15 km a Canovelles

El darrer dia festiu de la Setmana Santa, ja és tradició, a Canovelles hi organitzen una cursa de fons, enguany la XIX edició. Això de córrer curses m'està fent visitar llocs que tot i ser molt a prop de casa no havia trepitjat mai. Penso en el parc natural de Gallecs, a tocar de Mollet, Canovelles i La Llagosta, per citar-ne uns quants.

Canovelles em feia especial gràcia per la distància poc habitual: 15 km. A més, hi arribava havent fet -els dos cap de setmana anteriors- les millors marques personals tant en mitja marató com en els 10 km. Després d'uns quants dies de vacances i per tant de pluja, dilluns feia un sol que espetegava. Massa i tot. M'hi haig d'anar acostumant al bon temps, perquè els propoers mesos la calor prendrà protagonisme. Jo sempre m'he estimat més el fred, corrents el soporto millor.

Després de l'escalfament de rigor, i d'alguna foto d'equip, em situo a la sortida amb en Bobby i l'Esther, aprofitant que ara per ara tots tres fem temps similars, amb la intenció de seguir-los fins al final, tot i que no les tinc totes amb mi. Sortim i durant els primers metres la via sembla d'ample europeu, estreta. Hi ha força gent a Canovelles i em costa seguir els companys quan algun corredor temerari s'interposa entre nosaltres. A estones haig d'anar per la vorera i recuperar metres perquè no els vull perdre. Anem fent xino-xano, uns quants carrerets, una rotonda prop d'on hem aparcat i una pujadeta amb certa pendent però prou ampla. Ja fa una estona que sóc darrera d'una noia negreta molt maca amb tres cincs al pitrall. Així dona gust anar pel món. Però no s'hi val a badar, poca broma. Els canovellencs ens fan la primera jugada. Superada una altra rotonda cal pujar un carrer curt però amb una inclinació espectacular. Tot i no estar-hi acostumat, el pujo fàcilment i me n'adono que cap amunt vaig millor que la majoria dels partners. Un cop a dalt, afluixo una mica i busco amb la mirada en Bobby i l'Esther. No els veig fins que el recorregut ens fa baixar tot el que hem pujat i aleshores em passen tots dos. Li pregunto a en Bobby com va i em diu que bé.

Seguim sumant quilòmetres pel poble -sense pena ni glòria per cert- fins que m'adono que el trio inicial ara tan sols és un duo. Anem l'Esther i jo sols. Penso que en Bobby deu ser més enrera. En un tres i no res el primer cartell que aconsegueixo veure marca el km 5 i el rellotge 30 minuts, anem a 5 el km. Fot calor. Deixem el poble i ens endisem per un polígon on hi trobem el primer avituallament. Agafo una ampolla d'aigua i paro un moment per beure-me-la. Me la prenc tota. L'Esther que sempre ha anat una mica més endavant que jo em treu uns quants metres més, però els recupero sense problemes.

Continuem pel polígon fins que l'organització ens porta a pasturar. Deixem les naus industrials i fem pràctiques de trialsin. Una altra pujada de les que no s'obliden i aquesta ja em costa una mica més que la primera.Amunt i crits. A partir d'aquí, camp obert, prou bonic, amb camins enfangats que ens fan anar en filera india i tenyits de marró. Continuem fent quilòmetres però sense més referències que el temps que marca el rellotge. Després d'una altra pujada ja més suau però llargueta, avall anem i passem a prop d'una esglèsia i d'un cementiri- Passo a bon ritme, tot i que un pel cansat el km 10, davant de l'Esther amb 51 minuts i escaig de crono. Mil metres més i ja baixem una altra vegada cap el polígon on farem els darrers km abans de tornar a Canovelles. Quan fa baixada, em passen uns quants corredors, l'Esther entre ells.

Segon avituallament ja al costat de les indústries. Agafo una ampolla i torno a parar per beure. l'Esther apreta i la perdo de vista. No tinc valor per atrapar-la. De fet, tot i la calor noto que tinc fred. Em falta una mica de força avui, la que em sobrava a Valls o a Bombers. Em passa lleugerament pel cap plegar però el meu orgull m'ho impedeix. Faig els darrers quilòmetres pel polígon un pel aburrit fins que tornem a ser a l'entrada de Canovelles, al km 14. Només en falten mil metres que faig amb més il.lusió. Poc abans d'arribar a meta veig en Bobby d'espectador, lesionat. Finalment acabo la cursa en la posició 626 amb un temps real 1:17:32 i una mitjana per km de 5:11. L'Esther fa més d'un minut que ja ha arribat però m'espera i em saluda i ens felicitem. Ella està contenta. Jo no tant.