Estimar és patir. El dolor és inherent a l'amor.

Pateixo perquè sé que no et puc posseir. Pateixo perquè només et veig un instant i després queda el record suspès, com una volva de neu en l'atmosfera de la meva interioritat. Pateixo perquè et recordo i cada vegada que prens forma dins del meu ésser, la memòria em cou, sento una cremor que res no apaga. Ja fa temps que sé que recordar no és un acte purament intelectual. És tornar a passar pel cor allò que vaig viure -aquella tarda, aquella passejada, aquell sopar-. És reviure dins de l'ànima cadascun dels gestos i paraules. Recordar és sobreviure, però, alhora, és el rebrotar del patiment, la consciència de la soledat, la vivència d'una mancança que res no pot omplir. Pateixo perquè vull que tot et vagi bé, que tinguis una vida feliç i plena. També pateixo per mi, perquè sé que aquest amor em menja per dins. L'AMOR QUE VE DE DINS. Francesc Torralba.