Els orígens

A començaments d'abril una persona encantadora em va preguntar perquè m'havia aficionat a córrer. Les paraules que venen a continuació són gairebé les mateixes que vaig fer servir per contestar la pregunta de la Sandra. Avui m'ha vingut de gust penjar-les en el blog.

Deixant de banda les classes d'educació física dedicades a l'atletisme durant l'EGB i el batxillerat, poques, el primer contacte amb el fet de córrer per córrer el vaig tenir quan vaig fer el servei militar, amb 23 anys només, durant quatre o cinc setmanes que vaig estar a San Fernando (Cadis) en una acadèmia militar (sic) treient-me el carnet per guiar taxis, ambulàncies i camions. Amb la delicadesa que els caracteritza, els militars ens portaven a córrer durant una hora només llevar-nos. Aquest maltractament i que ho trobava molt ensopit -m'agradaven més els esports d'equip i pilota com el futbol i el bàsquet- van fer que finiquitada la mili no continués amb el tema.

El segon apropament va ser fa uns quatre anys, quan amb un cigarro a la mà i els pulmons plens de fum, un diumenge al matí vaig veure passar els participants de la mitja marató de Sant Cugat per davant de casa meva. Aquell dia vaig proposar-me fer els 21.097 metres algun dia, no tant pel fet de córrer sinò per recuperar l'orgull del meu cos abandonat després de casar-me i dedicar tot el meu temps a la família.

Però per acabar una mitja marató em calia deixar de fumar i sobretot començar a entrenar. I mira, resulta que la tardor del 2.007, ja ex-fumador, un dia tornant de treballar o potser venint de recollir els meus fills de l'escola, ara no ho se, vaig veure un veí d'escala (Nacho) en calça curta i fent estiraments. Gràcies a ell vaig començar a entrenar. Al cap d'un parell de mesos vaig acompanyar-lo a algunes curses i en una d'elles em va presentar el seu company de feina Ruben que juntament amb els seus altres dos germans David i Daniel (de cognom AMADO) feia poc que havien creat un equip de corredors i s'havien inscrit a una lliga. Jo vaig ser el cinquè miembrillo del camp base, en qualsevol dels sentits que li doneu a la paraula. Més tard s'hi han anat incorporant altres nois i noies al www.baseamado.com. Tant de bo puguis o vulguis venir algun dia tu també, estimada lectora. Que sàpigues però, que les noies les fem anar sense samarreta.

En definitiva, fa un any i mig, encara no, que runnejo. Córrer em va ajudar a perdre gran part del pes acumulat al deixar de fumar (10 kg ben bons) i ara fa sentir-me bé, em desestressa i em neteja el terrat. Ja és part de la meva vida.

Anima't quan puguis, quan sigui el moment.