Corre tio corre

10.000 metres per la ciutat de Barcelona, preciosa, en una cursa la dels Bombers amb més de 17.500 corredors que han fotut un ambient extraordinari. Abans de sortir sona l'eye of the tiger que acaba d'escalfar la musculatura i el cor del més freds. Compte enrere. De deu a cero en deu segons.

Som-hi. Sóc al calaix dels sub 49, no per temps de vida -que també- sinò de crono. Des del tret de sortida, trigo dos minuts a trepitjar l'estora del km 0 dels championchip. Vinga. va, va, va. Surto a un bon ritme, amb ganes de no perdre gaire temps en els primers quilòmetres, en que cal esbandir-se dels passarells com jo. Amb el meu rellotge tronat comprat a l'ebay no controlo res més que els segons que van passant. El km 1 se'm fa llarg fins que me n'adono que la senyalització del primer nil'he vist.Se m'ha acudit mirar el rellotge quan passo pel segon. El crono marca vuit minuts i pico. Cony, nen, dosificat que el ciri és curt i la processó molt llarga. Sembla que el paral.lel fa pujada però les meves cames apenes la noten. Passo el tercer quilòmetre a 13 i pocs. No haviem quedat que dosificariem? Ja portem una bona estona del carrer que fou de la faràndula i per fi girem a la dreta, a Floridablanca i avall que fa baixada. Sembla que la gent no te ganes de correr avui. Podriem anar més ràpid nois?? Fem gairebé 1.000 metres més i tombem cap a l'esquerra: ens trobem ni més ni menys que davant del carrer del Comte d'Urgell. Passem el km 4 on hi ha aigua de la font vella esperant-nos. Salvant algun escull aconsegueixo una bona ampolleta tot i que avui no me'n prenc ni la meitat i a més sense aturar-me. Passant a prop d'un contenidor no aconsegueixo encistellar el plàstic, potser no és un bon presagi.

Enfilem la Gran Via de les Corts, gran via si i llarga per cert. No la deixarem fins arribar al carrer Marina. Em noto bé tot i que no vaig suau ni molt menys. Les cames funcionen i els pulmons van a un bon ritme sense ofegar-me tot i arribar al km 5 en 22 minuts i 39 segons. Com en altres curses, penso que Barcelona és bonica vista des d'aquí. Però tot d'una aquests bons pensaments s'esvaeixen quan m'adono que a la meva dreta hi tinc l'Ester, baseamadora maratoniana. Ai, ai, ai... Una de dues, o es tracta d'una pàjara (amb perdó de l'Ester) o Xavi, em sembla que vas massa fort. Un, dos, un, dos, un, dos, carrer Marina avall, girem a la dreta, i ja som al carrer Ausiàs March. Tot d'una m'adono que el posat i la samarreta blanca que tinc al davant es d'en Bobby. Ens saludem i tot un gentleman m'anima a guanyar-lo. Al cap de poca estona passem el km 7,5. Al poc, a l'esquerra hi ha el passeig del meu Sant preferit, el de les revetlles de l'estiu. Un tros curt però intens. Tornem a girar a la dreta, ara per la Ronda de Sant Pere que sembla més llarga del que és. Passem el km 8 i em sembla que el rellotge marca menys de 37 minuts. Començo a creure en les meves possibilitats.

Just trepitjar la via que ja pensaren els Laietans, veig un corredor que no li ha fet gaire profit l'esmorzar o la cursa. Ho dedueixo perquè está vomitant al bell mig del carrer. Aquest jovent ha perdut les formes!!! -penso...- També es una gran via la Via Laietana i també se'm fa llarga per cert. Intento apretar i fer alguna cosa de profit. Escolta Anna Maria, avui és un gran dia!!!! Passo el quilòmetre nou a 41 minuts i tinc unes ganes de que la cursa s'acabi que no ho sap ningú. No vaig exhaust però tampoc sobradet. Finalment la via s'acaba i tombem a Marquès de l'Argentera. Ho veig, ho sento, ho noto, si avui no m'equivoco faré la meva millor marca en els 10km.

I si, passo la linia d'arribada, sense mirar ni tan sols el crono oficial, ni el meu rellotget tronat, simplement aixecant els punys, pobret, celebrant emocionat que avui a la cursa dels bombers de l'any 2.009 m'he tornat a guanyar.

Lloc Nom Dorsal Sexe Categoria Pos. / Cat. Temps Mitjana Km Km. 2.5 Km. 5 Km. 7.5
3604 Xavier Garcia-Cascon Vela 4522 VtM35 1358 45:29 4:33 10:54 22:39 34:07