Nadal!

Campanetes de Nadal; lluïssor de guarnitures i un pessebre angelical fet per mans de criatures. Un avet al menjador, al portal o bé a la sala; un gran lot del bo i millor damunt del bufet s'instal·la. Mentre escumeja el xampany a les copes dringadisses, ens desitgem un bon any i unes festes ben felices.” Joana Raspall (Barcelona, 1913; Sant Feliu de Llobregat, 2013)

Smiling

I'm going away smiling, thinking of our life How we were good for each other, how we knew When I came to you, I was all black and blue You just smiled and said, your love was true We had a great time, didn't we? Never knew this is how it would be.. Now the boat is slowly leaving, leaving the life I loved I see you standing at the pier, trying to hide your fear Thank you for the memories, thank you for the laughs I'm going away, this time, Remember.. no tears

Ara mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. i som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en que els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots, solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I, en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, via fora, que tot està per fer i tot és possible. Molt lentament giravolta la sínia i passen anys, o segles, fins que l'aigua s'enfila al cim més alt i, gloriosa, proclama la claror per tots els àmbits. Molt lentament davallen aleshores els catúfols per recollir més aigua. Així s'escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú. (Miquel Martí i Pol)

Vida

When I hear somebody sigh, 'Life is hard,' I am always tempted to ask, 'Compared to what?' Sydney J. Harris

“Cal fer les coses amb il·lusió"

Vaig començar a fer carrer l’any 1990 amb un jesuïta, en Josep Mª Agustí. Anàvem per les nits pel carrer Pelai. Com que aleshores hi havia moltes botigues que tenien una mica d'entrada amb sostre, hi trobàvem una vintena de persones que hi passaven la nit. Ara hi ha més gent jove, possiblement per la falta de feina. També hi ha molta més gent que ve de fora. Segueix havent gent gran molt atrotinada i, en general, el que hi ha és molta més dispersió de gent per tota la ciutat, ja que abans es concentraven bàsicament a la Plaça Reial i a Les Rambles. La feina de carrer és molt gratificant. Hi ha dies de tot, però t’arribes a estimar a la gent, i això és molt gran. Te n’adones quan passes pel seu racó i està buit. L’amor és l’enyorança de l’altre. Cal molta constància. És necessària, perquè la feina de carrer no consisteix només en portar la gent a Arrels, sinó, sobretot, en què la persona se senti acompanyada. Una de les coses més maques de tots aquests anys és que no m’he desanimat mai. Fer carrer és fer amistats. Després de tants anys, hi ha moltes persones que em criden pel meu nom i moltes d’altres que ja no dormen al carrer; això et fa seguir amb la mateixa o, si cap, més força. Tinc clar que hi ha més bondat de la que sembla. En canvi, el pitjor de la vida és la rutina. Per a no caure en ella, cal fer les coses amb il·lusió. Si algun dia jo perdés el sentiment per la gent del carrer, plegaria. (Josep Mª Gaja voluntari de l'Equip de carrer d'Arrels)

Quan l'amor coincideix amb la intel.ligència

Ha arribat aquest temps que la vida perduda no fa mal, que la luxúria és un llum inútil i l’enveja s’oblida. És un temps de pèrdues prudents i necessàries, no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n. És ara quan l’amor coincideix a la fi amb la intel·ligència. No era lluny ni difícil. És un temps que només em deixa l’horitzó com a mesura de la soledat. El temps de la tristesa protectora. (No era lluny ni difícil, Joan Margarit)

A la seva manera (Salvador Sostres)

Amb el temps cada vegada desconfio més de frases com “és la seva manera d’estimar-te” o “a la seva manera t’estima, encara que de vegades et causi disgust o et faci mal”. L’amor quan no és útil o no és efectiu no serveix per a res i és com si no fos amor. Aquestes nòvies que fan infeliços els seus nois sota el pretext d’una -sempre falsa- complexitat emocional, aquestes mares o pares o àvies també amb la seva manera d’estimar que t’acaben destrossant, disparant-te pel teu flanc més feble i delicat, i que mai no són la teva seguretat i són en canvi totes les teves llàgrimes. Cada vegada desconfio més d’aquestes maneres d’estimar. Això no és amor; això és pura incompetència, un definitiu i total no estar a l’alçada. També l’amor depèn del resultat, i l’únic resultat amorós és el benestar de l’altre. Quan causes dolor no pots ser tan cínic de dir o de creure que és la teva manera de donar amor. Quan causes dolor és la teva manera de fer mal, la teva manera de ser un desgraciat, ho vulguis o no, ho facis expressament o sense voler, per incompetència o per mala llet. No hi ha formes d’estimar, en realitat. Hi ha formes de fer sentir bé o malament les persones que estimes, hi ha maneres de donar-los escalf o espant, i la resta és parauleria barata posada al servei dels que sempre busquen una excusa o una altra per tal de no acceptar la seva responsabilitat, la seva mediocritat, la seva culpa, el seu pas pel món tan desafortunat. Viure no és fàcil, cada dia passen coses més estranyes, els reptes ens posen vertiginosament a prova, cada cop descobreixes amb més paüra la quantitat de peces que no tenen recanvi. Com més engrandim el cercle del nostre amor, i com més intens és aquest amor, més tenim a protegir i més por ens fa la mort. En aquestes condicions, tan agudes, podem enfrontar-nos als enemics i fins i tot podem guanyar-los, però el que no podem fer és viure comptant amb un amor que després resulta que no existeix perquè com que resulta que és “a la seva manera” t’acaba ferint molt més greument que qualsevol arma enemiga, contra la qual podíem lluitar i de la qual sabem com defensar-nos. Assumirem el repte i aconseguirem fites inimaginables. Perseguirem la grandesa i tocarem les estrelles. Sempre que la qualitat de l’amor que ens envolta ens faci feliços i ens doni esperança a la nostra manera, i no ens destrossi el cor i els sentiments a la seva incompetència.

Els ulls del retrovisor (Joan Margarit)

Ja estem acostumats els dos, Joana, que aquesta lentitud, quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe, desperti les botzines i el seu insult abstracte. Em fa feliç la teva companyia i el somriure d'un cos que està molt lluny del que sempre s'ha dit de la bellesa, la penosa bellesa, tan distant. L'he canviat per la seducció de la tendresa que il·lumina el buit deixat per la raó al teu rostre. I, quan em miro en el retrovisor, no veig uns ulls senzills de reconèixer, perquè hi brilla l'amor que hi han deixat tantes mirades, i la llum, i l'ombra del que he vist, i la pau que reflecteix la teva lentitud, que és dins de mi. És tan gran la riquesa que no sembla que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.

Estimat Miquel (Lluís Llach)

No és un problema de creure o no creure en alguna d'aquestes religions absurdes que amb allò que ignorem, o temem, fonamenten els seus palaus. És només l'aplicació del sentit comú més primari i elemental, tan senzill com això, almenys per a nosaltres. Suposo que, tant a tu com a mi, fins ens reconfortava la tranquil.litat que, un cop ben estirada la pota, no hi hagués ni indicis ni esperances que la cosa continués a través de misticismes tronats o d'alguna d'aquestes teories pseudocientífiques sobre la transformació i transfiguració de l'energia, que ara ja t'hauria convertit en una aura energètica capaç d'enrampar qualsevol corb mal lletós que distretament giravoltés pel cel. Res. Quan s'acaba s'acaba, val més saber-ho i dir-ho. I ben mirat, millor així. Quin avorriment si no: prou malament que traspassem l´últim llindar, només faltaria que haguéssim de deixar aquesta vida per caure en el daltabaix d'una altra tot posant cara d'innocents, i vinga, som-hi, tornem a començar. Quina fatiga. I encara més, sense consciència de la vida anterior, que almenys ens orientés a no repetir tants errors i bajanades com ja hem comès. No, ja està bé així: no ets enlloc.

Pregària "Gastar la vida" de Lluís Espinal (jesuïta assassinat per paramilitars bolivians el 21/03/1980)

El Senyor Jesús ha dit: “Qui vulgui reservar la seva vida, la perdrà; i, qui la gasti per mi, la retrobarà en la vida eterna”. Però, a nosaltres ens fa por gastar la vida, entregar-la sense reserves. Un terrible instint de conservació ens reclou en l’egoisme, i ens atenalla, quan volem jugar-nos la vida. A tot arreu, ens fem assegurances, per tal d’estalviar-nos els riscos... I, sobretot, som covards... Senyor Jesús, ens fa por gastar la vida. Però, Tu, la vida ens la dónes perquè la gastem; i no ens la podem reservar en un egoisme estèril. Gastar la vida és treballar pels altres, encara que no paguin; fer un favor a aquell que no ens el retorna. Gastar la vida és llançar-se al fracàs, si cal, sense falses prudències. És cremar les naus en bé del proïsme. Som torxes que únicament tenim sentit quan ens cremem; únicament aleshores serem llum. Allibera’ns de la prudència covarda, que ens fa estalviar el sacrifici i que cerca la seguretat. Gastar la vida no es fa amb gestos ampul·losos ni amb falsa teatralitat. La vida es dóna senzillament, sense publicitat, com l’aigua que vessa, com la mare que dóna el pit al nen, com la suor humil del sembrador. Entrena’ns, Senyor, a llançar-nos a l’impossible, perquè, darrere l’impossible, hi ha la teva gràcia i la teva presència. No podem caure en el buit. El futur és un enigma. El nostre camí s’endinsa en la boira. Tanmateix, volem donar-nos, perquè tu estàs esperant, en la nit, amb mil ulls plens de llàgrimes.

Canovelles 2.013

15 km sota un plugim el dia 01/04/2013. Posició 00306 dorsal 01197 Xavier Garcia-Cascon Vela BASEAMADO.COM temps real 01:13:23

Marató de Barcelona 2.013

......... Segona marató a la butxaca. Temp: 03:53:24 Primera meitat 01:49:29 Segona meitat 02:03:56 Ritme: 00:05:32 Velocitat: 10.16 Km/H Posició final 7694 Posició en categoria 3349

"SOLSTICI" de Miquel Martí i Pol

Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia. Reconduïm-la amb dubtes i projectes, i amb turpituds, anhels i defallences, humanament, entre brogit i angoixes, pel gorg dels anys que ens correspon de viure. En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l’aigua de llum que brolli de les pedres d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres

Lluís..a Llach

Tinc un clavell per tu, que m’han dit que tens pena al cor, i tristesa als ulls. Jo només passava, ni sé on anava, però penso que... Tinc un clavell per tu, si és que tens el cor malalt d’amor, o el cap malalt de món, o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix... Au! Vinga, amunt, amunt. Obre els teus ulls i amunt. Puja a la barca amb el teu bagatge i recorda que la vida és teva. Tinc un clavell per tu, sé que potser em poso on no puc, però un somriure teu em faria un sant amb la feina acabada. I és així que... Tinc un clavell per tu. Apa! Pren-lo, doncs. Per què esperar més, mira que el temps passa. I tanmateix... Au! Vinga... Tens un clavell per mi, que a voltes tinc pena al cor i tristesa als ulls i em sembla tan difícil un poc de llum. Au! Vinga...

Mitja marató de Sitges

13/01/2013. Comencem l'any bé. 2ª millor marca personal en els 21km00990 02070 Xavier Garcia-Cascon Vela BASEAMADO.COM temps real 01:39:39

Resum 2.012

Retorn a les curses amb menys pes i aconseguint les millors marques personals en cinc, deu i 21 quilòmetres. 29/09/2012 Mitja Marató de Sant Cugat 1:53:26. 21/10/2012 Mitja Marató del Mediterrani 1:47:52. 27/10/2012 10K Santa Margarida i Els Monjos 46:34. 04/11/2012 Mitja Marató d'Igualada 1:44:28. 24/11/2012 5 Milles Cerdanyola del Vallès 35:21. 01/12/2012 10K Fenexy Nocturna Vilanova 42:13. 09/12/2012 Mitja Marató de l'Espirall 1:36:54. 16/12/2012 Mitja Marató Ciutat de Vilanova 1:43:34. 23/12/2012 5K La Sansilvestre de Viladecans 20:07. 31/12/2012 10K Sant Silvestre de Sant Cugat 42:35.

Sant Silvestre & Sant Cugat

31/12/2012, 17.30h, la Sant Silvestre a Sant Cugat. Segona millor marca personal en els 10.000 metres. Posició 00423 dorsal 00470 Xavier Garcia-Cascon Vela BASEAMADO.COM temps real 00:42:35