Si no ho recordo malament, aquest ha estat el primer cap de setmana en que he participat en dues curses puntuables per la lliga. Dissabte a Olesa de Montserrat, la III cursa del Foc, amb força ambient i poca calor. Vaig intentar mantenir el ritme d'en Sergi però les meves forces van de baixa i en el km 2 ja se m'escapava. Resultat discret tot i que acabo esprintant i realment una mica sobrat. Posició 200 60,67% 575 Xavieret Garcia-Cascon Vela temps oficial 48:02 tenos real 47:57 mitjana per km 4:48 posició al km 5 196 temps 23:12 categoria i posició M4 - 42 BASEAMADO.COM.
I diumenge sant-torne'm-hi cap a Lleida, a córrer la III cursa dels Templers, amb sortida i arribada al castell de Gardeny. Els primers quilòmetres em situo al costat de la llebre sub 45 però mica en mica se m'escapa i acabo la cursa gairebé dos minuts per sobre. Posició 329 43,73% 797 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:02 temps real 46:52 mitjana per km 4:42 posició al control intermig 282 19:52 M3 - 131 BASEAMADO.COM
dimecres, 24 de juny del 2009
dilluns, 15 de juny del 2009
Cursa de Les Planes - Sant Joan Despí
Uns altres 10 quilometrets al sac en una cursa de dues voltes a un circuit amb força desnivells i amb unes temperatures que ja comencen a tirar enrera o a frenar-me massa. En tan sols una setmana, la mateixa distància recorreguda en gairebé tres minuts més, sobretot per una segona volta molt més lenta que la primera. Avui també m'ha acompanyat en larry que a aquest pas aviat em guanyarà.
138 36,05% 394 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:09 (22:33-24:36) 4:43 128 22:33 MB - 39
208 54,47% 62 Rafael Garcia-Cascón Vela 50:32 (25:56-24:37) 5:04 262 25:56 MC - 26
138 36,05% 394 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:09 (22:33-24:36) 4:43 128 22:33 MB - 39
208 54,47% 62 Rafael Garcia-Cascón Vela 50:32 (25:56-24:37) 5:04 262 25:56 MC - 26
diumenge, 7 de juny del 2009
10km Can Mercader - Almeda Cornellà
Avui he tornat a fer millor marca personal en els 10.000 metres, en una cursa i en un dia que ho permetien: circuit totalment plà (gairebé com el de l'any passat però en sentit contrari) i un dia radiant però no excessivament calorós per l'època en la que ens trobem. Abans de començar em trobava força bé i descansat. Xerrant amb en Natxo no m'he adonat que es guardava un minut de silenci per alguna persona. Em sap greu.
He sortit bastant fort però sense notar que hi anava. Si no m'equivoco he passat el km 5 rondant els 21 minuts a una mitjana de poc més de 4 minuts cada 1.000 metres. La factura ha arribat cap el km 8 i 9 en que m'ha faltat força o potser esperit de sacrifici. Creuant la línia d'arribada he parat el meu cronòmetre a 44:04, quaranta-cinc segons menys que a La Llagosta. Justament avui no hi havia control de xip a la sortida ergo el temps oficial ha estat de 44.13.
200 36,65% 502 Xavier Garcia-Cascon Vela 44:13 (21:25-22:48) 4:26 166 21:25 VtAM - 58 BASEAMADO.COM
He sortit bastant fort però sense notar que hi anava. Si no m'equivoco he passat el km 5 rondant els 21 minuts a una mitjana de poc més de 4 minuts cada 1.000 metres. La factura ha arribat cap el km 8 i 9 en que m'ha faltat força o potser esperit de sacrifici. Creuant la línia d'arribada he parat el meu cronòmetre a 44:04, quaranta-cinc segons menys que a La Llagosta. Justament avui no hi havia control de xip a la sortida ergo el temps oficial ha estat de 44.13.
200 36,65% 502 Xavier Garcia-Cascon Vela 44:13 (21:25-22:48) 4:26 166 21:25 VtAM - 58 BASEAMADO.COM
dimarts, 2 de juny del 2009
Els orígens
A començaments d'abril una persona encantadora em va preguntar perquè m'havia aficionat a córrer. Les paraules que venen a continuació són gairebé les mateixes que vaig fer servir per contestar la pregunta de la Sandra. Avui m'ha vingut de gust penjar-les en el blog.
Deixant de banda les classes d'educació física dedicades a l'atletisme durant l'EGB i el batxillerat, poques, el primer contacte amb el fet de córrer per córrer el vaig tenir quan vaig fer el servei militar, amb 23 anys només, durant quatre o cinc setmanes que vaig estar a San Fernando (Cadis) en una acadèmia militar (sic) treient-me el carnet per guiar taxis, ambulàncies i camions. Amb la delicadesa que els caracteritza, els militars ens portaven a córrer durant una hora només llevar-nos. Aquest maltractament i que ho trobava molt ensopit -m'agradaven més els esports d'equip i pilota com el futbol i el bàsquet- van fer que finiquitada la mili no continués amb el tema.
El segon apropament va ser fa uns quatre anys, quan amb un cigarro a la mà i els pulmons plens de fum, un diumenge al matí vaig veure passar els participants de la mitja marató de Sant Cugat per davant de casa meva. Aquell dia vaig proposar-me fer els 21.097 metres algun dia, no tant pel fet de córrer sinò per recuperar l'orgull del meu cos abandonat després de casar-me i dedicar tot el meu temps a la família.
Però per acabar una mitja marató em calia deixar de fumar i sobretot començar a entrenar. I mira, resulta que la tardor del 2.007, ja ex-fumador, un dia tornant de treballar o potser venint de recollir els meus fills de l'escola, ara no ho se, vaig veure un veí d'escala (Nacho) en calça curta i fent estiraments. Gràcies a ell vaig començar a entrenar. Al cap d'un parell de mesos vaig acompanyar-lo a algunes curses i en una d'elles em va presentar el seu company de feina Ruben que juntament amb els seus altres dos germans David i Daniel (de cognom AMADO) feia poc que havien creat un equip de corredors i s'havien inscrit a una lliga. Jo vaig ser el cinquè miembrillo del camp base, en qualsevol dels sentits que li doneu a la paraula. Més tard s'hi han anat incorporant altres nois i noies al www.baseamado.com. Tant de bo puguis o vulguis venir algun dia tu també, estimada lectora. Que sàpigues però, que les noies les fem anar sense samarreta.
En definitiva, fa un any i mig, encara no, que runnejo. Córrer em va ajudar a perdre gran part del pes acumulat al deixar de fumar (10 kg ben bons) i ara fa sentir-me bé, em desestressa i em neteja el terrat. Ja és part de la meva vida.
Anima't quan puguis, quan sigui el moment.
Deixant de banda les classes d'educació física dedicades a l'atletisme durant l'EGB i el batxillerat, poques, el primer contacte amb el fet de córrer per córrer el vaig tenir quan vaig fer el servei militar, amb 23 anys només, durant quatre o cinc setmanes que vaig estar a San Fernando (Cadis) en una acadèmia militar (sic) treient-me el carnet per guiar taxis, ambulàncies i camions. Amb la delicadesa que els caracteritza, els militars ens portaven a córrer durant una hora només llevar-nos. Aquest maltractament i que ho trobava molt ensopit -m'agradaven més els esports d'equip i pilota com el futbol i el bàsquet- van fer que finiquitada la mili no continués amb el tema.
El segon apropament va ser fa uns quatre anys, quan amb un cigarro a la mà i els pulmons plens de fum, un diumenge al matí vaig veure passar els participants de la mitja marató de Sant Cugat per davant de casa meva. Aquell dia vaig proposar-me fer els 21.097 metres algun dia, no tant pel fet de córrer sinò per recuperar l'orgull del meu cos abandonat després de casar-me i dedicar tot el meu temps a la família.
Però per acabar una mitja marató em calia deixar de fumar i sobretot començar a entrenar. I mira, resulta que la tardor del 2.007, ja ex-fumador, un dia tornant de treballar o potser venint de recollir els meus fills de l'escola, ara no ho se, vaig veure un veí d'escala (Nacho) en calça curta i fent estiraments. Gràcies a ell vaig començar a entrenar. Al cap d'un parell de mesos vaig acompanyar-lo a algunes curses i en una d'elles em va presentar el seu company de feina Ruben que juntament amb els seus altres dos germans David i Daniel (de cognom AMADO) feia poc que havien creat un equip de corredors i s'havien inscrit a una lliga. Jo vaig ser el cinquè miembrillo del camp base, en qualsevol dels sentits que li doneu a la paraula. Més tard s'hi han anat incorporant altres nois i noies al www.baseamado.com. Tant de bo puguis o vulguis venir algun dia tu també, estimada lectora. Que sàpigues però, que les noies les fem anar sense samarreta.
En definitiva, fa un any i mig, encara no, que runnejo. Córrer em va ajudar a perdre gran part del pes acumulat al deixar de fumar (10 kg ben bons) i ara fa sentir-me bé, em desestressa i em neteja el terrat. Ja és part de la meva vida.
Anima't quan puguis, quan sigui el moment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
