Com cada dia, a les sis, sona el despertador. Avui per fer un viatge de 140 km i participar a la XVIIa Mitja Marató G.P. Ciutat de Lleida, organitzada per l'associació de veïns de Balàfia. És diumenge i fa mandra llevar-se tant d'hora. A més, els metereòlegs preveuen ruixats importants i fins i tot pedregades. Quines ganes...
Anirem amb la meva folloneta i per això el punt de trobada és a casa. Tot i que l'hora de sortida estava fixada a dos quarts de vuit, marxem mitja hora més tard. Agafem l'autovia perquè algu diu que no fa tanta volta com l'autopista. No les tinc totes, a mi em sorpren que a Catalunya hi hagi autovies. Diuen que si i que fins i tot dos carrils per banda. El viatge és entretingut, anem cinc amadoristes en un sol cotxe. I de moment, de la pluja ni rastre, quatre gotes que han caigut a Sant Cugat. Fem quilòmetres i de seguida som a tocar de Montserrat, pel Bruc. Tira milles i algú tira fotos. Quan ens acostem a la Panadella, un cartell ens avisa que l'autovia està tallada per perill d'esllavisaments. Quin pais!! Ens desvien per l'antiga internacional II però al cap de poc tornem a ser a l'autovia. Passat el coll el temps canvia sorprenentment. Plou amb intensitat i els aiguats ens faran costat fins a arribar a Lleida. En poc més d'una hora i quart ja som a la terra ferma i gràcies al gps d'en David localitzem la sortida.
Dins d'un pavelló recollim els dorsals en un tres i no res. Els carrers del voltant són buits. Gairebé ningú s'atreveix a escalfar. Plou i a més fa fresca. Però un parell de minuts abans del tret de sortida apareixen els corredors.
I som-hi!! Rellotge en marxa. Encara no hem fet ni el primer quilòmetre i el lletrero d'una farmàcia ens fa saber que Lleida es lleva amb 9ºC. Per Déu que no plogui gaire, penso. No m'agrada la calor però tampoc vull agafar una pulmonia avui. Passem per quatre carrers sense solta ni volta fins que anem a parar a la Rambla Ferran, molt bonica per cert. Passo el quilòmetre dos a 9 minuts justos, sense adonar-me'n però massa ràpid per ser una mitja. Tot d'una sento una veu coneguda. És en Cervantes, un corredor de Badalona que ja m'he trobat en alguna altra cursa. Sempre em saluda perquè veu la propaganda que duem a la samarreta, de l'Hotel Ciutat de Sant Adrià i li agafa morrinya. Durant més d'un quilòmetre només fa que xerrar. De tant en tant haig de dir alguna cosa perquè no li agafi complexe de monologuista, però jo no em puc permetre aquests luxes i finalment s'adona que si vol fer alguna cosa de profit ha d'abandonar-me.
Corro per l'avinguda Tortosa vorejant el Segre. Amb 4 km a les sabates em creuo amb en Dani, en Xavim i en David. També més tard amb la Natalia que va força bé, somrient. Després, en el 5, el primer avituallament en el que agafo un tros de taronja i una ampolleta d'aigua. No vull parar però acabo fent-ho uns segons per jalar i beure tranquil. Encara som a ciutat i tornem a passar per la zona de sortida. Poc després, em trobo amb el cartell del km 7 que està al bell mig d'una pujada de mèrit. Allí m'enganxo amb un atleta que escala la pendent i em passa com si res. Que s'ha pensat aquest? El segueixo i faré al seu costat uns quants milers de metres i per cert sense perdre de vista a en Cervantes que curiosament mai ha acabat de desaparèixer en l'horitzó.
Km 8 i 9. Ja hem deixat enrere Lleida i anem per carreteretes. El meu acompanyant va a un bon ritme però jo el puc seguir sense problemes. Passem el quilòmetre 10 i aquesta vegada si miro el rellotge. Marca 46m 49s. Per ser una mitja no està gens malament. De fet, fa unes setmanes ho hauria signat per una cursa de 10km.
Poc abans del km 11 em marco un farol i avanço l'escalador. A l'avituallament que hi ha pocs metres després, m'aturo per fer un mos de taronja i un glop i ara és ell qui em torna a avançar. Havent picat, em poso al seu costat, li dic bon dia i li pregunto quin temps acostuma a fer en les mitges. Em diu que 1h 37 però que avui va tranquil. La seva tranquilitat a mi també em deixa més tranquil i alhora esperançat, perquè en el fons no les tinc totes i em fa por que estigui anant massa forçat, malgrat no notar-ho. Al km 12 o 13 veig passar en Dani que ja torna. Rarament i a força distància després ve en Xavim. Jo torno a ser al costat del Cervantes, el de Badalona. L'escalador em deixa amb ell. La por guarda la vinya i apreto el ritme perquè no em faci fer declaracions abans d'acabar la cursa. Aprofito i el deixo enrere en el km 14 quan conversa amb un altre corredor i li diu que anem a 4.40 de mitjana, poc abans d'entrar a un poblet. Es tracta de Torrefarrera que per cert te una església molt bonica.
Els següents quilòmetres els faig al costat d'un gat vell de Sabadell amb qui juguem al gat i el ratolí. També vaig fent tapetes de taronja perquè d'avituallaments n'hi ha un munt aquí a Lleida. Al km 17 miro el rellotge i em marca 1h 19 minuts i pocs segons. Càlcul elemental em diu que si mantinc un ritme de 5 minuts el quilòmetre avui baixaré de l'hora i quaranta. Però no m'ho crec ni jo. Deu ser tanta vitamina C que m'han pujat al cap. Però avui els àngels canten, i la bonanova és més a prop al km 19 quan el rellotge marca 1h 29 i deixo enrere el de Sabadell i dos o tres més que se'm posen al davant.
Aparteu les criatures!!!. Queden dos quilòmetres i a més gairebé de baixada. Ho se perquè la tornada és el mateix camí que l'anada. No pot ser Xavier!! M'emociono i em venen ganes de fotre'm a plorar, però això no toca ara. Arriba el quilòmetre 20 i o'clock 1h 33. Un centenar de metres després baixo la pujada del km 7 i sento la veu d'en Cervantes. Cony, és al meu costat el paio. Però a aquestes alçades de la cursa ja esdevinc més sociable i li dic que avui vull baixar de l'hora quaranta. Em recorda que queden menys de quatre minuts i mig per aconseguir-ho.
Apreto a córrer i ell em segueix. Deuen quedar pocs metres, passem una rotonda, una recta de cinquanta metres i ens fan girar a la dreta. Ja arribem!!! Si, mita-la, allà està, veig l'arribada, a uns dos-cents o tres-cents metres i el meu rellotge em fa feliç per uns instants. En Cervantes m'acompanya i a pocs metres de l'arc de triomf esprinto i ell també. Finalment entro jo primer.
1h 38m 14 segons. Amat victoria curam.
diumenge, 26 d’abril del 2009
dilluns, 20 d’abril del 2009
Medijocs i la Llagosta
Cap de setmana intens en molts sentits, també en el running. Dissabte corria a casa les 5 milles dels medijocs, una cursa encantadora tant per cel.lebrar-se a Sant Cugat com per la magnífica organització del col.legi de metges. Sense comptar amb el recorregut, extraordinari i en gran part plè de records d'infantesa i adolescència, des del parc de la pollancreda fins a Can Borrell i tornar. 8 km que al final els vaig fer en 37 minuts i escaig, a un bon rimte, 4 minuts i 30 i pico segons. I a sobre acompanyat pel meu tiet metge i gat vell que em precedeix en afició. Sens dubte, per poc que pugui l'any vinent repetiré. 95 40,00% 398 Javier Garcia-Cascon Vela 38:00 4:45 101 20:47 SenM - 61 BASEAMADO.COM
I diumenge la participació en uns dels millors 10.000, els que fan a la Llagosta. Una cursa organitzada amb el cor, des de la senyora ja gran que em donava el dorsal fins a la morenassa que em tornava la bossa en el guardarropia. Quina gent tan maca. Moltes gràcies!!! Content per tot això i perquè per primera vegada he aconseguit baixar dels 45 minuts en els 10km. Posició 366 dorsal 801 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 45:01 temps real 44:49 mitjana per km 4:29 categoria i lloc V35 - 159 club BASEAMADO.COM.
I diumenge la participació en uns dels millors 10.000, els que fan a la Llagosta. Una cursa organitzada amb el cor, des de la senyora ja gran que em donava el dorsal fins a la morenassa que em tornava la bossa en el guardarropia. Quina gent tan maca. Moltes gràcies!!! Content per tot això i perquè per primera vegada he aconseguit baixar dels 45 minuts en els 10km. Posició 366 dorsal 801 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 45:01 temps real 44:49 mitjana per km 4:29 categoria i lloc V35 - 159 club BASEAMADO.COM.
dimecres, 15 d’abril del 2009
15 km a Canovelles
El darrer dia festiu de la Setmana Santa, ja és tradició, a Canovelles hi organitzen una cursa de fons, enguany la XIX edició. Això de córrer curses m'està fent visitar llocs que tot i ser molt a prop de casa no havia trepitjat mai. Penso en el parc natural de Gallecs, a tocar de Mollet, Canovelles i La Llagosta, per citar-ne uns quants.
Canovelles em feia especial gràcia per la distància poc habitual: 15 km. A més, hi arribava havent fet -els dos cap de setmana anteriors- les millors marques personals tant en mitja marató com en els 10 km. Després d'uns quants dies de vacances i per tant de pluja, dilluns feia un sol que espetegava. Massa i tot. M'hi haig d'anar acostumant al bon temps, perquè els propoers mesos la calor prendrà protagonisme. Jo sempre m'he estimat més el fred, corrents el soporto millor.
Després de l'escalfament de rigor, i d'alguna foto d'equip, em situo a la sortida amb en Bobby i l'Esther, aprofitant que ara per ara tots tres fem temps similars, amb la intenció de seguir-los fins al final, tot i que no les tinc totes amb mi. Sortim i durant els primers metres la via sembla d'ample europeu, estreta. Hi ha força gent a Canovelles i em costa seguir els companys quan algun corredor temerari s'interposa entre nosaltres. A estones haig d'anar per la vorera i recuperar metres perquè no els vull perdre. Anem fent xino-xano, uns quants carrerets, una rotonda prop d'on hem aparcat i una pujadeta amb certa pendent però prou ampla. Ja fa una estona que sóc darrera d'una noia negreta molt maca amb tres cincs al pitrall. Així dona gust anar pel món. Però no s'hi val a badar, poca broma. Els canovellencs ens fan la primera jugada. Superada una altra rotonda cal pujar un carrer curt però amb una inclinació espectacular. Tot i no estar-hi acostumat, el pujo fàcilment i me n'adono que cap amunt vaig millor que la majoria dels partners. Un cop a dalt, afluixo una mica i busco amb la mirada en Bobby i l'Esther. No els veig fins que el recorregut ens fa baixar tot el que hem pujat i aleshores em passen tots dos. Li pregunto a en Bobby com va i em diu que bé.
Seguim sumant quilòmetres pel poble -sense pena ni glòria per cert- fins que m'adono que el trio inicial ara tan sols és un duo. Anem l'Esther i jo sols. Penso que en Bobby deu ser més enrera. En un tres i no res el primer cartell que aconsegueixo veure marca el km 5 i el rellotge 30 minuts, anem a 5 el km. Fot calor. Deixem el poble i ens endisem per un polígon on hi trobem el primer avituallament. Agafo una ampolla d'aigua i paro un moment per beure-me-la. Me la prenc tota. L'Esther que sempre ha anat una mica més endavant que jo em treu uns quants metres més, però els recupero sense problemes.
Continuem pel polígon fins que l'organització ens porta a pasturar. Deixem les naus industrials i fem pràctiques de trialsin. Una altra pujada de les que no s'obliden i aquesta ja em costa una mica més que la primera.Amunt i crits. A partir d'aquí, camp obert, prou bonic, amb camins enfangats que ens fan anar en filera india i tenyits de marró. Continuem fent quilòmetres però sense més referències que el temps que marca el rellotge. Després d'una altra pujada ja més suau però llargueta, avall anem i passem a prop d'una esglèsia i d'un cementiri- Passo a bon ritme, tot i que un pel cansat el km 10, davant de l'Esther amb 51 minuts i escaig de crono. Mil metres més i ja baixem una altra vegada cap el polígon on farem els darrers km abans de tornar a Canovelles. Quan fa baixada, em passen uns quants corredors, l'Esther entre ells.
Segon avituallament ja al costat de les indústries. Agafo una ampolla i torno a parar per beure. l'Esther apreta i la perdo de vista. No tinc valor per atrapar-la. De fet, tot i la calor noto que tinc fred. Em falta una mica de força avui, la que em sobrava a Valls o a Bombers. Em passa lleugerament pel cap plegar però el meu orgull m'ho impedeix. Faig els darrers quilòmetres pel polígon un pel aburrit fins que tornem a ser a l'entrada de Canovelles, al km 14. Només en falten mil metres que faig amb més il.lusió. Poc abans d'arribar a meta veig en Bobby d'espectador, lesionat. Finalment acabo la cursa en la posició 626 amb un temps real 1:17:32 i una mitjana per km de 5:11. L'Esther fa més d'un minut que ja ha arribat però m'espera i em saluda i ens felicitem. Ella està contenta. Jo no tant.
Canovelles em feia especial gràcia per la distància poc habitual: 15 km. A més, hi arribava havent fet -els dos cap de setmana anteriors- les millors marques personals tant en mitja marató com en els 10 km. Després d'uns quants dies de vacances i per tant de pluja, dilluns feia un sol que espetegava. Massa i tot. M'hi haig d'anar acostumant al bon temps, perquè els propoers mesos la calor prendrà protagonisme. Jo sempre m'he estimat més el fred, corrents el soporto millor.
Després de l'escalfament de rigor, i d'alguna foto d'equip, em situo a la sortida amb en Bobby i l'Esther, aprofitant que ara per ara tots tres fem temps similars, amb la intenció de seguir-los fins al final, tot i que no les tinc totes amb mi. Sortim i durant els primers metres la via sembla d'ample europeu, estreta. Hi ha força gent a Canovelles i em costa seguir els companys quan algun corredor temerari s'interposa entre nosaltres. A estones haig d'anar per la vorera i recuperar metres perquè no els vull perdre. Anem fent xino-xano, uns quants carrerets, una rotonda prop d'on hem aparcat i una pujadeta amb certa pendent però prou ampla. Ja fa una estona que sóc darrera d'una noia negreta molt maca amb tres cincs al pitrall. Així dona gust anar pel món. Però no s'hi val a badar, poca broma. Els canovellencs ens fan la primera jugada. Superada una altra rotonda cal pujar un carrer curt però amb una inclinació espectacular. Tot i no estar-hi acostumat, el pujo fàcilment i me n'adono que cap amunt vaig millor que la majoria dels partners. Un cop a dalt, afluixo una mica i busco amb la mirada en Bobby i l'Esther. No els veig fins que el recorregut ens fa baixar tot el que hem pujat i aleshores em passen tots dos. Li pregunto a en Bobby com va i em diu que bé.
Seguim sumant quilòmetres pel poble -sense pena ni glòria per cert- fins que m'adono que el trio inicial ara tan sols és un duo. Anem l'Esther i jo sols. Penso que en Bobby deu ser més enrera. En un tres i no res el primer cartell que aconsegueixo veure marca el km 5 i el rellotge 30 minuts, anem a 5 el km. Fot calor. Deixem el poble i ens endisem per un polígon on hi trobem el primer avituallament. Agafo una ampolla d'aigua i paro un moment per beure-me-la. Me la prenc tota. L'Esther que sempre ha anat una mica més endavant que jo em treu uns quants metres més, però els recupero sense problemes.
Continuem pel polígon fins que l'organització ens porta a pasturar. Deixem les naus industrials i fem pràctiques de trialsin. Una altra pujada de les que no s'obliden i aquesta ja em costa una mica més que la primera.Amunt i crits. A partir d'aquí, camp obert, prou bonic, amb camins enfangats que ens fan anar en filera india i tenyits de marró. Continuem fent quilòmetres però sense més referències que el temps que marca el rellotge. Després d'una altra pujada ja més suau però llargueta, avall anem i passem a prop d'una esglèsia i d'un cementiri- Passo a bon ritme, tot i que un pel cansat el km 10, davant de l'Esther amb 51 minuts i escaig de crono. Mil metres més i ja baixem una altra vegada cap el polígon on farem els darrers km abans de tornar a Canovelles. Quan fa baixada, em passen uns quants corredors, l'Esther entre ells.
Segon avituallament ja al costat de les indústries. Agafo una ampolla i torno a parar per beure. l'Esther apreta i la perdo de vista. No tinc valor per atrapar-la. De fet, tot i la calor noto que tinc fred. Em falta una mica de força avui, la que em sobrava a Valls o a Bombers. Em passa lleugerament pel cap plegar però el meu orgull m'ho impedeix. Faig els darrers quilòmetres pel polígon un pel aburrit fins que tornem a ser a l'entrada de Canovelles, al km 14. Només en falten mil metres que faig amb més il.lusió. Poc abans d'arribar a meta veig en Bobby d'espectador, lesionat. Finalment acabo la cursa en la posició 626 amb un temps real 1:17:32 i una mitjana per km de 5:11. L'Esther fa més d'un minut que ja ha arribat però m'espera i em saluda i ens felicitem. Ella està contenta. Jo no tant.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Corre tio corre
10.000 metres per la ciutat de Barcelona, preciosa, en una cursa la dels Bombers amb més de 17.500 corredors que han fotut un ambient extraordinari. Abans de sortir sona l'eye of the tiger que acaba d'escalfar la musculatura i el cor del més freds. Compte enrere. De deu a cero en deu segons.
Som-hi. Sóc al calaix dels sub 49, no per temps de vida -que també- sinò de crono. Des del tret de sortida, trigo dos minuts a trepitjar l'estora del km 0 dels championchip. Vinga. va, va, va. Surto a un bon ritme, amb ganes de no perdre gaire temps en els primers quilòmetres, en que cal esbandir-se dels passarells com jo. Amb el meu rellotge tronat comprat a l'ebay no controlo res més que els segons que van passant. El km 1 se'm fa llarg fins que me n'adono que la senyalització del primer nil'he vist.Se m'ha acudit mirar el rellotge quan passo pel segon. El crono marca vuit minuts i pico. Cony, nen, dosificat que el ciri és curt i la processó molt llarga. Sembla que el paral.lel fa pujada però les meves cames apenes la noten. Passo el tercer quilòmetre a 13 i pocs. No haviem quedat que dosificariem? Ja portem una bona estona del carrer que fou de la faràndula i per fi girem a la dreta, a Floridablanca i avall que fa baixada. Sembla que la gent no te ganes de correr avui. Podriem anar més ràpid nois?? Fem gairebé 1.000 metres més i tombem cap a l'esquerra: ens trobem ni més ni menys que davant del carrer del Comte d'Urgell. Passem el km 4 on hi ha aigua de la font vella esperant-nos. Salvant algun escull aconsegueixo una bona ampolleta tot i que avui no me'n prenc ni la meitat i a més sense aturar-me. Passant a prop d'un contenidor no aconsegueixo encistellar el plàstic, potser no és un bon presagi.
Enfilem la Gran Via de les Corts, gran via si i llarga per cert. No la deixarem fins arribar al carrer Marina. Em noto bé tot i que no vaig suau ni molt menys. Les cames funcionen i els pulmons van a un bon ritme sense ofegar-me tot i arribar al km 5 en 22 minuts i 39 segons. Com en altres curses, penso que Barcelona és bonica vista des d'aquí. Però tot d'una aquests bons pensaments s'esvaeixen quan m'adono que a la meva dreta hi tinc l'Ester, baseamadora maratoniana. Ai, ai, ai... Una de dues, o es tracta d'una pàjara (amb perdó de l'Ester) o Xavi, em sembla que vas massa fort. Un, dos, un, dos, un, dos, carrer Marina avall, girem a la dreta, i ja som al carrer Ausiàs March. Tot d'una m'adono que el posat i la samarreta blanca que tinc al davant es d'en Bobby. Ens saludem i tot un gentleman m'anima a guanyar-lo. Al cap de poca estona passem el km 7,5. Al poc, a l'esquerra hi ha el passeig del meu Sant preferit, el de les revetlles de l'estiu. Un tros curt però intens. Tornem a girar a la dreta, ara per la Ronda de Sant Pere que sembla més llarga del que és. Passem el km 8 i em sembla que el rellotge marca menys de 37 minuts. Començo a creure en les meves possibilitats.
Just trepitjar la via que ja pensaren els Laietans, veig un corredor que no li ha fet gaire profit l'esmorzar o la cursa. Ho dedueixo perquè está vomitant al bell mig del carrer. Aquest jovent ha perdut les formes!!! -penso...- També es una gran via la Via Laietana i també se'm fa llarga per cert. Intento apretar i fer alguna cosa de profit. Escolta Anna Maria, avui és un gran dia!!!! Passo el quilòmetre nou a 41 minuts i tinc unes ganes de que la cursa s'acabi que no ho sap ningú. No vaig exhaust però tampoc sobradet. Finalment la via s'acaba i tombem a Marquès de l'Argentera. Ho veig, ho sento, ho noto, si avui no m'equivoco faré la meva millor marca en els 10km.
I si, passo la linia d'arribada, sense mirar ni tan sols el crono oficial, ni el meu rellotget tronat, simplement aixecant els punys, pobret, celebrant emocionat que avui a la cursa dels bombers de l'any 2.009 m'he tornat a guanyar.
Lloc Nom Dorsal Sexe Categoria Pos. / Cat. Temps Mitjana Km Km. 2.5 Km. 5 Km. 7.5
3604 Xavier Garcia-Cascon Vela 4522 VtM35 1358 45:29 4:33 10:54 22:39 34:07
Som-hi. Sóc al calaix dels sub 49, no per temps de vida -que també- sinò de crono. Des del tret de sortida, trigo dos minuts a trepitjar l'estora del km 0 dels championchip. Vinga. va, va, va. Surto a un bon ritme, amb ganes de no perdre gaire temps en els primers quilòmetres, en que cal esbandir-se dels passarells com jo. Amb el meu rellotge tronat comprat a l'ebay no controlo res més que els segons que van passant. El km 1 se'm fa llarg fins que me n'adono que la senyalització del primer nil'he vist.Se m'ha acudit mirar el rellotge quan passo pel segon. El crono marca vuit minuts i pico. Cony, nen, dosificat que el ciri és curt i la processó molt llarga. Sembla que el paral.lel fa pujada però les meves cames apenes la noten. Passo el tercer quilòmetre a 13 i pocs. No haviem quedat que dosificariem? Ja portem una bona estona del carrer que fou de la faràndula i per fi girem a la dreta, a Floridablanca i avall que fa baixada. Sembla que la gent no te ganes de correr avui. Podriem anar més ràpid nois?? Fem gairebé 1.000 metres més i tombem cap a l'esquerra: ens trobem ni més ni menys que davant del carrer del Comte d'Urgell. Passem el km 4 on hi ha aigua de la font vella esperant-nos. Salvant algun escull aconsegueixo una bona ampolleta tot i que avui no me'n prenc ni la meitat i a més sense aturar-me. Passant a prop d'un contenidor no aconsegueixo encistellar el plàstic, potser no és un bon presagi.
Enfilem la Gran Via de les Corts, gran via si i llarga per cert. No la deixarem fins arribar al carrer Marina. Em noto bé tot i que no vaig suau ni molt menys. Les cames funcionen i els pulmons van a un bon ritme sense ofegar-me tot i arribar al km 5 en 22 minuts i 39 segons. Com en altres curses, penso que Barcelona és bonica vista des d'aquí. Però tot d'una aquests bons pensaments s'esvaeixen quan m'adono que a la meva dreta hi tinc l'Ester, baseamadora maratoniana. Ai, ai, ai... Una de dues, o es tracta d'una pàjara (amb perdó de l'Ester) o Xavi, em sembla que vas massa fort. Un, dos, un, dos, un, dos, carrer Marina avall, girem a la dreta, i ja som al carrer Ausiàs March. Tot d'una m'adono que el posat i la samarreta blanca que tinc al davant es d'en Bobby. Ens saludem i tot un gentleman m'anima a guanyar-lo. Al cap de poca estona passem el km 7,5. Al poc, a l'esquerra hi ha el passeig del meu Sant preferit, el de les revetlles de l'estiu. Un tros curt però intens. Tornem a girar a la dreta, ara per la Ronda de Sant Pere que sembla més llarga del que és. Passem el km 8 i em sembla que el rellotge marca menys de 37 minuts. Començo a creure en les meves possibilitats.
Just trepitjar la via que ja pensaren els Laietans, veig un corredor que no li ha fet gaire profit l'esmorzar o la cursa. Ho dedueixo perquè está vomitant al bell mig del carrer. Aquest jovent ha perdut les formes!!! -penso...- També es una gran via la Via Laietana i també se'm fa llarga per cert. Intento apretar i fer alguna cosa de profit. Escolta Anna Maria, avui és un gran dia!!!! Passo el quilòmetre nou a 41 minuts i tinc unes ganes de que la cursa s'acabi que no ho sap ningú. No vaig exhaust però tampoc sobradet. Finalment la via s'acaba i tombem a Marquès de l'Argentera. Ho veig, ho sento, ho noto, si avui no m'equivoco faré la meva millor marca en els 10km.
I si, passo la linia d'arribada, sense mirar ni tan sols el crono oficial, ni el meu rellotget tronat, simplement aixecant els punys, pobret, celebrant emocionat que avui a la cursa dels bombers de l'any 2.009 m'he tornat a guanyar.
Lloc Nom Dorsal Sexe Categoria Pos. / Cat. Temps Mitjana Km Km. 2.5 Km. 5 Km. 7.5
3604 Xavier Garcia-Cascon Vela 4522 VtM35 1358 45:29 4:33 10:54 22:39 34:07
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
