divendres, 14 de novembre del 2014
Cos i ànima
Els professors de gimnàs haurien de ser tots falangistes, o feixistes, i que el cos i la seva potència ens fos la metàfora d'alguna altra cosa per la qual valgués la pena mirar de moure'l. La gimnàstica és una forma de falangisme, de feixisme i només així és respectable i confereix dignitat a qui la practica. La retòrica de la pàtria i els soldats, la bellesa de la màquina i els exèrcits avançant, una musculatura admirable que volgué canviar la Història contra les oligarquies col•lapsades i una burgesia minvant. Cent mil aeroplans saluden la nova era, ells són els oracles i les banderes.
Sense el feixisme de fons, sense José Antonio, sense el Duce, saltar el poltre com un subnormal o enfilar-se per aquella corda com només un dement ho faria, va en contra de la teva honorabilitat i és contrari als interessos de la Humanitat.
Els professors de gimnàstica doneu-me'ls tots feixistes, que sàpiguen cantar himnes, que ens ensenyin a desfilar i a netejar-nos les botes. I a disparar! Que tinguin un sentit gloriós de l'autoritat, que ens eduquin el valor de la gesta i en l'honor de morir pel company. De quina altra cosa podria servir-nos una classe de gimnàstica? Doneu-me soldats! Camises blaves! Professors amb aquells abrics de pell que duia Mussolini quan havia d'anar a veure Hitler, per fer-se l'important. Quina poca raó tenien, però que elegants estaven!
Si he de fer gimnàs, que sigui amb un professor falangista que doni al cos espiritualitat, profunditat, sentit de la Història. Que si hem de córrer no sigui en una absurda pista d'atletisme sinó esmunyint-nos pel bosc per matar comunistes. Si he de fer gimnàs que sigui per conquerir Europa encara que estiguem equivocats.
D'aquests marietes camuflats del culte al cos sense metàfora no en vull ni sentir parlar. Senyores disfressades de bíceps que només són carn amuntegada i que no senten cap desig de món millor ni són capaços d'ensenyar-nos cap idea de l'honor ni de la fraternitat. Gent de baixa estofa, barriada de la Humanitat. Ànimes de supermercat i d'una fe macrobiòtica. Tot ho venen a pes, com en la democràcia. Professor de gimnàstica que creus que una corda només és una corda: ets una mena d'home. Ets l'expressió més simple i baixa. Bastaix. Ets fruit de l'era més insulsa que ha conegut l'home blanc.
Si hem fer gimnàs que sigui amb professors feixistes que ens ensenyin a guanyar posicions enemigues i a superar els límits. Benaurades les nacions que tenen hormones i míssils. (Professors de Gimnàs, Salvador Sostres)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada