divendres, 5 d’octubre del 2012
Un temps per a cada cosa
Per a tot hi ha el moment oportú,
i un temps per a cada cosa en aquest món.
Temps de néixer i temps de morir.
Temps de plantar i temps d’arrencar la planta.
Temps de matar i temps de guarir.
Temps d’enrunar i temps de construir.
Temps de plorar i temps de riure.
Temps de lamentar-se i temps de ballar.
Temps d’escampar les pedres i temps d’aplegar-les.
Temps d’abraçar i temps de deixar-se d’abraçades.
Temps d’adquirir i temps de perdre.
Temps de guardar i temps de llençar.
Temps d’esquinçar i temps de cosir.
Temps de callar i temps de parlar.
Temps d’estimar i temps d’odiar.
Temps de guerra i temps de pau...
(l'eclesiastès, 3)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Maco.
S'ha de llegir diverses vegades, amb calma, entenent el significat de cada dualitat.
Pretenem que la vida sigui una festa contínua, i no tolerem els moments en que el moment porta malestar o requereix esforç. Arribar a entendre això, a mi m'està ajudant, a fi de no estar eternament plorant per les pèrdues.
Un escrit ben maco, Xavi.
Publica un comentari a l'entrada