Festival a Sitges

Lloc a la general 2047 Dorsal 107 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 2:03:21 temps real 2:01:15 mitjana per km 5:45 lloc al p1 1661 temps al p1 34:28 lloc al km 11 1984 temps al km 11 1:03:15 lloc al p3 2032 temps al p3 1:48:04 M3 - 1147.

XXVI Mitja Marató de Sitges, cursa d'una bellesa extraordinària quan transcorre a la vora del mar en un dia assoleiat com el d'avui. La cursa començava bé al costat del Bobby esponja i del Xavimmmm. Molt bé. Amb ells corro els 5 primers km a un bon ritme fins que coincidint amb el primer avituallament d'aigua -no se beure sense parar- els perdo en l'horitzó. Afluixo el ritme, xino-xano, estic cansat i em queda molt, massa camí. Al km 7 veig com em supera l'Esther. Poc després del km 8 paro per lligar-me bé la bamba esquerra que m'està adormint els dits del peu. Al cap de poc veig a la Natàlia que apareix per la dreta i em demana que tiri. Només puc somriure. Em mira amb cara de veure un gos abandonat i també acaba desapareixent. És aleshores quan recupero l'afició per la filosofia i em pregunto que estic fotent a Sitges. Decideixo abandonar i anar-me'n cap a casa. Aguantaré -penso- fins el segon avituallament, em sembla que prop del km 10 perquè ja queda poc i perquè tinc molta set.

Però, on em porten aquesta gent? El segon avituallament és terra endins, lluny de Sitges i d'on tinc el cotxe. El meu cervell encara funciona: si abandono un cop em donin l'aigua hauré de fer el mateix recorregut que si continués la mitja. Suposo que hauré de continuar tot i que tinc un parell de bullofes ben maques a sota els dits de tots dos peus i em plantejo treure'm les putes bambes i anar descalç. En el camí cap a l'avituallament veig les cares dels corredors que ja tornen cap a Sitges i veig a en David amb cara de felicitat i més tard a en Bobby amb no tan bona cara i que em diu alguna cosa, suposo que agradable. Paso el km 11, el xip prodigiós pita i almenys quedarà constància que a aquelles alçades de la cursa jo encara hi era. Pocs metres després, per fi, tinc una ampolleta d'aigua, fresqueta per cert. Torno a parar i em foto mitja ampolla de cop, en una de les poques estones de felicitat del recorregut. Així doncs, continuo corrents per no caminar, tot i que ja he caminat una estona, just passat el km 10. Continuo per una recta interminable i sense gràcia, fins arribar a una rotonda en la que passo un pont i ja tornem a ser prop de Sitges.

Em trobo una mica millor, supero el km 14 havent observat la retenció també quilomètrica de cotxes que estem provocant els participants de la mitja. Passo a prop del pàrquing on tinc el cotxe però tot i tenir-ho a ou, no abandono. Ja veig el km 15 i poc abans em tornen a donar aigua, que aquest cop me la foto en segons, també aturant-me. Després el recorregut baixa per un carreró estret i assoleiat que dona gust i tot. Tot i que el gust s'oblida quan ens fan pujar un carreró estret, ombrívol i empinat que porta cap a l'esglèsia de Sitges. Tornem a baixar i ja som al passeig. Hi ha gent fotent-se una canya. La canya que m'estic fotent jo... Passo el km 16, al costat de la sortida i de l'arribada, mirant amb enveja que hi ha molts corredors que han acabat aquest suplici. El crono de la cursa marca 1h i 31 minuts. Intento calcular a quin ritme vaig però desisteixo. Encara em falten cinc quilòmetres per arribar al final però les tentacions més fortes d'abandonar ja no poden amb mi. Avui acabaré per collons. Els ultims quilòmetres cauen lentament. Torno a tenir set i estic baldat. Passo el km 17, poc després torna a sonar el xip i finalment passo el km 18 i també el 19. Això ja és al sac però encara haig de patir tot i que em permeto el luxe d'anar animant a altres difunts que em topo pel recorregut. Es fan molt llargs els dos últims km, de gran bellesa, en els que vorejem el mar pel passeig marítim. La meva mirada busca desesperadament els arcs inflables de l'arribada que molt poc a poc es fan visibles. A pocs metres de la meta veig que el rellotge ha contat ja més de dues hores però la felicitat davant la imminent fi d'aquesta tortura em consola. Demà tornarà a sortir el Sol.