Què t'hi vols jugar?

L’única consulta que necessitem l’hem de fer nosaltres i no cal demanar permís a ningú. El president Rajoy i el govern d’Espanya m’han dit que és perfectament legal. La consulta que hem de fer té una pregunta i un notari i va dirigida només als independentistes. “Què està vostè disposat a jugar-se per la independència de Catalunya?”. I que els independentistes vagin passant pel notari que hom triï, i que preferentment no sigui el fantasma del Burniol, i vagin cedint a un òrgan -encara per crear i amb la missió d’administrar els recursos per a l’emancipació nacional- la part dels seus recursos que pensen dedicar a tan noble causa. Els que siguin pobres, que per desgràcia en tenim molts –massa, pel meu gust- passin per la fila dos a prometre que ja que no tenen res més estan disposats a jugar-s’hi la vida. Aquestes són les úniques majories. La resta és la gran pinyata dels tarats de Twitter i perdre el temps. La resta és aquesta gran festa del desequilibrat a la que estem assistint els darrers anys i que, o molt m’equivoco, que també podria ser, o no du enlloc. És demencial la facilitat amb què Convergència i el president Mas li estan prenent el pèl a la gent. Són estafadors de primera i no dic que sigui fàcil escapar-se del seu innegable talent per a l’enredada, només dic que un poble que se suposa que està en tensió i que està a punt de fer el seu gran salt hauria de ser una mica més difícil d’enganyar. Tu què tens? I que estàs disposat a aportar? Si no tens res, acceptaries morir per aquesta causa per la que sembla que fins i tot estaries disposat a matar? La resta és propaganda, posturisme, burla, falsa militància de baixa estofa i jugar amb els sentiments de bona fe. Per què no la fem aquesta consulta? Amb un notari vàlid donant fe de les transaccions de societats, propietats i diners. Amb un exèrcit incipient que reclutés soldats disposats a donar per la nació l’última mesura del seu honor. Així es guanyen les guerres i així es fan els pobles. Així es patrocina la violència que canvia les sobiranies i les fronteres. De quina altra manera pensaves fer-ho? On són els escopetes? On són els màrtirs? On la passió d’un poble que com diu la propaganda sobiranista viu oprimit i ofegat i ja no pot més? On és el mirall de tot aquest patiment? Jo no el veig enlloc. Jo el que veig és molta gent a la platja, prenent el sol. Les terrasses plenes, els bars amb una animació de primera, i les seus de Convergència tancades per vacances a menys de cent dies per la suposada consulta. On és la tensió prebèl·lica? Per què el president Rajoy s’hauria de creure el que no es creuen ni els convergents? Les seus tancades perquè és el mes d’agost. Consultem el poble de Catalunya. Consultem-lo. Quants notaris calen? A qui podríem nomenar el nostre primer oficial per reclutar soldats? Consultem el poble de Catalunya, consultem-lo de veritat, amb llum i taquígrafs, i un notari perquè no calgui tornar-ho a preguntar. Volem democràcia? A mans plenes et dono democràcia, i espero que les teves donacions estiguin a l’alçada de les teves ànsies. Tot allò que fins ara tant has exigit als altres espero que ara siguis capaç de donar-ho. Aquesta és la consulta, la de veritat, la que ens dirà la veritat sobre el suposat amor dels catalans pel seu país, la que ens revelarà, pel mateix motiu i de la mateixa manera, el grau de comèdia i de farsa. La consulta que ens armarà de raons, i de metralletes, o la que ens dirà bona nit i deixi-ho córrer. Estic cansat de la gent que només parla, de la gent que només exigeix, d’aquest gratis total que fa que qualsevol imbècil es cregui autoritzat per donar lliçons i per presentar-se com la mesura de totes les coses. Primer passa pel notari, o pel reclutament. I després parla del que calgui, però sempre en relació amb la teva oferta. L’independentisme necessita saber amb quants homes compta, i destriar la palla, si de veritat busca alguna cosa tan salvatge i perillosa com trencar un Estat, i un Estat com Espanya. L’independentisme necessita saber de què disposa per al seu desafiament més crucial, i més suïcida. Fem la consulta, aprenguem a sumar. A veure fins on arribem, a veure què tenim dret a reclamar. Voldria atendre personalment la Bacallanera i el de la boca. Què teniu per a mi, xatos? L’independentisme s’ha de sotmetre a la prova de la veritat perquè sinó l’acabarà destruint la mentida. Catalunya és especialista en aquest tipus de farsants, i de finals. Abans de fer el gran últim ridícul final val més que sapiguem si nosaltres mateixos volem de veritat assumir l’increïble cost d’aquest repte, o val més baixar fums, dutxar-se, i vestir-se per sortir a sopar. (La consulta que hem de fer, Salvador Sostres)