Lo sobrat

Com cada dia, a les sis, sona el despertador. Avui per fer un viatge de 140 km i participar a la XVIIa Mitja Marató G.P. Ciutat de Lleida, organitzada per l'associació de veïns de Balàfia. És diumenge i fa mandra llevar-se tant d'hora. A més, els metereòlegs preveuen ruixats importants i fins i tot pedregades. Quines ganes...

Anirem amb la meva folloneta i per això el punt de trobada és a casa. Tot i que l'hora de sortida estava fixada a dos quarts de vuit, marxem mitja hora més tard. Agafem l'autovia perquè algu diu que no fa tanta volta com l'autopista. No les tinc totes, a mi em sorpren que a Catalunya hi hagi autovies. Diuen que si i que fins i tot dos carrils per banda. El viatge és entretingut, anem cinc amadoristes en un sol cotxe. I de moment, de la pluja ni rastre, quatre gotes que han caigut a Sant Cugat. Fem quilòmetres i de seguida som a tocar de Montserrat, pel Bruc. Tira milles i algú tira fotos. Quan ens acostem a la Panadella, un cartell ens avisa que l'autovia està tallada per perill d'esllavisaments. Quin pais!! Ens desvien per l'antiga internacional II però al cap de poc tornem a ser a l'autovia. Passat el coll el temps canvia sorprenentment. Plou amb intensitat i els aiguats ens faran costat fins a arribar a Lleida. En poc més d'una hora i quart ja som a la terra ferma i gràcies al gps d'en David localitzem la sortida.

Dins d'un pavelló recollim els dorsals en un tres i no res. Els carrers del voltant són buits. Gairebé ningú s'atreveix a escalfar. Plou i a més fa fresca. Però un parell de minuts abans del tret de sortida apareixen els corredors.

I som-hi!! Rellotge en marxa. Encara no hem fet ni el primer quilòmetre i el lletrero d'una farmàcia ens fa saber que Lleida es lleva amb 9ºC. Per Déu que no plogui gaire, penso. No m'agrada la calor però tampoc vull agafar una pulmonia avui. Passem per quatre carrers sense solta ni volta fins que anem a parar a la Rambla Ferran, molt bonica per cert. Passo el quilòmetre dos a 9 minuts justos, sense adonar-me'n però massa ràpid per ser una mitja. Tot d'una sento una veu coneguda. És en Cervantes, un corredor de Badalona que ja m'he trobat en alguna altra cursa. Sempre em saluda perquè veu la propaganda que duem a la samarreta, de l'Hotel Ciutat de Sant Adrià i li agafa morrinya. Durant més d'un quilòmetre només fa que xerrar. De tant en tant haig de dir alguna cosa perquè no li agafi complexe de monologuista, però jo no em puc permetre aquests luxes i finalment s'adona que si vol fer alguna cosa de profit ha d'abandonar-me.

Corro per l'avinguda Tortosa vorejant el Segre. Amb 4 km a les sabates em creuo amb en Dani, en Xavim i en David. També més tard amb la Natalia que va força bé, somrient. Després, en el 5, el primer avituallament en el que agafo un tros de taronja i una ampolleta d'aigua. No vull parar però acabo fent-ho uns segons per jalar i beure tranquil. Encara som a ciutat i tornem a passar per la zona de sortida. Poc després, em trobo amb el cartell del km 7 que està al bell mig d'una pujada de mèrit. Allí m'enganxo amb un atleta que escala la pendent i em passa com si res. Que s'ha pensat aquest? El segueixo i faré al seu costat uns quants milers de metres i per cert sense perdre de vista a en Cervantes que curiosament mai ha acabat de desaparèixer en l'horitzó.

Km 8 i 9. Ja hem deixat enrere Lleida i anem per carreteretes. El meu acompanyant va a un bon ritme però jo el puc seguir sense problemes. Passem el quilòmetre 10 i aquesta vegada si miro el rellotge. Marca 46m 49s. Per ser una mitja no està gens malament. De fet, fa unes setmanes ho hauria signat per una cursa de 10km.

Poc abans del km 11 em marco un farol i avanço l'escalador. A l'avituallament que hi ha pocs metres després, m'aturo per fer un mos de taronja i un glop i ara és ell qui em torna a avançar. Havent picat, em poso al seu costat, li dic bon dia i li pregunto quin temps acostuma a fer en les mitges. Em diu que 1h 37 però que avui va tranquil. La seva tranquilitat a mi també em deixa més tranquil i alhora esperançat, perquè en el fons no les tinc totes i em fa por que estigui anant massa forçat, malgrat no notar-ho. Al km 12 o 13 veig passar en Dani que ja torna. Rarament i a força distància després ve en Xavim. Jo torno a ser al costat del Cervantes, el de Badalona. L'escalador em deixa amb ell. La por guarda la vinya i apreto el ritme perquè no em faci fer declaracions abans d'acabar la cursa. Aprofito i el deixo enrere en el km 14 quan conversa amb un altre corredor i li diu que anem a 4.40 de mitjana, poc abans d'entrar a un poblet. Es tracta de Torrefarrera que per cert te una església molt bonica.

Els següents quilòmetres els faig al costat d'un gat vell de Sabadell amb qui juguem al gat i el ratolí. També vaig fent tapetes de taronja perquè d'avituallaments n'hi ha un munt aquí a Lleida. Al km 17 miro el rellotge i em marca 1h 19 minuts i pocs segons. Càlcul elemental em diu que si mantinc un ritme de 5 minuts el quilòmetre avui baixaré de l'hora i quaranta. Però no m'ho crec ni jo. Deu ser tanta vitamina C que m'han pujat al cap. Però avui els àngels canten, i la bonanova és més a prop al km 19 quan el rellotge marca 1h 29 i deixo enrere el de Sabadell i dos o tres més que se'm posen al davant.

Aparteu les criatures!!!. Queden dos quilòmetres i a més gairebé de baixada. Ho se perquè la tornada és el mateix camí que l'anada. No pot ser Xavier!! M'emociono i em venen ganes de fotre'm a plorar, però això no toca ara. Arriba el quilòmetre 20 i o'clock 1h 33. Un centenar de metres després baixo la pujada del km 7 i sento la veu d'en Cervantes. Cony, és al meu costat el paio. Però a aquestes alçades de la cursa ja esdevinc més sociable i li dic que avui vull baixar de l'hora quaranta. Em recorda que queden menys de quatre minuts i mig per aconseguir-ho.

Apreto a córrer i ell em segueix. Deuen quedar pocs metres, passem una rotonda, una recta de cinquanta metres i ens fan girar a la dreta. Ja arribem!!! Si, mita-la, allà està, veig l'arribada, a uns dos-cents o tres-cents metres i el meu rellotge em fa feliç per uns instants. En Cervantes m'acompanya i a pocs metres de l'arc de triomf esprinto i ell també. Finalment entro jo primer.

1h 38m 14 segons. Amat victoria curam.