'arribada que molt poc a poc es fan visibles. A pocs metres de la meta veig que el rellotge ha contat ja més de dues hores però la felicitat davant la imminent fi d'aquesta tortura em consola. Demà tornarà a sortir el Sol.
dimecres, 7 de gener del 2009
Trotant
Avui he sortit amb l'Oriol, ell amb bici i jo corrents per dir alguna cosa. Una sortida diferent, amb innumerables parades per escalfar-li les mans. A veure si demà o divendres puc sortir sol ara que per primera vegada en mesos no tinc molèsties enlloc.
diumenge, 4 de gener del 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
Cursa dels nassos i primer entrenament
Darrera cursa de l'any, Sant Silvestre a Barcelona, amb molta molta gent, més de 8.500 inscrits, posició final 4168, Xavier Garcia-Cascon Vela, temps real 52:31, mijtana per km 5:16, i temps al km 5 26:18.
Tres dies més tard, primer entrenament del 2.009, 7km aproximadament en 39:29, amb tibantor encara al bíceps de la cuixa esquerra.
Tres dies més tard, primer entrenament del 2.009, 7km aproximadament en 39:29, amb tibantor encara al bíceps de la cuixa esquerra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
