L'absent

Ara que ja són més els no records que allò que havíem de compartir, repasso, faceciós, el que no sé de tu per confegir un retrat que m'acompanyi. Que extranys els mecanismes del desig, les excuses dels anys i aquest misteri que et fa present quan no et correspondria per emplenar, potser, una altra absència. Però la vida sempre té raó i en aquest compte estricte a fons perdut de tant en tant hi apareixes,com una relíquia de mi que ningú més que jo no pot acceptar ni comprendre. Quan te'n vagis de nou no em sentiré ni trist ni desolat, només, tal volta, una mica ignorat i més sotmès a una lleu i subtil malenconia. Miquel Martí i Pol