Quan l'amor coincideix amb la intel.ligència

Ha arribat aquest temps que la vida perduda no fa mal, que la luxúria és un llum inútil i l’enveja s’oblida. És un temps de pèrdues prudents i necessàries, no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n. És ara quan l’amor coincideix a la fi amb la intel·ligència. No era lluny ni difícil. És un temps que només em deixa l’horitzó com a mesura de la soledat. El temps de la tristesa protectora. (No era lluny ni difícil, Joan Margarit)