11/01/2009 Mitja Marató de Sitges 2:01:15
18/01/2009 Mitja Marató Ciutat de Terrassa 2:00:11
25/01/2009 10K Barri de Sant Antoni-Barcelona 50:02
08/02/2009 Mitja Marató de Barcelona 1:52:53
15/02/2009 Mitja Marató Gavà-Castelldefels 1:50:07
22/02/2009 10k Vila de Sant Boi 49:56
01/03/2009 Mitja Marató Pla de l'Estany 1:57:20
08/03/2009 10K Vila d'Esparreguera 48:29
15/03/2009 Mitja Marató Maresme - Calella 1:51:56
29/03/2009 Mitja Marató de la Calçotada-Valls 1:45:33
05/04/2009 10K Nike-Bombers 45:29
13/04/2009 15K Canovelles 1:17:32
18/04/2009 8K Medijocs Sant Cugat del Vallès 38:00
19/04/2009 10K La Llagosta 44:49
26/04/2009 Mitja Marató de Lleida 1:38:14
01/05/2009 10K Cursa El Papiol 54:41
02/05/2009 10K Castell de Figueres 48:40
10/05/2009 10K Sant Quirze del Vallès 46:41
24/05/2009 10,96 Cursa El Corte Inglés 57:42
07/06/2009 10K Can Mercader-Almeda 44:13 72,22
14/06/2009 10K Les Planes-Sant Joan Despí 47:09
20/06/2009 10K Cursa del Foc-Olesa de Montserrat 47:57
21/06/2009 10K Cursa dels Templers-Lleida 46:52
04/07/2009 Cursa Festa Major de Terrassa 7,8Km 36:10
05/07/2009 10K La Maquinista-Barcelona 47:52
12/07/2009 10K Andorra la Vella 46:38
19/07/2009 5K La Floresta-Barcelona 22:21
25/07/2009 4,5K d'Artigas 18:23
01/08/2009 15K L'Espluga de Francolí 1:12:58
09/08/2009 10K Malgrat de Mar 48:38
23/08/2009 6,2K Castellbisbal 30:21
30/08/2009 10K Ripollet 51:02
06/09/2009 Mitja Marató de Sabadell 1:49:00
18/10/2009 Mitja Marató del Mediterrani 1:46:03
13/11/2009 10k Sant Vicenç dels Horts 50:01
22/11/2009 Cros Salut Mental - Sant Boi - 6.100 metres 28:37
29/11/2009 10K Jean Bouin OPEN - Barcelona 48:58
13/12/2009 Mitja Marató de Vilanova 1:46:20
dimecres, 23 de desembre del 2009
dissabte, 21 de novembre del 2009
A cinc el km
Diumenge passat, cursa a Sant Vicenç dels Horts, la primera edició, amb 10km de recorregut i 490 corredors acabats, 47 del sexe dèbil o devil. Posició final 272 del dorsal 430 GARCIA-CASCON VELA, XAVIER amb un temps 00:50:01 i una mitjana per km de 00:05:00 posició 186 de la categoria SENIOR M C-2. Visca BASEAMADO.COM
Demà diumenge, si Déu vol, m'estreno en el IV Cros Solidari per la Salut Mental, àlies el cros de la muntanyeta, a Sant Boi. 8km, una setmana més pel Baix Llobregat.
En definitiva, temps de posar-me en forma i preparar la marató barcelonina.
Demà diumenge, si Déu vol, m'estreno en el IV Cros Solidari per la Salut Mental, àlies el cros de la muntanyeta, a Sant Boi. 8km, una setmana més pel Baix Llobregat.
En definitiva, temps de posar-me en forma i preparar la marató barcelonina.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Run run
M'he apuntat a la marató de Barcelona, espero ser viu per aquelles dates, estar en forma i poder-hi participar. Tot just ara començo a entrenar. Ahir una hora corrent, avui partidet de futbol i demà a descansar. Divendres per la tarda intentaré fer una tirada llarga d'hora i mitja. Dissabte, dissabtet, copa i sorbet. I diumenge a Sant Vicenç dels Horts a la cursa que organitza entre d'altres en Xavi R. Sobretot, organització.
dimarts, 29 de setembre del 2009
Reprendre
Dues setmanes sense córrer. Tot i haver-me apuntat a la cursa de la Mercè i a la mitja de la ruta del Somontano, no hi he participat. I em temo que si no canvien molt les coses tampoc correré a casa, la mitja marató de Sant Cugat del Vallès. En fi. Desitjo reprendre el camí aviat. Ho enyoro.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Cursa de la Mercè 2009 Baseamadó
Nr LlocGral Nom_Cognoms Sx T_Final mKm K5
10 25 Antonio Sevillano Llergo 33:41 3:23 16:38
36 74 Enrique Del Rey Pedregosa 35:49 3:35 17:43
50 104 Oriol Beato Cabré 36:36 3:40 18:05
54 110 Dani Amado Olba 36:42 3:41 18:06
62 126 Pedro Alcantara 36:59 3:42 18:17
67 134 Juan De Dios Jimenez Gallego 37:07 3:43 18:07
77 170 Xavier Muñoz MaÑe 37:42 3:47 18:23
83 174 Jordi Monfort Cervera 37:49 3:47 18:43
145 305 Xavier Ramos Gonzalez 39:23 3:57 19:17
171 391 Carles Costa Vendrell 39:54 4:00 20:00
181 410 David Amadó Olba 40:03 4:01 20:00
430 1171 Rubén Amadó Olba 44:29 4:27 22:09
500 1623 Esther Montosa Narváez F 45:38 4:34 22:29
681 2832 Juan Alberto Moles Villamizar 48:25 4:51 23:43
778 3333 Yolanda Mayans Mayayo F 49:53 5:00 24:17
855 3344 Natalia Morenilla Ruiz F 51:18 5:08 25:45
1021 5169 Ignacio Martínez Lara 55:48 5:35 26:17
1057 5633 Tania Romanos Garcia F 56:46 5:41 27:57 BDO
10 25 Antonio Sevillano Llergo 33:41 3:23 16:38
36 74 Enrique Del Rey Pedregosa 35:49 3:35 17:43
50 104 Oriol Beato Cabré 36:36 3:40 18:05
54 110 Dani Amado Olba 36:42 3:41 18:06
62 126 Pedro Alcantara 36:59 3:42 18:17
67 134 Juan De Dios Jimenez Gallego 37:07 3:43 18:07
77 170 Xavier Muñoz MaÑe 37:42 3:47 18:23
83 174 Jordi Monfort Cervera 37:49 3:47 18:43
145 305 Xavier Ramos Gonzalez 39:23 3:57 19:17
171 391 Carles Costa Vendrell 39:54 4:00 20:00
181 410 David Amadó Olba 40:03 4:01 20:00
430 1171 Rubén Amadó Olba 44:29 4:27 22:09
500 1623 Esther Montosa Narváez F 45:38 4:34 22:29
681 2832 Juan Alberto Moles Villamizar 48:25 4:51 23:43
778 3333 Yolanda Mayans Mayayo F 49:53 5:00 24:17
855 3344 Natalia Morenilla Ruiz F 51:18 5:08 25:45
1021 5169 Ignacio Martínez Lara 55:48 5:35 26:17
1057 5633 Tania Romanos Garcia F 56:46 5:41 27:57 BDO
dissabte, 12 de setembre del 2009
21 km a Sabadell i 5 a Santa Coloma de Cervelló
210 631 Xavieret Garcia-Cascon Vela 1:49:00 5:10 55:10 129,05 BDO
129 42,52% 378 Xabier Garcia-Gaskon Vela 22:03 4:25 134 12:04 M2 - 67 BASEAMADO.COM
129 42,52% 378 Xabier Garcia-Gaskon Vela 22:03 4:25 134 12:04 M2 - 67 BASEAMADO.COM
dissabte, 5 de setembre del 2009
Vacances a Castellbisbal i Ripollet
Cursa Popular Festa Major Castellbisbal 2009 9-agost-2009 Classificacions Oficials
156 257 Xavier Garcia-Gascon Vela 30:21 4:54 MF - 63 BASEAMADO.COM
XXXI Cursa Festa Major de Ripollet 2009 30-agost-2009 Classificacions Oficials
286 71,32% 151 Vier Garcia-Cascon Vela 51:20 51:02 (24:18-26:44) 5:07 259 24:36 VMA - 151 213 55,27 39 28:12 BASEAMADO.COM
De mal en pitjor. Demà diumenge, 6 de setembre de 2009 a les 10 del matí cap a la 4ª Mitja Marató Ciutat de Sabadell. Com a mínim aquesta em fa il.lusió fer-la, que ja és molt. Objectiu: cinc el km. 1h 45.
156 257 Xavier Garcia-Gascon Vela 30:21 4:54 MF - 63 BASEAMADO.COM
XXXI Cursa Festa Major de Ripollet 2009 30-agost-2009 Classificacions Oficials
286 71,32% 151 Vier Garcia-Cascon Vela 51:20 51:02 (24:18-26:44) 5:07 259 24:36 VMA - 151 213 55,27 39 28:12 BASEAMADO.COM
De mal en pitjor. Demà diumenge, 6 de setembre de 2009 a les 10 del matí cap a la 4ª Mitja Marató Ciutat de Sabadell. Com a mínim aquesta em fa il.lusió fer-la, que ja és molt. Objectiu: cinc el km. 1h 45.
diumenge, 9 d’agost del 2009
Malgrat tot
Cursa a Malgrat, de 10.000 metres. Dura, duríssima. Molta calor, un sol avituallament i sobretot molt poques ganes. Després paelia a Bei Pepe i tot el que vulgueu. S'han acabat les curtes vacances d'enguany i torna la vida real. Laus Deo. 334 57,89% 423 Vier Garcia-Cascon Vela 48:38 (23:40-24:59) 4:52 282 9:13 322 23:40 VM40 - 57 260 58,44 40 28:25 BASEAMADO.COM
diumenge, 2 d’agost del 2009
Corrent per la ruta del Císter
Dissabte 1 d'agost. Per a molts l'inici de les vacances i des de fa 32 anys també de la cursa popular de l'Espluga de Francolí. Hi arribo a quarts de set, just per agafar l'habitació de l'Hostal del Senglar -on passarem una molt bona nit- canviar-me, recollir el dorsal i fer-nos la foto d'equip. La sortida és pràcticament al davant de l'hostal. Abans de començar temo la calor. En fa força però in situ i per estar en plena canícula comprovo que es pot aguantar. Res fa preveure que un parell d'hores més tard plourà de valent.
Tret de sortida. Vaig tranquil, lent, sense haver escalfat i ensumant la fortor dels cossos suats de molts corredors que em precedeixen. M'acompanyen en Ruben i -faltaria més- l'omnipresent Cervantes que porta dos xips, un a cada bamba. Els dos primers quilòmetres els fem pels carrers del poble. Hi ha molta gent a la sortida i força animació, els espluguins estan de festa major i a més em sembla que els agrada la cursa. Després de voltar per la vila tornem a passar per la sortida, en sentit contrari i enfilem la carretera que ens porta al monestir de Poblet. Comencem a pujar, cony com costa, però al km 4 ja som al monestir. Acompanyats per una simpàtica orquestra i també força públic, entrem corrents a la plaça Major dels de Sant Benet que està d'obres. Fot un ventot que aixeca molta sorra i pols, m'encega i no em permet observar el monument.
Sortim de Poblet i tornem a ser a la carretera que va a Prades. Fins gairebé el km 9 toca pujada constant i en ocasions contra vent. Noto que se'm carreguen els bessons i no vaig gaire còmode. Anem a cinc el quilòmetre. El recorregut és plè d'avituallaments d'aigua i també d'esponges. Durant l'ascensió intento localitzar en Rubén que està més endavant pràcticament des dels primers metres de la cursa. El veig en el pitjor dels casos a uns cent metres tot i que mica en mica la distància es va reduint. Està fet un miura tot i la lesió que encara arrossega. Fins el quilòmetre nou el lacaio Cervantes i jo no l'atrapem.
A partir del 10, avall que fa baixada. Fins gairebé el km 12 continuo amb en Ruben i en Cervantes al costat. Ara si, em trobo millor. Les cames rutllen, em venen a la memòria els darrers quilòmetres de la mitja de Lleida. Avanço uns quants corredors amb petits canvis de ritme i així mica en mica em distancio dels meus partners. A dos o tres mil metres del final veig un corredor que està estès a terra i atès per unes quantes persones. Espero que no hagi estat res greu. Sento que algú des del telèfon mòbil demana una ambulància.
El darrers dos quilòmetres són un passeig. Continuo avançant gent, encara tinc força. Finalment entro a meta esprintant, aconseguint rebaixar en més de quatre minuts el crono dels 15km de Canovelles. Satisfet. De festa.
538 55,25% 1075 Xavier Garcia-Cascon Vela 1:13:18 1:12:58 4:52 10:13 647 46:24 598 M03 - 322 BASEAMADO.COM
Tret de sortida. Vaig tranquil, lent, sense haver escalfat i ensumant la fortor dels cossos suats de molts corredors que em precedeixen. M'acompanyen en Ruben i -faltaria més- l'omnipresent Cervantes que porta dos xips, un a cada bamba. Els dos primers quilòmetres els fem pels carrers del poble. Hi ha molta gent a la sortida i força animació, els espluguins estan de festa major i a més em sembla que els agrada la cursa. Després de voltar per la vila tornem a passar per la sortida, en sentit contrari i enfilem la carretera que ens porta al monestir de Poblet. Comencem a pujar, cony com costa, però al km 4 ja som al monestir. Acompanyats per una simpàtica orquestra i també força públic, entrem corrents a la plaça Major dels de Sant Benet que està d'obres. Fot un ventot que aixeca molta sorra i pols, m'encega i no em permet observar el monument.
Sortim de Poblet i tornem a ser a la carretera que va a Prades. Fins gairebé el km 9 toca pujada constant i en ocasions contra vent. Noto que se'm carreguen els bessons i no vaig gaire còmode. Anem a cinc el quilòmetre. El recorregut és plè d'avituallaments d'aigua i també d'esponges. Durant l'ascensió intento localitzar en Rubén que està més endavant pràcticament des dels primers metres de la cursa. El veig en el pitjor dels casos a uns cent metres tot i que mica en mica la distància es va reduint. Està fet un miura tot i la lesió que encara arrossega. Fins el quilòmetre nou el lacaio Cervantes i jo no l'atrapem.
A partir del 10, avall que fa baixada. Fins gairebé el km 12 continuo amb en Ruben i en Cervantes al costat. Ara si, em trobo millor. Les cames rutllen, em venen a la memòria els darrers quilòmetres de la mitja de Lleida. Avanço uns quants corredors amb petits canvis de ritme i així mica en mica em distancio dels meus partners. A dos o tres mil metres del final veig un corredor que està estès a terra i atès per unes quantes persones. Espero que no hagi estat res greu. Sento que algú des del telèfon mòbil demana una ambulància.
El darrers dos quilòmetres són un passeig. Continuo avançant gent, encara tinc força. Finalment entro a meta esprintant, aconseguint rebaixar en més de quatre minuts el crono dels 15km de Canovelles. Satisfet. De festa.
538 55,25% 1075 Xavier Garcia-Cascon Vela 1:13:18 1:12:58 4:52 10:13 647 46:24 598 M03 - 322 BASEAMADO.COM
dimecres, 29 de juliol del 2009
Cursa Popular d'Artigas
Hom no sempre pot dir que ha quedat desè en una cursa. A Artigas, he quedat desè. Potser tampoc cal afegir que només la van acabar 21 corredors. Primera edició de la cursa organitzada pels veins d'Artigas, un barri (antic poble em diuen) dividit entre dos municipis, Badalona i Sant Adrià del Besós. Un circuit en ziga-zaga de dues voltes amb un total de 4,5km. Una organització i una animació que ja voldrien la majoria de les curses que anem fent durant la temporada. I 4,500 metres en 18 minuts i 23 segons. A no se quan el quilòmetre i tant me fot.
dilluns, 20 de juliol del 2009
26ª Cursa Popular de la Floresta
Poques vegades tinc la sort de córrer a casa o a prop. Diumenge era Festa Major a la Floresta i allà hi erem els habituals per fer 5.000 metres en un dia climatològicament perfecte. I quines empinades i que bé que ens ho passem. 90 34,77% 34 Xaving Hood Garcia-Cascon Vela temps oficial 22:23 temps real 22:21 minuts per km 4:29 VetAM - 31 BASEAMADO.COM
dilluns, 13 de juliol del 2009
Campionat de migfons d’Andorra 10K 2009
Cap de setmana de convivències amb la flor-i-nata de l'equip. Els de gamma alta hi són gairebé tots. Arribem al Principat dissabte ben d'hora, tot just quan comença a complicar-se el trànsit: el Tour de França arrenca avui des d'Andorra la Vella, amb v baixa. Tot i que ahir eren a Barcelona i no els vàrem fer ni cas, avui si anem a veure la funció. Abans de que iniciin la marxa veiem de molt a prop totes aquestes màquines a dalt de les seves bicicletes. Ningú diria que porten 7 dies de cursa, que ahir es cruspiren 224 km i que avui en faran 176 més. Només de pensar-hi ja suo. I és que fa calor i ràpidament ens posem tots d'acord: cal fer una cervesa per evitar deshidratacions i per proveïr-nos de proteines. Per això, quan donen la sortida, ens enganxen amb els pixats al ventre.
Abans de dinar mirem quatre botigues -d'esports no cal dir-ho- però només una és l'afortunada. Tiro la casa per la finestra i em compro un polar per tenir-ho tot sota control. Cronòmetre, pulsòmetre, gps... Però això serà després. Ara la gana apreta i ens la fan passar en una pizzeria. Ens fem un tip de riure i un fart de beure, potser no per aquest ordre. Passem una bona estona tots junts. Els que no correu al baseamado això no ho podeu entendre o potser si.
Havent dinat ens donem a la mala vida. Uns fan la migdiada i els que han portat la dona fan el que poden. Jo m'adormo una bona estona i a falta de mitja hora per l'entrenament pujo a la terrassa de l'Hotel, planta setena, on hi ha una piscina i uns jacuzzi. Penso que m'anirà bé una capbussada per desvetllar-me però abandono la idea quan llegeixo que m'haig de posar un barret que em facilitaran a recepció. A les set i cinc sortim a rodar gairebé tots i després de mitja hora acabem el recorregut a l'estadi comunal on personal de l'organització de la cursa acaba d'enllestir les bosses dels corredors.
Un cop rodats anem a sopar, cadascú al seu hotel tot i que la jornada encara no expira. Ens tornem a reunir a quarts d'onze i presideix la convocatòria l'Antonio que porta el seu portàtil i uns quants fulls d'excel carregats de dades. Ho te tot estudiat i la colla l'escolta amb atenció i jo amb molta son.
L'endemà tinc un despertador de luxe, en Dani que m'espera al menjador de l'Hotel per variar amb un somriure als llavis. Mengem unes torrades i bevem sucs de taronja i cafè aigualit. Sortim al carrer una hora abans de l'inici de la cursa. El nostre hotel és molt a prop de l'estadi. Fa un bon dia i no tanta calor com a les darreres curses que hem fet per Barcelona. Abans del debut internacional de l'equip ens fem la foto de grup. S'hi apunta en Cervantes que també m'acompanya els quatre primers quilòmetres de la cursa. Està petat. Abans de començar m'ha explicat que avui ha dormit només una hora perquè ha treballat de nit i matinada. Pobre nano, això si que és afició.
Finalment, bones sensacions i una bona cursa tenint en compte que ja pràcticament estem de vacances. 145 33 Xaving Hood Garcia-Cascon Vela 46:38 4:40 M03 - 32 BASEAMADO.COM
Abans de dinar mirem quatre botigues -d'esports no cal dir-ho- però només una és l'afortunada. Tiro la casa per la finestra i em compro un polar per tenir-ho tot sota control. Cronòmetre, pulsòmetre, gps... Però això serà després. Ara la gana apreta i ens la fan passar en una pizzeria. Ens fem un tip de riure i un fart de beure, potser no per aquest ordre. Passem una bona estona tots junts. Els que no correu al baseamado això no ho podeu entendre o potser si.
Havent dinat ens donem a la mala vida. Uns fan la migdiada i els que han portat la dona fan el que poden. Jo m'adormo una bona estona i a falta de mitja hora per l'entrenament pujo a la terrassa de l'Hotel, planta setena, on hi ha una piscina i uns jacuzzi. Penso que m'anirà bé una capbussada per desvetllar-me però abandono la idea quan llegeixo que m'haig de posar un barret que em facilitaran a recepció. A les set i cinc sortim a rodar gairebé tots i després de mitja hora acabem el recorregut a l'estadi comunal on personal de l'organització de la cursa acaba d'enllestir les bosses dels corredors.
Un cop rodats anem a sopar, cadascú al seu hotel tot i que la jornada encara no expira. Ens tornem a reunir a quarts d'onze i presideix la convocatòria l'Antonio que porta el seu portàtil i uns quants fulls d'excel carregats de dades. Ho te tot estudiat i la colla l'escolta amb atenció i jo amb molta son.
L'endemà tinc un despertador de luxe, en Dani que m'espera al menjador de l'Hotel per variar amb un somriure als llavis. Mengem unes torrades i bevem sucs de taronja i cafè aigualit. Sortim al carrer una hora abans de l'inici de la cursa. El nostre hotel és molt a prop de l'estadi. Fa un bon dia i no tanta calor com a les darreres curses que hem fet per Barcelona. Abans del debut internacional de l'equip ens fem la foto de grup. S'hi apunta en Cervantes que també m'acompanya els quatre primers quilòmetres de la cursa. Està petat. Abans de començar m'ha explicat que avui ha dormit només una hora perquè ha treballat de nit i matinada. Pobre nano, això si que és afició.
Finalment, bones sensacions i una bona cursa tenint en compte que ja pràcticament estem de vacances. 145 33 Xaving Hood Garcia-Cascon Vela 46:38 4:40 M03 - 32 BASEAMADO.COM
diumenge, 5 de juliol del 2009
Festa Major a Terrassa i La Maquinista
No està gens malament. Dissabte a les 20h tocava -com no!!- la XXX Cursa de Festa Major de Terrassa, de 7.450 metres. Primera participació en el meu cas aconseguint una velocitat mitjana de 4:39. A aquestes alçades de la temporada, amb les temperatures corresponents, em sembla meritori i tot. 403 41,92% 1048 Xavier Garcia-Cascon Vela 37:04 temps real 36:10 4:39 posició i temps al km 1,5 555 7:33 M5 - 255 BASEAMADO.COM. El millor, com sempre, el final de festa amb la cerveseta sobre la taula.
Avui diumenge també molt ben acompanyat a la II Cursa per la Integració a la Maquinista, amb un bon nombre de corredors de l'equip presents, i amb en Ruben de comparsa durant els 10 km. 471 43,97% 663 Xavier Garcia-Cascon Vela 48:25 47:52 (24:06-23:46) 4:48 588 24:39 M35 - 188 BASEAMADO.COM.
El cap de setmana vinent cap a Andorra a veure el Tour i a participar en la cursa de migfons d'aquest petit pais.
Avui diumenge també molt ben acompanyat a la II Cursa per la Integració a la Maquinista, amb un bon nombre de corredors de l'equip presents, i amb en Ruben de comparsa durant els 10 km. 471 43,97% 663 Xavier Garcia-Cascon Vela 48:25 47:52 (24:06-23:46) 4:48 588 24:39 M35 - 188 BASEAMADO.COM.
El cap de setmana vinent cap a Andorra a veure el Tour i a participar en la cursa de migfons d'aquest petit pais.
dimecres, 24 de juny del 2009
Foc i Templers
Si no ho recordo malament, aquest ha estat el primer cap de setmana en que he participat en dues curses puntuables per la lliga. Dissabte a Olesa de Montserrat, la III cursa del Foc, amb força ambient i poca calor. Vaig intentar mantenir el ritme d'en Sergi però les meves forces van de baixa i en el km 2 ja se m'escapava. Resultat discret tot i que acabo esprintant i realment una mica sobrat. Posició 200 60,67% 575 Xavieret Garcia-Cascon Vela temps oficial 48:02 tenos real 47:57 mitjana per km 4:48 posició al km 5 196 temps 23:12 categoria i posició M4 - 42 BASEAMADO.COM.
I diumenge sant-torne'm-hi cap a Lleida, a córrer la III cursa dels Templers, amb sortida i arribada al castell de Gardeny. Els primers quilòmetres em situo al costat de la llebre sub 45 però mica en mica se m'escapa i acabo la cursa gairebé dos minuts per sobre. Posició 329 43,73% 797 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:02 temps real 46:52 mitjana per km 4:42 posició al control intermig 282 19:52 M3 - 131 BASEAMADO.COM
I diumenge sant-torne'm-hi cap a Lleida, a córrer la III cursa dels Templers, amb sortida i arribada al castell de Gardeny. Els primers quilòmetres em situo al costat de la llebre sub 45 però mica en mica se m'escapa i acabo la cursa gairebé dos minuts per sobre. Posició 329 43,73% 797 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:02 temps real 46:52 mitjana per km 4:42 posició al control intermig 282 19:52 M3 - 131 BASEAMADO.COM
dilluns, 15 de juny del 2009
Cursa de Les Planes - Sant Joan Despí
Uns altres 10 quilometrets al sac en una cursa de dues voltes a un circuit amb força desnivells i amb unes temperatures que ja comencen a tirar enrera o a frenar-me massa. En tan sols una setmana, la mateixa distància recorreguda en gairebé tres minuts més, sobretot per una segona volta molt més lenta que la primera. Avui també m'ha acompanyat en larry que a aquest pas aviat em guanyarà.
138 36,05% 394 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:09 (22:33-24:36) 4:43 128 22:33 MB - 39
208 54,47% 62 Rafael Garcia-Cascón Vela 50:32 (25:56-24:37) 5:04 262 25:56 MC - 26
138 36,05% 394 Xavier Garcia-Cascon Vela 47:09 (22:33-24:36) 4:43 128 22:33 MB - 39
208 54,47% 62 Rafael Garcia-Cascón Vela 50:32 (25:56-24:37) 5:04 262 25:56 MC - 26
diumenge, 7 de juny del 2009
10km Can Mercader - Almeda Cornellà
Avui he tornat a fer millor marca personal en els 10.000 metres, en una cursa i en un dia que ho permetien: circuit totalment plà (gairebé com el de l'any passat però en sentit contrari) i un dia radiant però no excessivament calorós per l'època en la que ens trobem. Abans de començar em trobava força bé i descansat. Xerrant amb en Natxo no m'he adonat que es guardava un minut de silenci per alguna persona. Em sap greu.
He sortit bastant fort però sense notar que hi anava. Si no m'equivoco he passat el km 5 rondant els 21 minuts a una mitjana de poc més de 4 minuts cada 1.000 metres. La factura ha arribat cap el km 8 i 9 en que m'ha faltat força o potser esperit de sacrifici. Creuant la línia d'arribada he parat el meu cronòmetre a 44:04, quaranta-cinc segons menys que a La Llagosta. Justament avui no hi havia control de xip a la sortida ergo el temps oficial ha estat de 44.13.
200 36,65% 502 Xavier Garcia-Cascon Vela 44:13 (21:25-22:48) 4:26 166 21:25 VtAM - 58 BASEAMADO.COM
He sortit bastant fort però sense notar que hi anava. Si no m'equivoco he passat el km 5 rondant els 21 minuts a una mitjana de poc més de 4 minuts cada 1.000 metres. La factura ha arribat cap el km 8 i 9 en que m'ha faltat força o potser esperit de sacrifici. Creuant la línia d'arribada he parat el meu cronòmetre a 44:04, quaranta-cinc segons menys que a La Llagosta. Justament avui no hi havia control de xip a la sortida ergo el temps oficial ha estat de 44.13.
200 36,65% 502 Xavier Garcia-Cascon Vela 44:13 (21:25-22:48) 4:26 166 21:25 VtAM - 58 BASEAMADO.COM
dimarts, 2 de juny del 2009
Els orígens
A començaments d'abril una persona encantadora em va preguntar perquè m'havia aficionat a córrer. Les paraules que venen a continuació són gairebé les mateixes que vaig fer servir per contestar la pregunta de la Sandra. Avui m'ha vingut de gust penjar-les en el blog.
Deixant de banda les classes d'educació física dedicades a l'atletisme durant l'EGB i el batxillerat, poques, el primer contacte amb el fet de córrer per córrer el vaig tenir quan vaig fer el servei militar, amb 23 anys només, durant quatre o cinc setmanes que vaig estar a San Fernando (Cadis) en una acadèmia militar (sic) treient-me el carnet per guiar taxis, ambulàncies i camions. Amb la delicadesa que els caracteritza, els militars ens portaven a córrer durant una hora només llevar-nos. Aquest maltractament i que ho trobava molt ensopit -m'agradaven més els esports d'equip i pilota com el futbol i el bàsquet- van fer que finiquitada la mili no continués amb el tema.
El segon apropament va ser fa uns quatre anys, quan amb un cigarro a la mà i els pulmons plens de fum, un diumenge al matí vaig veure passar els participants de la mitja marató de Sant Cugat per davant de casa meva. Aquell dia vaig proposar-me fer els 21.097 metres algun dia, no tant pel fet de córrer sinò per recuperar l'orgull del meu cos abandonat després de casar-me i dedicar tot el meu temps a la família.
Però per acabar una mitja marató em calia deixar de fumar i sobretot començar a entrenar. I mira, resulta que la tardor del 2.007, ja ex-fumador, un dia tornant de treballar o potser venint de recollir els meus fills de l'escola, ara no ho se, vaig veure un veí d'escala (Nacho) en calça curta i fent estiraments. Gràcies a ell vaig començar a entrenar. Al cap d'un parell de mesos vaig acompanyar-lo a algunes curses i en una d'elles em va presentar el seu company de feina Ruben que juntament amb els seus altres dos germans David i Daniel (de cognom AMADO) feia poc que havien creat un equip de corredors i s'havien inscrit a una lliga. Jo vaig ser el cinquè miembrillo del camp base, en qualsevol dels sentits que li doneu a la paraula. Més tard s'hi han anat incorporant altres nois i noies al www.baseamado.com. Tant de bo puguis o vulguis venir algun dia tu també, estimada lectora. Que sàpigues però, que les noies les fem anar sense samarreta.
En definitiva, fa un any i mig, encara no, que runnejo. Córrer em va ajudar a perdre gran part del pes acumulat al deixar de fumar (10 kg ben bons) i ara fa sentir-me bé, em desestressa i em neteja el terrat. Ja és part de la meva vida.
Anima't quan puguis, quan sigui el moment.
Deixant de banda les classes d'educació física dedicades a l'atletisme durant l'EGB i el batxillerat, poques, el primer contacte amb el fet de córrer per córrer el vaig tenir quan vaig fer el servei militar, amb 23 anys només, durant quatre o cinc setmanes que vaig estar a San Fernando (Cadis) en una acadèmia militar (sic) treient-me el carnet per guiar taxis, ambulàncies i camions. Amb la delicadesa que els caracteritza, els militars ens portaven a córrer durant una hora només llevar-nos. Aquest maltractament i que ho trobava molt ensopit -m'agradaven més els esports d'equip i pilota com el futbol i el bàsquet- van fer que finiquitada la mili no continués amb el tema.
El segon apropament va ser fa uns quatre anys, quan amb un cigarro a la mà i els pulmons plens de fum, un diumenge al matí vaig veure passar els participants de la mitja marató de Sant Cugat per davant de casa meva. Aquell dia vaig proposar-me fer els 21.097 metres algun dia, no tant pel fet de córrer sinò per recuperar l'orgull del meu cos abandonat després de casar-me i dedicar tot el meu temps a la família.
Però per acabar una mitja marató em calia deixar de fumar i sobretot començar a entrenar. I mira, resulta que la tardor del 2.007, ja ex-fumador, un dia tornant de treballar o potser venint de recollir els meus fills de l'escola, ara no ho se, vaig veure un veí d'escala (Nacho) en calça curta i fent estiraments. Gràcies a ell vaig començar a entrenar. Al cap d'un parell de mesos vaig acompanyar-lo a algunes curses i en una d'elles em va presentar el seu company de feina Ruben que juntament amb els seus altres dos germans David i Daniel (de cognom AMADO) feia poc que havien creat un equip de corredors i s'havien inscrit a una lliga. Jo vaig ser el cinquè miembrillo del camp base, en qualsevol dels sentits que li doneu a la paraula. Més tard s'hi han anat incorporant altres nois i noies al www.baseamado.com. Tant de bo puguis o vulguis venir algun dia tu també, estimada lectora. Que sàpigues però, que les noies les fem anar sense samarreta.
En definitiva, fa un any i mig, encara no, que runnejo. Córrer em va ajudar a perdre gran part del pes acumulat al deixar de fumar (10 kg ben bons) i ara fa sentir-me bé, em desestressa i em neteja el terrat. Ja és part de la meva vida.
Anima't quan puguis, quan sigui el moment.
diumenge, 31 de maig del 2009
dilluns, 25 de maig del 2009
Aglomeracions
Cada matí camí de la feina tinc el privilegi de transitar per un tros de la AP-7. Després, a l'alçada del Papiol, agafo la B-23. Els dies feiners som molts i des de fa molts anys els que ens trobem per allí, a les set o quarts de vuit, agafats al volant, creant retencions quilomètriques. Tot i que hi ha molta gent, mai he vist polítics en els seus nostres cotxes oficials fent-hi campanya. Sobre l'asfalt, a les cues, hi ha gent de tota mena, la majoria molt disciplinats encara que sempre hi ha alguns exemplars de capsigranys que no respecten res per aconseguir passar per damunt de tot i de tothom i esgarrapar minuts al trajecte.
Som animals de costums i per això es fan durs els festius sense viure aquesta germanor a la carretera. Es troba a faltar tan de sidral. Per això molta gent àvida d'aglomeracions s'entossudeix a envair la carretera dissabtes i diumenges.
A un servidor li agrada la tranquilitat i res millor que participar a la 31ena edició de la cursa del Corte Inglés. Érem més de 50.000 persones entre d'altres coses. Córrer era el de menys. Posició 1258 40,59% 2774 Xavier Garcia-Cascon Vela 58:15 57:42 5:17 36:25 1330 BASEAMADO.COM
Som animals de costums i per això es fan durs els festius sense viure aquesta germanor a la carretera. Es troba a faltar tan de sidral. Per això molta gent àvida d'aglomeracions s'entossudeix a envair la carretera dissabtes i diumenges.
A un servidor li agrada la tranquilitat i res millor que participar a la 31ena edició de la cursa del Corte Inglés. Érem més de 50.000 persones entre d'altres coses. Córrer era el de menys. Posició 1258 40,59% 2774 Xavier Garcia-Cascon Vela 58:15 57:42 5:17 36:25 1330 BASEAMADO.COM
dilluns, 18 de maig del 2009
Sense papers a Cardedeu
GARCIA-CASCON VELA XAVIER 25/9/1969 M BASEAMADO.COM 000000115352. Ni pagant Sant Pere canta, sense papers no hi ha res a fer.
Estic inscrit. No ho estàs, mans enlaire, contra la paret, ensenya'm el comprovant de pagament. No el porto, mai el porto. Tens un problema, no tens dorsal, avui no correràs. Gràcies maco, perdona les molèsties i ves a can Felip.
Estic inscrit. No ho estàs, mans enlaire, contra la paret, ensenya'm el comprovant de pagament. No el porto, mai el porto. Tens un problema, no tens dorsal, avui no correràs. Gràcies maco, perdona les molèsties i ves a can Felip.
dilluns, 11 de maig del 2009
Sant Quirze del Vallès
10 de maig de 2.009. Segona edició dels 10km a Sant Quirze del Vallès en memòria d'en David Rovira Alsina. Novament, una organització excepcional, un ambient extraordinari, en un poble molt bonic. Córrer aquesta cursa és un orgull, meravellós. Gràcies als qui la feu possible perquè honoreu al colectiu de corredors amb la vostra solidaritat i humanitat.
Personalment m'hauria agradat que m'acompanyés la canalla però no ha estat possible. I pel que fa al circuit l'he trobat molt bonic però exigent, dur. He seguit en Krlos, correcat que portava el globus sub-45 durant la primera volta. A partir de l'avituallament, on he parat a beure una estona, l'he anat perdent mica en mica.
Hem acabat la cursa 625 persones, en el meu cas en la posició 242 dorsal 101 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 00:46:53 temps real 00:46:41 minuts per km 00:04:41 temps i posició al km 5 00:23:20 ..252 posició a la categoria 147-M2 club BASEAMADO.COM
Personalment m'hauria agradat que m'acompanyés la canalla però no ha estat possible. I pel que fa al circuit l'he trobat molt bonic però exigent, dur. He seguit en Krlos, correcat que portava el globus sub-45 durant la primera volta. A partir de l'avituallament, on he parat a beure una estona, l'he anat perdent mica en mica.
Hem acabat la cursa 625 persones, en el meu cas en la posició 242 dorsal 101 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 00:46:53 temps real 00:46:41 minuts per km 00:04:41 temps i posició al km 5 00:23:20 ..252 posició a la categoria 147-M2 club BASEAMADO.COM
dilluns, 4 de maig del 2009
El Papiol i Figueres
L'1 de maig em va tocar treballar i de valent. Més de 10 km a La 7ª Cursa Vila del Papiol un circuit de camins forestals força enfangats i plè de pendents. M'ho volia prendre com un entrenament i a l'hora de la veritat no vaig tenir altre remei. Més de 54 minuts a una mitjana de 5:27 el quilòmetre.
L'endemà, aprofitant l'estada a l'Empordà i les festes de la Santa Creu a Figueres, com l'any passat vaig córrer la Cursa del Castell de Sant Ferran, enguany arrodonida a 10 km i amb un circuit diferent, gairebé la primera meitat extramuros en pujada i per cert amb tramuntana en contra. La segona meitat per dins del castell, arrasarats del vent per les muralles però amb una calor destacable. Al final 48 minuts i 40 segons, que tenint en compte el circuit i la pallissa del dia anterior, els dono per bons.
Per diumenge havia previst fer el quart de marató a Empúries (14,1 km) però el meu cos ja no està per aquestes heroicitats. L'any que ve m'agradaria participar-hi perquè ha de ser un recorregut preciós.
L'endemà, aprofitant l'estada a l'Empordà i les festes de la Santa Creu a Figueres, com l'any passat vaig córrer la Cursa del Castell de Sant Ferran, enguany arrodonida a 10 km i amb un circuit diferent, gairebé la primera meitat extramuros en pujada i per cert amb tramuntana en contra. La segona meitat per dins del castell, arrasarats del vent per les muralles però amb una calor destacable. Al final 48 minuts i 40 segons, que tenint en compte el circuit i la pallissa del dia anterior, els dono per bons.
Per diumenge havia previst fer el quart de marató a Empúries (14,1 km) però el meu cos ja no està per aquestes heroicitats. L'any que ve m'agradaria participar-hi perquè ha de ser un recorregut preciós.
diumenge, 26 d’abril del 2009
Lo sobrat
Com cada dia, a les sis, sona el despertador. Avui per fer un viatge de 140 km i participar a la XVIIa Mitja Marató G.P. Ciutat de Lleida, organitzada per l'associació de veïns de Balàfia. És diumenge i fa mandra llevar-se tant d'hora. A més, els metereòlegs preveuen ruixats importants i fins i tot pedregades. Quines ganes...
Anirem amb la meva folloneta i per això el punt de trobada és a casa. Tot i que l'hora de sortida estava fixada a dos quarts de vuit, marxem mitja hora més tard. Agafem l'autovia perquè algu diu que no fa tanta volta com l'autopista. No les tinc totes, a mi em sorpren que a Catalunya hi hagi autovies. Diuen que si i que fins i tot dos carrils per banda. El viatge és entretingut, anem cinc amadoristes en un sol cotxe. I de moment, de la pluja ni rastre, quatre gotes que han caigut a Sant Cugat. Fem quilòmetres i de seguida som a tocar de Montserrat, pel Bruc. Tira milles i algú tira fotos. Quan ens acostem a la Panadella, un cartell ens avisa que l'autovia està tallada per perill d'esllavisaments. Quin pais!! Ens desvien per l'antiga internacional II però al cap de poc tornem a ser a l'autovia. Passat el coll el temps canvia sorprenentment. Plou amb intensitat i els aiguats ens faran costat fins a arribar a Lleida. En poc més d'una hora i quart ja som a la terra ferma i gràcies al gps d'en David localitzem la sortida.
Dins d'un pavelló recollim els dorsals en un tres i no res. Els carrers del voltant són buits. Gairebé ningú s'atreveix a escalfar. Plou i a més fa fresca. Però un parell de minuts abans del tret de sortida apareixen els corredors.
I som-hi!! Rellotge en marxa. Encara no hem fet ni el primer quilòmetre i el lletrero d'una farmàcia ens fa saber que Lleida es lleva amb 9ºC. Per Déu que no plogui gaire, penso. No m'agrada la calor però tampoc vull agafar una pulmonia avui. Passem per quatre carrers sense solta ni volta fins que anem a parar a la Rambla Ferran, molt bonica per cert. Passo el quilòmetre dos a 9 minuts justos, sense adonar-me'n però massa ràpid per ser una mitja. Tot d'una sento una veu coneguda. És en Cervantes, un corredor de Badalona que ja m'he trobat en alguna altra cursa. Sempre em saluda perquè veu la propaganda que duem a la samarreta, de l'Hotel Ciutat de Sant Adrià i li agafa morrinya. Durant més d'un quilòmetre només fa que xerrar. De tant en tant haig de dir alguna cosa perquè no li agafi complexe de monologuista, però jo no em puc permetre aquests luxes i finalment s'adona que si vol fer alguna cosa de profit ha d'abandonar-me.
Corro per l'avinguda Tortosa vorejant el Segre. Amb 4 km a les sabates em creuo amb en Dani, en Xavim i en David. També més tard amb la Natalia que va força bé, somrient. Després, en el 5, el primer avituallament en el que agafo un tros de taronja i una ampolleta d'aigua. No vull parar però acabo fent-ho uns segons per jalar i beure tranquil. Encara som a ciutat i tornem a passar per la zona de sortida. Poc després, em trobo amb el cartell del km 7 que està al bell mig d'una pujada de mèrit. Allí m'enganxo amb un atleta que escala la pendent i em passa com si res. Que s'ha pensat aquest? El segueixo i faré al seu costat uns quants milers de metres i per cert sense perdre de vista a en Cervantes que curiosament mai ha acabat de desaparèixer en l'horitzó.
Km 8 i 9. Ja hem deixat enrere Lleida i anem per carreteretes. El meu acompanyant va a un bon ritme però jo el puc seguir sense problemes. Passem el quilòmetre 10 i aquesta vegada si miro el rellotge. Marca 46m 49s. Per ser una mitja no està gens malament. De fet, fa unes setmanes ho hauria signat per una cursa de 10km.
Poc abans del km 11 em marco un farol i avanço l'escalador. A l'avituallament que hi ha pocs metres després, m'aturo per fer un mos de taronja i un glop i ara és ell qui em torna a avançar. Havent picat, em poso al seu costat, li dic bon dia i li pregunto quin temps acostuma a fer en les mitges. Em diu que 1h 37 però que avui va tranquil. La seva tranquilitat a mi també em deixa més tranquil i alhora esperançat, perquè en el fons no les tinc totes i em fa por que estigui anant massa forçat, malgrat no notar-ho. Al km 12 o 13 veig passar en Dani que ja torna. Rarament i a força distància després ve en Xavim. Jo torno a ser al costat del Cervantes, el de Badalona. L'escalador em deixa amb ell. La por guarda la vinya i apreto el ritme perquè no em faci fer declaracions abans d'acabar la cursa. Aprofito i el deixo enrere en el km 14 quan conversa amb un altre corredor i li diu que anem a 4.40 de mitjana, poc abans d'entrar a un poblet. Es tracta de Torrefarrera que per cert te una església molt bonica.
Els següents quilòmetres els faig al costat d'un gat vell de Sabadell amb qui juguem al gat i el ratolí. També vaig fent tapetes de taronja perquè d'avituallaments n'hi ha un munt aquí a Lleida. Al km 17 miro el rellotge i em marca 1h 19 minuts i pocs segons. Càlcul elemental em diu que si mantinc un ritme de 5 minuts el quilòmetre avui baixaré de l'hora i quaranta. Però no m'ho crec ni jo. Deu ser tanta vitamina C que m'han pujat al cap. Però avui els àngels canten, i la bonanova és més a prop al km 19 quan el rellotge marca 1h 29 i deixo enrere el de Sabadell i dos o tres més que se'm posen al davant.
Aparteu les criatures!!!. Queden dos quilòmetres i a més gairebé de baixada. Ho se perquè la tornada és el mateix camí que l'anada. No pot ser Xavier!! M'emociono i em venen ganes de fotre'm a plorar, però això no toca ara. Arriba el quilòmetre 20 i o'clock 1h 33. Un centenar de metres després baixo la pujada del km 7 i sento la veu d'en Cervantes. Cony, és al meu costat el paio. Però a aquestes alçades de la cursa ja esdevinc més sociable i li dic que avui vull baixar de l'hora quaranta. Em recorda que queden menys de quatre minuts i mig per aconseguir-ho.
Apreto a córrer i ell em segueix. Deuen quedar pocs metres, passem una rotonda, una recta de cinquanta metres i ens fan girar a la dreta. Ja arribem!!! Si, mita-la, allà està, veig l'arribada, a uns dos-cents o tres-cents metres i el meu rellotge em fa feliç per uns instants. En Cervantes m'acompanya i a pocs metres de l'arc de triomf esprinto i ell també. Finalment entro jo primer.
1h 38m 14 segons. Amat victoria curam.
Anirem amb la meva folloneta i per això el punt de trobada és a casa. Tot i que l'hora de sortida estava fixada a dos quarts de vuit, marxem mitja hora més tard. Agafem l'autovia perquè algu diu que no fa tanta volta com l'autopista. No les tinc totes, a mi em sorpren que a Catalunya hi hagi autovies. Diuen que si i que fins i tot dos carrils per banda. El viatge és entretingut, anem cinc amadoristes en un sol cotxe. I de moment, de la pluja ni rastre, quatre gotes que han caigut a Sant Cugat. Fem quilòmetres i de seguida som a tocar de Montserrat, pel Bruc. Tira milles i algú tira fotos. Quan ens acostem a la Panadella, un cartell ens avisa que l'autovia està tallada per perill d'esllavisaments. Quin pais!! Ens desvien per l'antiga internacional II però al cap de poc tornem a ser a l'autovia. Passat el coll el temps canvia sorprenentment. Plou amb intensitat i els aiguats ens faran costat fins a arribar a Lleida. En poc més d'una hora i quart ja som a la terra ferma i gràcies al gps d'en David localitzem la sortida.
Dins d'un pavelló recollim els dorsals en un tres i no res. Els carrers del voltant són buits. Gairebé ningú s'atreveix a escalfar. Plou i a més fa fresca. Però un parell de minuts abans del tret de sortida apareixen els corredors.
I som-hi!! Rellotge en marxa. Encara no hem fet ni el primer quilòmetre i el lletrero d'una farmàcia ens fa saber que Lleida es lleva amb 9ºC. Per Déu que no plogui gaire, penso. No m'agrada la calor però tampoc vull agafar una pulmonia avui. Passem per quatre carrers sense solta ni volta fins que anem a parar a la Rambla Ferran, molt bonica per cert. Passo el quilòmetre dos a 9 minuts justos, sense adonar-me'n però massa ràpid per ser una mitja. Tot d'una sento una veu coneguda. És en Cervantes, un corredor de Badalona que ja m'he trobat en alguna altra cursa. Sempre em saluda perquè veu la propaganda que duem a la samarreta, de l'Hotel Ciutat de Sant Adrià i li agafa morrinya. Durant més d'un quilòmetre només fa que xerrar. De tant en tant haig de dir alguna cosa perquè no li agafi complexe de monologuista, però jo no em puc permetre aquests luxes i finalment s'adona que si vol fer alguna cosa de profit ha d'abandonar-me.
Corro per l'avinguda Tortosa vorejant el Segre. Amb 4 km a les sabates em creuo amb en Dani, en Xavim i en David. També més tard amb la Natalia que va força bé, somrient. Després, en el 5, el primer avituallament en el que agafo un tros de taronja i una ampolleta d'aigua. No vull parar però acabo fent-ho uns segons per jalar i beure tranquil. Encara som a ciutat i tornem a passar per la zona de sortida. Poc després, em trobo amb el cartell del km 7 que està al bell mig d'una pujada de mèrit. Allí m'enganxo amb un atleta que escala la pendent i em passa com si res. Que s'ha pensat aquest? El segueixo i faré al seu costat uns quants milers de metres i per cert sense perdre de vista a en Cervantes que curiosament mai ha acabat de desaparèixer en l'horitzó.
Km 8 i 9. Ja hem deixat enrere Lleida i anem per carreteretes. El meu acompanyant va a un bon ritme però jo el puc seguir sense problemes. Passem el quilòmetre 10 i aquesta vegada si miro el rellotge. Marca 46m 49s. Per ser una mitja no està gens malament. De fet, fa unes setmanes ho hauria signat per una cursa de 10km.
Poc abans del km 11 em marco un farol i avanço l'escalador. A l'avituallament que hi ha pocs metres després, m'aturo per fer un mos de taronja i un glop i ara és ell qui em torna a avançar. Havent picat, em poso al seu costat, li dic bon dia i li pregunto quin temps acostuma a fer en les mitges. Em diu que 1h 37 però que avui va tranquil. La seva tranquilitat a mi també em deixa més tranquil i alhora esperançat, perquè en el fons no les tinc totes i em fa por que estigui anant massa forçat, malgrat no notar-ho. Al km 12 o 13 veig passar en Dani que ja torna. Rarament i a força distància després ve en Xavim. Jo torno a ser al costat del Cervantes, el de Badalona. L'escalador em deixa amb ell. La por guarda la vinya i apreto el ritme perquè no em faci fer declaracions abans d'acabar la cursa. Aprofito i el deixo enrere en el km 14 quan conversa amb un altre corredor i li diu que anem a 4.40 de mitjana, poc abans d'entrar a un poblet. Es tracta de Torrefarrera que per cert te una església molt bonica.
Els següents quilòmetres els faig al costat d'un gat vell de Sabadell amb qui juguem al gat i el ratolí. També vaig fent tapetes de taronja perquè d'avituallaments n'hi ha un munt aquí a Lleida. Al km 17 miro el rellotge i em marca 1h 19 minuts i pocs segons. Càlcul elemental em diu que si mantinc un ritme de 5 minuts el quilòmetre avui baixaré de l'hora i quaranta. Però no m'ho crec ni jo. Deu ser tanta vitamina C que m'han pujat al cap. Però avui els àngels canten, i la bonanova és més a prop al km 19 quan el rellotge marca 1h 29 i deixo enrere el de Sabadell i dos o tres més que se'm posen al davant.
Aparteu les criatures!!!. Queden dos quilòmetres i a més gairebé de baixada. Ho se perquè la tornada és el mateix camí que l'anada. No pot ser Xavier!! M'emociono i em venen ganes de fotre'm a plorar, però això no toca ara. Arriba el quilòmetre 20 i o'clock 1h 33. Un centenar de metres després baixo la pujada del km 7 i sento la veu d'en Cervantes. Cony, és al meu costat el paio. Però a aquestes alçades de la cursa ja esdevinc més sociable i li dic que avui vull baixar de l'hora quaranta. Em recorda que queden menys de quatre minuts i mig per aconseguir-ho.
Apreto a córrer i ell em segueix. Deuen quedar pocs metres, passem una rotonda, una recta de cinquanta metres i ens fan girar a la dreta. Ja arribem!!! Si, mita-la, allà està, veig l'arribada, a uns dos-cents o tres-cents metres i el meu rellotge em fa feliç per uns instants. En Cervantes m'acompanya i a pocs metres de l'arc de triomf esprinto i ell també. Finalment entro jo primer.
1h 38m 14 segons. Amat victoria curam.
dilluns, 20 d’abril del 2009
Medijocs i la Llagosta
Cap de setmana intens en molts sentits, també en el running. Dissabte corria a casa les 5 milles dels medijocs, una cursa encantadora tant per cel.lebrar-se a Sant Cugat com per la magnífica organització del col.legi de metges. Sense comptar amb el recorregut, extraordinari i en gran part plè de records d'infantesa i adolescència, des del parc de la pollancreda fins a Can Borrell i tornar. 8 km que al final els vaig fer en 37 minuts i escaig, a un bon rimte, 4 minuts i 30 i pico segons. I a sobre acompanyat pel meu tiet metge i gat vell que em precedeix en afició. Sens dubte, per poc que pugui l'any vinent repetiré. 95 40,00% 398 Javier Garcia-Cascon Vela 38:00 4:45 101 20:47 SenM - 61 BASEAMADO.COM
I diumenge la participació en uns dels millors 10.000, els que fan a la Llagosta. Una cursa organitzada amb el cor, des de la senyora ja gran que em donava el dorsal fins a la morenassa que em tornava la bossa en el guardarropia. Quina gent tan maca. Moltes gràcies!!! Content per tot això i perquè per primera vegada he aconseguit baixar dels 45 minuts en els 10km. Posició 366 dorsal 801 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 45:01 temps real 44:49 mitjana per km 4:29 categoria i lloc V35 - 159 club BASEAMADO.COM.
I diumenge la participació en uns dels millors 10.000, els que fan a la Llagosta. Una cursa organitzada amb el cor, des de la senyora ja gran que em donava el dorsal fins a la morenassa que em tornava la bossa en el guardarropia. Quina gent tan maca. Moltes gràcies!!! Content per tot això i perquè per primera vegada he aconseguit baixar dels 45 minuts en els 10km. Posició 366 dorsal 801 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 45:01 temps real 44:49 mitjana per km 4:29 categoria i lloc V35 - 159 club BASEAMADO.COM.
dimecres, 15 d’abril del 2009
15 km a Canovelles
El darrer dia festiu de la Setmana Santa, ja és tradició, a Canovelles hi organitzen una cursa de fons, enguany la XIX edició. Això de córrer curses m'està fent visitar llocs que tot i ser molt a prop de casa no havia trepitjat mai. Penso en el parc natural de Gallecs, a tocar de Mollet, Canovelles i La Llagosta, per citar-ne uns quants.
Canovelles em feia especial gràcia per la distància poc habitual: 15 km. A més, hi arribava havent fet -els dos cap de setmana anteriors- les millors marques personals tant en mitja marató com en els 10 km. Després d'uns quants dies de vacances i per tant de pluja, dilluns feia un sol que espetegava. Massa i tot. M'hi haig d'anar acostumant al bon temps, perquè els propoers mesos la calor prendrà protagonisme. Jo sempre m'he estimat més el fred, corrents el soporto millor.
Després de l'escalfament de rigor, i d'alguna foto d'equip, em situo a la sortida amb en Bobby i l'Esther, aprofitant que ara per ara tots tres fem temps similars, amb la intenció de seguir-los fins al final, tot i que no les tinc totes amb mi. Sortim i durant els primers metres la via sembla d'ample europeu, estreta. Hi ha força gent a Canovelles i em costa seguir els companys quan algun corredor temerari s'interposa entre nosaltres. A estones haig d'anar per la vorera i recuperar metres perquè no els vull perdre. Anem fent xino-xano, uns quants carrerets, una rotonda prop d'on hem aparcat i una pujadeta amb certa pendent però prou ampla. Ja fa una estona que sóc darrera d'una noia negreta molt maca amb tres cincs al pitrall. Així dona gust anar pel món. Però no s'hi val a badar, poca broma. Els canovellencs ens fan la primera jugada. Superada una altra rotonda cal pujar un carrer curt però amb una inclinació espectacular. Tot i no estar-hi acostumat, el pujo fàcilment i me n'adono que cap amunt vaig millor que la majoria dels partners. Un cop a dalt, afluixo una mica i busco amb la mirada en Bobby i l'Esther. No els veig fins que el recorregut ens fa baixar tot el que hem pujat i aleshores em passen tots dos. Li pregunto a en Bobby com va i em diu que bé.
Seguim sumant quilòmetres pel poble -sense pena ni glòria per cert- fins que m'adono que el trio inicial ara tan sols és un duo. Anem l'Esther i jo sols. Penso que en Bobby deu ser més enrera. En un tres i no res el primer cartell que aconsegueixo veure marca el km 5 i el rellotge 30 minuts, anem a 5 el km. Fot calor. Deixem el poble i ens endisem per un polígon on hi trobem el primer avituallament. Agafo una ampolla d'aigua i paro un moment per beure-me-la. Me la prenc tota. L'Esther que sempre ha anat una mica més endavant que jo em treu uns quants metres més, però els recupero sense problemes.
Continuem pel polígon fins que l'organització ens porta a pasturar. Deixem les naus industrials i fem pràctiques de trialsin. Una altra pujada de les que no s'obliden i aquesta ja em costa una mica més que la primera.Amunt i crits. A partir d'aquí, camp obert, prou bonic, amb camins enfangats que ens fan anar en filera india i tenyits de marró. Continuem fent quilòmetres però sense més referències que el temps que marca el rellotge. Després d'una altra pujada ja més suau però llargueta, avall anem i passem a prop d'una esglèsia i d'un cementiri- Passo a bon ritme, tot i que un pel cansat el km 10, davant de l'Esther amb 51 minuts i escaig de crono. Mil metres més i ja baixem una altra vegada cap el polígon on farem els darrers km abans de tornar a Canovelles. Quan fa baixada, em passen uns quants corredors, l'Esther entre ells.
Segon avituallament ja al costat de les indústries. Agafo una ampolla i torno a parar per beure. l'Esther apreta i la perdo de vista. No tinc valor per atrapar-la. De fet, tot i la calor noto que tinc fred. Em falta una mica de força avui, la que em sobrava a Valls o a Bombers. Em passa lleugerament pel cap plegar però el meu orgull m'ho impedeix. Faig els darrers quilòmetres pel polígon un pel aburrit fins que tornem a ser a l'entrada de Canovelles, al km 14. Només en falten mil metres que faig amb més il.lusió. Poc abans d'arribar a meta veig en Bobby d'espectador, lesionat. Finalment acabo la cursa en la posició 626 amb un temps real 1:17:32 i una mitjana per km de 5:11. L'Esther fa més d'un minut que ja ha arribat però m'espera i em saluda i ens felicitem. Ella està contenta. Jo no tant.
Canovelles em feia especial gràcia per la distància poc habitual: 15 km. A més, hi arribava havent fet -els dos cap de setmana anteriors- les millors marques personals tant en mitja marató com en els 10 km. Després d'uns quants dies de vacances i per tant de pluja, dilluns feia un sol que espetegava. Massa i tot. M'hi haig d'anar acostumant al bon temps, perquè els propoers mesos la calor prendrà protagonisme. Jo sempre m'he estimat més el fred, corrents el soporto millor.
Després de l'escalfament de rigor, i d'alguna foto d'equip, em situo a la sortida amb en Bobby i l'Esther, aprofitant que ara per ara tots tres fem temps similars, amb la intenció de seguir-los fins al final, tot i que no les tinc totes amb mi. Sortim i durant els primers metres la via sembla d'ample europeu, estreta. Hi ha força gent a Canovelles i em costa seguir els companys quan algun corredor temerari s'interposa entre nosaltres. A estones haig d'anar per la vorera i recuperar metres perquè no els vull perdre. Anem fent xino-xano, uns quants carrerets, una rotonda prop d'on hem aparcat i una pujadeta amb certa pendent però prou ampla. Ja fa una estona que sóc darrera d'una noia negreta molt maca amb tres cincs al pitrall. Així dona gust anar pel món. Però no s'hi val a badar, poca broma. Els canovellencs ens fan la primera jugada. Superada una altra rotonda cal pujar un carrer curt però amb una inclinació espectacular. Tot i no estar-hi acostumat, el pujo fàcilment i me n'adono que cap amunt vaig millor que la majoria dels partners. Un cop a dalt, afluixo una mica i busco amb la mirada en Bobby i l'Esther. No els veig fins que el recorregut ens fa baixar tot el que hem pujat i aleshores em passen tots dos. Li pregunto a en Bobby com va i em diu que bé.
Seguim sumant quilòmetres pel poble -sense pena ni glòria per cert- fins que m'adono que el trio inicial ara tan sols és un duo. Anem l'Esther i jo sols. Penso que en Bobby deu ser més enrera. En un tres i no res el primer cartell que aconsegueixo veure marca el km 5 i el rellotge 30 minuts, anem a 5 el km. Fot calor. Deixem el poble i ens endisem per un polígon on hi trobem el primer avituallament. Agafo una ampolla d'aigua i paro un moment per beure-me-la. Me la prenc tota. L'Esther que sempre ha anat una mica més endavant que jo em treu uns quants metres més, però els recupero sense problemes.
Continuem pel polígon fins que l'organització ens porta a pasturar. Deixem les naus industrials i fem pràctiques de trialsin. Una altra pujada de les que no s'obliden i aquesta ja em costa una mica més que la primera.Amunt i crits. A partir d'aquí, camp obert, prou bonic, amb camins enfangats que ens fan anar en filera india i tenyits de marró. Continuem fent quilòmetres però sense més referències que el temps que marca el rellotge. Després d'una altra pujada ja més suau però llargueta, avall anem i passem a prop d'una esglèsia i d'un cementiri- Passo a bon ritme, tot i que un pel cansat el km 10, davant de l'Esther amb 51 minuts i escaig de crono. Mil metres més i ja baixem una altra vegada cap el polígon on farem els darrers km abans de tornar a Canovelles. Quan fa baixada, em passen uns quants corredors, l'Esther entre ells.
Segon avituallament ja al costat de les indústries. Agafo una ampolla i torno a parar per beure. l'Esther apreta i la perdo de vista. No tinc valor per atrapar-la. De fet, tot i la calor noto que tinc fred. Em falta una mica de força avui, la que em sobrava a Valls o a Bombers. Em passa lleugerament pel cap plegar però el meu orgull m'ho impedeix. Faig els darrers quilòmetres pel polígon un pel aburrit fins que tornem a ser a l'entrada de Canovelles, al km 14. Només en falten mil metres que faig amb més il.lusió. Poc abans d'arribar a meta veig en Bobby d'espectador, lesionat. Finalment acabo la cursa en la posició 626 amb un temps real 1:17:32 i una mitjana per km de 5:11. L'Esther fa més d'un minut que ja ha arribat però m'espera i em saluda i ens felicitem. Ella està contenta. Jo no tant.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Corre tio corre
10.000 metres per la ciutat de Barcelona, preciosa, en una cursa la dels Bombers amb més de 17.500 corredors que han fotut un ambient extraordinari. Abans de sortir sona l'eye of the tiger que acaba d'escalfar la musculatura i el cor del més freds. Compte enrere. De deu a cero en deu segons.
Som-hi. Sóc al calaix dels sub 49, no per temps de vida -que també- sinò de crono. Des del tret de sortida, trigo dos minuts a trepitjar l'estora del km 0 dels championchip. Vinga. va, va, va. Surto a un bon ritme, amb ganes de no perdre gaire temps en els primers quilòmetres, en que cal esbandir-se dels passarells com jo. Amb el meu rellotge tronat comprat a l'ebay no controlo res més que els segons que van passant. El km 1 se'm fa llarg fins que me n'adono que la senyalització del primer nil'he vist.Se m'ha acudit mirar el rellotge quan passo pel segon. El crono marca vuit minuts i pico. Cony, nen, dosificat que el ciri és curt i la processó molt llarga. Sembla que el paral.lel fa pujada però les meves cames apenes la noten. Passo el tercer quilòmetre a 13 i pocs. No haviem quedat que dosificariem? Ja portem una bona estona del carrer que fou de la faràndula i per fi girem a la dreta, a Floridablanca i avall que fa baixada. Sembla que la gent no te ganes de correr avui. Podriem anar més ràpid nois?? Fem gairebé 1.000 metres més i tombem cap a l'esquerra: ens trobem ni més ni menys que davant del carrer del Comte d'Urgell. Passem el km 4 on hi ha aigua de la font vella esperant-nos. Salvant algun escull aconsegueixo una bona ampolleta tot i que avui no me'n prenc ni la meitat i a més sense aturar-me. Passant a prop d'un contenidor no aconsegueixo encistellar el plàstic, potser no és un bon presagi.
Enfilem la Gran Via de les Corts, gran via si i llarga per cert. No la deixarem fins arribar al carrer Marina. Em noto bé tot i que no vaig suau ni molt menys. Les cames funcionen i els pulmons van a un bon ritme sense ofegar-me tot i arribar al km 5 en 22 minuts i 39 segons. Com en altres curses, penso que Barcelona és bonica vista des d'aquí. Però tot d'una aquests bons pensaments s'esvaeixen quan m'adono que a la meva dreta hi tinc l'Ester, baseamadora maratoniana. Ai, ai, ai... Una de dues, o es tracta d'una pàjara (amb perdó de l'Ester) o Xavi, em sembla que vas massa fort. Un, dos, un, dos, un, dos, carrer Marina avall, girem a la dreta, i ja som al carrer Ausiàs March. Tot d'una m'adono que el posat i la samarreta blanca que tinc al davant es d'en Bobby. Ens saludem i tot un gentleman m'anima a guanyar-lo. Al cap de poca estona passem el km 7,5. Al poc, a l'esquerra hi ha el passeig del meu Sant preferit, el de les revetlles de l'estiu. Un tros curt però intens. Tornem a girar a la dreta, ara per la Ronda de Sant Pere que sembla més llarga del que és. Passem el km 8 i em sembla que el rellotge marca menys de 37 minuts. Començo a creure en les meves possibilitats.
Just trepitjar la via que ja pensaren els Laietans, veig un corredor que no li ha fet gaire profit l'esmorzar o la cursa. Ho dedueixo perquè está vomitant al bell mig del carrer. Aquest jovent ha perdut les formes!!! -penso...- També es una gran via la Via Laietana i també se'm fa llarga per cert. Intento apretar i fer alguna cosa de profit. Escolta Anna Maria, avui és un gran dia!!!! Passo el quilòmetre nou a 41 minuts i tinc unes ganes de que la cursa s'acabi que no ho sap ningú. No vaig exhaust però tampoc sobradet. Finalment la via s'acaba i tombem a Marquès de l'Argentera. Ho veig, ho sento, ho noto, si avui no m'equivoco faré la meva millor marca en els 10km.
I si, passo la linia d'arribada, sense mirar ni tan sols el crono oficial, ni el meu rellotget tronat, simplement aixecant els punys, pobret, celebrant emocionat que avui a la cursa dels bombers de l'any 2.009 m'he tornat a guanyar.
Lloc Nom Dorsal Sexe Categoria Pos. / Cat. Temps Mitjana Km Km. 2.5 Km. 5 Km. 7.5
3604 Xavier Garcia-Cascon Vela 4522 VtM35 1358 45:29 4:33 10:54 22:39 34:07
Som-hi. Sóc al calaix dels sub 49, no per temps de vida -que també- sinò de crono. Des del tret de sortida, trigo dos minuts a trepitjar l'estora del km 0 dels championchip. Vinga. va, va, va. Surto a un bon ritme, amb ganes de no perdre gaire temps en els primers quilòmetres, en que cal esbandir-se dels passarells com jo. Amb el meu rellotge tronat comprat a l'ebay no controlo res més que els segons que van passant. El km 1 se'm fa llarg fins que me n'adono que la senyalització del primer nil'he vist.Se m'ha acudit mirar el rellotge quan passo pel segon. El crono marca vuit minuts i pico. Cony, nen, dosificat que el ciri és curt i la processó molt llarga. Sembla que el paral.lel fa pujada però les meves cames apenes la noten. Passo el tercer quilòmetre a 13 i pocs. No haviem quedat que dosificariem? Ja portem una bona estona del carrer que fou de la faràndula i per fi girem a la dreta, a Floridablanca i avall que fa baixada. Sembla que la gent no te ganes de correr avui. Podriem anar més ràpid nois?? Fem gairebé 1.000 metres més i tombem cap a l'esquerra: ens trobem ni més ni menys que davant del carrer del Comte d'Urgell. Passem el km 4 on hi ha aigua de la font vella esperant-nos. Salvant algun escull aconsegueixo una bona ampolleta tot i que avui no me'n prenc ni la meitat i a més sense aturar-me. Passant a prop d'un contenidor no aconsegueixo encistellar el plàstic, potser no és un bon presagi.
Enfilem la Gran Via de les Corts, gran via si i llarga per cert. No la deixarem fins arribar al carrer Marina. Em noto bé tot i que no vaig suau ni molt menys. Les cames funcionen i els pulmons van a un bon ritme sense ofegar-me tot i arribar al km 5 en 22 minuts i 39 segons. Com en altres curses, penso que Barcelona és bonica vista des d'aquí. Però tot d'una aquests bons pensaments s'esvaeixen quan m'adono que a la meva dreta hi tinc l'Ester, baseamadora maratoniana. Ai, ai, ai... Una de dues, o es tracta d'una pàjara (amb perdó de l'Ester) o Xavi, em sembla que vas massa fort. Un, dos, un, dos, un, dos, carrer Marina avall, girem a la dreta, i ja som al carrer Ausiàs March. Tot d'una m'adono que el posat i la samarreta blanca que tinc al davant es d'en Bobby. Ens saludem i tot un gentleman m'anima a guanyar-lo. Al cap de poca estona passem el km 7,5. Al poc, a l'esquerra hi ha el passeig del meu Sant preferit, el de les revetlles de l'estiu. Un tros curt però intens. Tornem a girar a la dreta, ara per la Ronda de Sant Pere que sembla més llarga del que és. Passem el km 8 i em sembla que el rellotge marca menys de 37 minuts. Començo a creure en les meves possibilitats.
Just trepitjar la via que ja pensaren els Laietans, veig un corredor que no li ha fet gaire profit l'esmorzar o la cursa. Ho dedueixo perquè está vomitant al bell mig del carrer. Aquest jovent ha perdut les formes!!! -penso...- També es una gran via la Via Laietana i també se'm fa llarga per cert. Intento apretar i fer alguna cosa de profit. Escolta Anna Maria, avui és un gran dia!!!! Passo el quilòmetre nou a 41 minuts i tinc unes ganes de que la cursa s'acabi que no ho sap ningú. No vaig exhaust però tampoc sobradet. Finalment la via s'acaba i tombem a Marquès de l'Argentera. Ho veig, ho sento, ho noto, si avui no m'equivoco faré la meva millor marca en els 10km.
I si, passo la linia d'arribada, sense mirar ni tan sols el crono oficial, ni el meu rellotget tronat, simplement aixecant els punys, pobret, celebrant emocionat que avui a la cursa dels bombers de l'any 2.009 m'he tornat a guanyar.
Lloc Nom Dorsal Sexe Categoria Pos. / Cat. Temps Mitjana Km Km. 2.5 Km. 5 Km. 7.5
3604 Xavier Garcia-Cascon Vela 4522 VtM35 1358 45:29 4:33 10:54 22:39 34:07
dilluns, 30 de març del 2009
8ª Mitja Marató de la Calçotada
Després d'una intranscedent segona cursa Barça l'Illa, amb temps i distància reals desconeguts, aquest cap de setmana tocava afrontar la setena mitja de l'any. Tot i trobar-me bé, res feia preveure el que va passar ahir.
Diuen els organitzadors que aquesta cursa "pot ser aquella excusa perfecte per sortir amb la familia, amb la parella, amb els amics. Podreu correr entre mig de camps, amb les muntanyes de Prades i Miramar observant els vostes pasos, atravessar per petits pobles com Alió, Brafim. Puigpelat. Tornar a gaudir del plaer de correr, sense preses, gaudint del paisatge, dels aromes del camp. Recorrer els camins de la Ruta del Cister, camins d´historia, de sacrifici"
I és cert, tenen tota la raó excepte en això de les presses. I és que, sense saber encara com ni perquè, ha estat a Valls on he aconseguit la meva millor marca en una mitja marató, escurçant-la en gairebé cinc minuts. Posició 253 64,45% dorsal 730 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 1:45:54 temps real 1:45:33 mitjana per km 5:01 Categoria, posició i club M4 - 41 BASEAMADO.COM.
Cursa magnífica en molts aspectes amb un posterior àpat encara millor acompanyat de persones extraordinàries.
Diuen els organitzadors que aquesta cursa "pot ser aquella excusa perfecte per sortir amb la familia, amb la parella, amb els amics. Podreu correr entre mig de camps, amb les muntanyes de Prades i Miramar observant els vostes pasos, atravessar per petits pobles com Alió, Brafim. Puigpelat. Tornar a gaudir del plaer de correr, sense preses, gaudint del paisatge, dels aromes del camp. Recorrer els camins de la Ruta del Cister, camins d´historia, de sacrifici"
I és cert, tenen tota la raó excepte en això de les presses. I és que, sense saber encara com ni perquè, ha estat a Valls on he aconseguit la meva millor marca en una mitja marató, escurçant-la en gairebé cinc minuts. Posició 253 64,45% dorsal 730 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 1:45:54 temps real 1:45:33 mitjana per km 5:01 Categoria, posició i club M4 - 41 BASEAMADO.COM.
Cursa magnífica en molts aspectes amb un posterior àpat encara millor acompanyat de persones extraordinàries.
diumenge, 15 de març del 2009
Calella, Pineda, Santa Susanna, Malgrat.
Em vaig apuntar il.lusionat a empassar-me 21 km a la que volen que sigui la mitja més ràpida de les que a Catalunya es fan i es desfan. El dia abans vam anar a Calella a prendre mides, recollir el dorsal i fotre'ns el primer bany de la temporada a mar. L'aigua freda però sense passar-se.
I avui, com si d'un autobús de linia es tractés, ens ha tocat recórrer uns quants poblets de la costa de barcelona, un tros del Maresme, un darrera l'altre i tornar. Una cursa plana plana, un recorregut amb moltes rectes llargues llargues en un dia de molta molta calor. Encara no m'he acostumat a córrer pel Maresme, al costat del mare nostrum, sense poder permetre'm el luxe de fer una parada i capbussar-m'hi.
Esperava baixar de l'hora 50 però no ha estat així. Buscava alguna excusa convincent però no en trobo cap. Notes. posició 722 70,83% dorsal 726 Javier Garcia-Cascon Vela temps oficial 1:53:04 temps real 1:51:56 mitjana per km 5:19 posició al km 10 715 temps oficial al km 10 51:45 (real 50:36) categoria i posició M35 - 303 del club BASEAMADO.COM
I avui, com si d'un autobús de linia es tractés, ens ha tocat recórrer uns quants poblets de la costa de barcelona, un tros del Maresme, un darrera l'altre i tornar. Una cursa plana plana, un recorregut amb moltes rectes llargues llargues en un dia de molta molta calor. Encara no m'he acostumat a córrer pel Maresme, al costat del mare nostrum, sense poder permetre'm el luxe de fer una parada i capbussar-m'hi.
Esperava baixar de l'hora 50 però no ha estat així. Buscava alguna excusa convincent però no en trobo cap. Notes. posició 722 70,83% dorsal 726 Javier Garcia-Cascon Vela temps oficial 1:53:04 temps real 1:51:56 mitjana per km 5:19 posició al km 10 715 temps oficial al km 10 51:45 (real 50:36) categoria i posició M35 - 303 del club BASEAMADO.COM
diumenge, 8 de març del 2009
6ª Cursa Atlètica Vila d'Esparreguera 10K 2009
Bona cursa en un dia magnífic. Si no m'equivoco, he sortit l'últim de tots els corredors, sense presses, i progressivament he anat pujant de ritme i tirant cap amunt. Estic content. Continuo millorant respecte als temps aconseguits els últims nou mesos en les curses de 10.000 metres. Aquesta vegada baixant 1m i 27s respecte a Sant Boi 2.009 i 10s menys que a Sant Boi 2.008.
Posició final 328 (61,81%) dorsal 369 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 49:00 temps real 48:29, mitjana per km 4:51 Veterans de M35 - 131 BASEAMADO.COM. L'any passat -amb un recorregut un pèl diferent, potser més suau- el crono real fou millor, 46:59 amb una mitjana per quilòmetre de 4:42. Tot arribarà.
La setmana vinent fem cap a Calella d'on surt la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme (Calella, Pineda, Santa Susana i Malgrat) amb la intenció de baixar per primera vegada de l'hora i cinquanta minuts. Tota una proesa per a mi que fa un parell d'anys no m'aguantava els pets...
Posició final 328 (61,81%) dorsal 369 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 49:00 temps real 48:29, mitjana per km 4:51 Veterans de M35 - 131 BASEAMADO.COM. L'any passat -amb un recorregut un pèl diferent, potser més suau- el crono real fou millor, 46:59 amb una mitjana per quilòmetre de 4:42. Tot arribarà.
La setmana vinent fem cap a Calella d'on surt la Mitja Marató Costa Barcelona Maresme (Calella, Pineda, Santa Susana i Malgrat) amb la intenció de baixar per primera vegada de l'hora i cinquanta minuts. Tota una proesa per a mi que fa un parell d'anys no m'aguantava els pets...
dimarts, 3 de març del 2009
15ª Mitja Marató del Plà de l'Estany
Després de menjar el dia abans uns calçots extraordinaris a Bellvei (gràcies Ton)participació no gaire reeixida i in extremis (gràcies Anna) a Banyoles fent nit en una ciutat encantadora, Girona, en un hotel de llegenda.
Mitja dura però maca. Posició final 546, dorsal 828 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 01:57:45 i temps real 01:57:20. Al Km10 00:53:27 posició 512 mitjana per km 00:05:34 217-V35M BASEAMADO.COM. El temps esmerçat en fer la cursa discret, dolent, però en tot cas millor que l'any passat (2:01:55 5:47 i 52:46 al km 10).
Mitja dura però maca. Posició final 546, dorsal 828 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 01:57:45 i temps real 01:57:20. Al Km10 00:53:27 posició 512 mitjana per km 00:05:34 217-V35M BASEAMADO.COM. El temps esmerçat en fer la cursa discret, dolent, però en tot cas millor que l'any passat (2:01:55 5:47 i 52:46 al km 10).
diumenge, 22 de febrer del 2009
10 km de Sant Boi 2009
Per fi torno a estar per sota dels cinc minuts en una de deu. Des de la cursa de l'Almeda a Cornellà que no ho aconseguia (aleshores però amb un espectacular 46;11)
Avui posició 565 de 899 arribats (62,74%) dorsal 822 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 50:14 temps real 49:56 mitjana per km 5:00 categoria i posició M3 - 365 BASEAMADO.COM
Támbé és la primera vegada que repeteixo una cursa empitjorant el registre. L'any passat a Sant Boi estava més en forma, amb un temps real de 48:38 i una mitjana per km de 4:52. Això si entrenava dos o tres dies a la setmana i no portava a sobre les quatre mitges maratons en gairebé un mes. El més important és que milloro una altra vegada i em trobo bé, cada dia més bé.
Diumenge vinent sant torne'm-hi. Mitja a Banyoles, amb un recorregut preciós que envolta l'estany, ens ofereix joies com l'església de Santa Maria de Porqueres i trams que s'endisen per boscos o que voregen masies i conreus del plà, no tan plà per cert. Amb l'experiència de l'any passat en que vaig començar massa fort i vaig patir moltíssim els darrers cinc quilòmetres, tinc moltes ganes de tornar-hi i fer un paper més digne.
Avui posició 565 de 899 arribats (62,74%) dorsal 822 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 50:14 temps real 49:56 mitjana per km 5:00 categoria i posició M3 - 365 BASEAMADO.COM
Támbé és la primera vegada que repeteixo una cursa empitjorant el registre. L'any passat a Sant Boi estava més en forma, amb un temps real de 48:38 i una mitjana per km de 4:52. Això si entrenava dos o tres dies a la setmana i no portava a sobre les quatre mitges maratons en gairebé un mes. El més important és que milloro una altra vegada i em trobo bé, cada dia més bé.
Diumenge vinent sant torne'm-hi. Mitja a Banyoles, amb un recorregut preciós que envolta l'estany, ens ofereix joies com l'església de Santa Maria de Porqueres i trams que s'endisen per boscos o que voregen masies i conreus del plà, no tan plà per cert. Amb l'experiència de l'any passat en que vaig començar massa fort i vaig patir moltíssim els darrers cinc quilòmetres, tinc moltes ganes de tornar-hi i fer un paper més digne.
diumenge, 15 de febrer del 2009
Un any després
XIV Mitja de Gavà i Castelldefels. Una cursa perfectament organitzada, des de l'inici i fins al final. Amb bons avituallaments d'aigua i sucs, controls periòdics de temps i arribada esplèndida a l'estadi municipal.
Un any després d'estrenar-me en els 21.097 metres he aconseguit tornar a fer marca personal: 1h 50 minuts i 7 segons. Set segons em separen del somni de baixar a l'hora i quaranta i molts. Espero arribar a aquesta fita aviat.
Posició 1385 dorsal 87 Xavier Garcia-Cascon Vela
Temps oficial 1:50:28 temps real 1:50:07 Ritme 5:14
al km 5 temps 25:39 posició 1202 km1-5 25:18
al km 10 temps 51:38 i posició 1345 km5-10 25:59
al km 15 temps 1:18:17 i posició 1354 km10-15 26:40
al km 20 temps 1:44:37 i posició 1378 km15-20 26:20
km 21,09 5:52 913-M3 BASEAMADO.COM
Un any després d'estrenar-me en els 21.097 metres he aconseguit tornar a fer marca personal: 1h 50 minuts i 7 segons. Set segons em separen del somni de baixar a l'hora i quaranta i molts. Espero arribar a aquesta fita aviat.
Posició 1385 dorsal 87 Xavier Garcia-Cascon Vela
Temps oficial 1:50:28 temps real 1:50:07 Ritme 5:14
al km 5 temps 25:39 posició 1202 km1-5 25:18
al km 10 temps 51:38 i posició 1345 km5-10 25:59
al km 15 temps 1:18:17 i posició 1354 km10-15 26:40
al km 20 temps 1:44:37 i posició 1378 km15-20 26:20
km 21,09 5:52 913-M3 BASEAMADO.COM
diumenge, 8 de febrer del 2009
Mitja Marató de Barcelona
Sense anar passat de voltes he aconseguit millorar en 33 segons el meu temps en una mitja marató establert fa gairebé un any a la mitja de la calçotada (1:53:26). Espero a Gavà avançar una miqueta més.
Lloc a la general 2918 i percentatge sobre el total 75,10% 4758 Xavier Garcia-Cascon Vela Temps oficial 1:55:46 temps real 1:52:53 mitjana per km 5:22 posició al km 10 2997 temps oficial al km 10 56:38 temps real(53:44) posició al km 15 3005 temps oficial al km 15 1:23:44 temps real al km 15 (1:20:51) Categoria - posició i club MC - 1654 BASEAMADO.COM
Lloc a la general 2918 i percentatge sobre el total 75,10% 4758 Xavier Garcia-Cascon Vela Temps oficial 1:55:46 temps real 1:52:53 mitjana per km 5:22 posició al km 10 2997 temps oficial al km 10 56:38 temps real(53:44) posició al km 15 3005 temps oficial al km 15 1:23:44 temps real al km 15 (1:20:51) Categoria - posició i club MC - 1654 BASEAMADO.COM
diumenge, 1 de febrer del 2009
Poca broma
Setmana en la que només he sortit a entrenar un dia i amb molèsties al genoll esquerre. El circuit de set km en més de 41 minuts. Avui diumenge, sense cursa, he tornat a entrenar per la tarda fent el mateix reoorregut i l'he acabat -xop- en 35:50 aproximadament.
M'espera un mes de febrer frenètic. El cap de setmana vinent 1/2 de Barcelona. El següent 21 km a Gavà - Castelldefels. El 22 de febrer 10 km a Sant Boi i el dia 1 de març una altra mitja, aquesta vegada a Banyoles, amb nit prèvia per Girona.
M'espera un mes de febrer frenètic. El cap de setmana vinent 1/2 de Barcelona. El següent 21 km a Gavà - Castelldefels. El 22 de febrer 10 km a Sant Boi i el dia 1 de març una altra mitja, aquesta vegada a Banyoles, amb nit prèvia per Girona.
diumenge, 25 de gener del 2009
Mica en mica
Posició final 1386 dorsal 832 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 50:16 temps real 50:02 parcials (24:50-25:13) mKm 5:01 Ll_K5 1228 T_K5 25:04 Ll_K7,4 1344 T_K7,4 37:22 M09 - 783 BASEAMADO.COM
El millor registre en els 10 km des de l'aconseguit a l'Almeda - Can Mercader el juny de l'any passat. Respecte a la cursa de Sant Silvestre a Barcelona, no fa ni un mes, he rebaixat dos minuts i vint-i-nou segons. A partir d'ara, a entrenar més sovint i a retornar als quarantes.
El millor registre en els 10 km des de l'aconseguit a l'Almeda - Can Mercader el juny de l'any passat. Respecte a la cursa de Sant Silvestre a Barcelona, no fa ni un mes, he rebaixat dos minuts i vint-i-nou segons. A partir d'ara, a entrenar més sovint i a retornar als quarantes.
dissabte, 24 de gener del 2009
Demà a Sant Antoni
Després de dos caps de setmana seguits de mitja marató, demà correré a Barcelona, la 31ª edició de la cursa de Sant Antoni. De les curses de 10 km que vaig córrer l'any passat, la de Sant Antoni és la que en guardo millor record, m'ho vaig passar bé. Ja veurem aquest any com anirà. No espero grans avenços pel que fa al crono perquè només he entrenat un dia (dimarts) i fent el circuit habitual pels voltants de casa (7km) amb un temps de 36:45 aproximadament. Si baixo dels 50 minuts em dono per satisfet.
dilluns, 19 de gener del 2009
Mitja de Terrassa
Tan sols una setmana després i això ja és una altra cosa, millor, excepte a l'hora d'aparcar el cotxe, sempre dificil en aquestes curses cada vegada més nombroses. Així doncs, el diumenge també amb presses, en aquest cas per recollir el dorsal quan manca menys d'un quart perquè l'Arcadi Alibés doni la sortida a més de 2.700 aficionats a la calça curta. Cony, quin fred que fa a Terrassa el mes de gener a quarts de deu del matí amb pantaló curt i samarreta. Ai ai ai, Hood, sobretot molta prudència -penso- avisat que a Terrassa no estan per bromes a l'hora de fer mitja...
Una vegada l'Alibés ens ha presentat la primera fila de la cursa, els professionals, comencem la mitja pel passeig 22 de juliol en direcció al monument a la dona; segurament un petit homenatge a les dones dels que estem fotent la mitja. Som-hi. Per variar, quan passem pel túnel de sota la plaça la gent es fot a cridar. Pocs metres després, hem arribat al km 1 en 5 minuts i 45 segons. El recorregut em sona de l'any passat perquè els 4 primers km són compartits amb la cursa de 5 km. M'ho prenc amb calma i així de passada evito el perill de que algun sonat es creui davant meu i em foti per terra. Un, dos, un dos. Els km van caient, dos, tres, quatre i ja som al km 5 a un ritme de 5 minuts i escaig per km. Ens donen la primera ampolleta d'aigua, frescota i obridota. oohhhhh, això és vida. I em trobo bé a Terrassa. Avui vaig calçat amb les meves velles kayano, perquè són les úniques que no em maltracten els peus. Avui tampoc m'estan fallant. Ni bullofes ni mal. Bé, bé.
Els del memorial ja han acabat els seus 5 km i els de la mitja enfilem cap el monument a la dona, ara vorejant-lo i baixem cap a l'escola industrial. Passem el km 6, per davant de casa una parella que s'ha llevat amb ganes de conya i ha tret els altaveus del seu aparell de música al balcó mentre sona a tot drap el "Passatges footingueros" d'en Pere Tapias. Cau el km 7 i enfilem la temuda Avinguda Vallès, amb gairebé dos km de pujada continuada. Pel camí observo el cristu de trànsit que està provocant la mitja i també trobo una corredora estirada a dalt la vorera, rodejada de gent i tapada amb manta com amb la que tapen els accidentats, d'aspecte semblant al paper de plata. Espero que no sigui res. Vaig pujant i començo a avançar a alguns -pocs- corredors. A dalt de tot ens espera l'Avinguda de Béjar i el km 10 i la segona ració de H20. Algun dels corredors que he passat durant la pujada em torna a avançar. Quan llenço l'ampolla ja sóc al km 11 i aleshores comença la baixada que dura fins que tornem a pujar en el km 13 en el camí cap a la Mola. Des d'allí, tot i que encara no ho sé del cert, els propers km seran planers o fins i tot de baixada fins que arribem a baix de tot de la Rambla. Dels km 14, 15 i 16 res a dir, excepte la tercera ració d'aigua i que avanço a uns quants corredors. En el km 17 hi ha els de Championchip prenent mides, l'únic control, massa pobre per ser Terrassa.
Passo el km 18 plètòric per l'antiga carretera de Terrassa a Viladecavalls, i deixo enrere per sempre a un veterano de les Illes Canàries amb qui ens hem estat avançat durant la cursa. S'acosta l'hora de la veritat. Enfilo la rambla, hi ha força gent mirant-nos i uns quants animant-nos. El català és així, introvertit. Em trobo bé i avanço a tothom amb qui em topo pel camí. Vaig sobrat, és un dir, i em permeto animar als que ja no poden dir ni fava. Pujo i continuo amb bones sensacions, em sento bé i amb forces. Mita'l. Ja sóc al km 20, al costat de la via del tren, al passeig 22 de juliol. Miro el rellotge i em marca 1h i 55 minuts. Penso que mai en guanyaria la vida si volgués dedicar-me a córrer i també penso que molt probablement baixaré de les dues hores en aquesta mitja que tan dura me la pintaven. Finalment acabo 11 segons per sobre de les dues hores. Un temps horrorós però una mitja en la que m'ho he passat bé i que m'ha deixat amb ganes de repetir. Com les natilles nen.
Una vegada l'Alibés ens ha presentat la primera fila de la cursa, els professionals, comencem la mitja pel passeig 22 de juliol en direcció al monument a la dona; segurament un petit homenatge a les dones dels que estem fotent la mitja. Som-hi. Per variar, quan passem pel túnel de sota la plaça la gent es fot a cridar. Pocs metres després, hem arribat al km 1 en 5 minuts i 45 segons. El recorregut em sona de l'any passat perquè els 4 primers km són compartits amb la cursa de 5 km. M'ho prenc amb calma i així de passada evito el perill de que algun sonat es creui davant meu i em foti per terra. Un, dos, un dos. Els km van caient, dos, tres, quatre i ja som al km 5 a un ritme de 5 minuts i escaig per km. Ens donen la primera ampolleta d'aigua, frescota i obridota. oohhhhh, això és vida. I em trobo bé a Terrassa. Avui vaig calçat amb les meves velles kayano, perquè són les úniques que no em maltracten els peus. Avui tampoc m'estan fallant. Ni bullofes ni mal. Bé, bé.
Els del memorial ja han acabat els seus 5 km i els de la mitja enfilem cap el monument a la dona, ara vorejant-lo i baixem cap a l'escola industrial. Passem el km 6, per davant de casa una parella que s'ha llevat amb ganes de conya i ha tret els altaveus del seu aparell de música al balcó mentre sona a tot drap el "Passatges footingueros" d'en Pere Tapias. Cau el km 7 i enfilem la temuda Avinguda Vallès, amb gairebé dos km de pujada continuada. Pel camí observo el cristu de trànsit que està provocant la mitja i també trobo una corredora estirada a dalt la vorera, rodejada de gent i tapada amb manta com amb la que tapen els accidentats, d'aspecte semblant al paper de plata. Espero que no sigui res. Vaig pujant i començo a avançar a alguns -pocs- corredors. A dalt de tot ens espera l'Avinguda de Béjar i el km 10 i la segona ració de H20. Algun dels corredors que he passat durant la pujada em torna a avançar. Quan llenço l'ampolla ja sóc al km 11 i aleshores comença la baixada que dura fins que tornem a pujar en el km 13 en el camí cap a la Mola. Des d'allí, tot i que encara no ho sé del cert, els propers km seran planers o fins i tot de baixada fins que arribem a baix de tot de la Rambla. Dels km 14, 15 i 16 res a dir, excepte la tercera ració d'aigua i que avanço a uns quants corredors. En el km 17 hi ha els de Championchip prenent mides, l'únic control, massa pobre per ser Terrassa.
Passo el km 18 plètòric per l'antiga carretera de Terrassa a Viladecavalls, i deixo enrere per sempre a un veterano de les Illes Canàries amb qui ens hem estat avançat durant la cursa. S'acosta l'hora de la veritat. Enfilo la rambla, hi ha força gent mirant-nos i uns quants animant-nos. El català és així, introvertit. Em trobo bé i avanço a tothom amb qui em topo pel camí. Vaig sobrat, és un dir, i em permeto animar als que ja no poden dir ni fava. Pujo i continuo amb bones sensacions, em sento bé i amb forces. Mita'l. Ja sóc al km 20, al costat de la via del tren, al passeig 22 de juliol. Miro el rellotge i em marca 1h i 55 minuts. Penso que mai en guanyaria la vida si volgués dedicar-me a córrer i també penso que molt probablement baixaré de les dues hores en aquesta mitja que tan dura me la pintaven. Finalment acabo 11 segons per sobre de les dues hores. Un temps horrorós però una mitja en la que m'ho he passat bé i que m'ha deixat amb ganes de repetir. Com les natilles nen.
diumenge, 11 de gener del 2009
Festival a Sitges
Lloc a la general 2047 Dorsal 107 Xavier Garcia-Cascon Vela temps oficial 2:03:21 temps real 2:01:15 mitjana per km 5:45 lloc al p1 1661 temps al p1 34:28 lloc al km 11 1984 temps al km 11 1:03:15 lloc al p3 2032 temps al p3 1:48:04 M3 - 1147.
XXVI Mitja Marató de Sitges, cursa d'una bellesa extraordinària quan transcorre a la vora del mar en un dia assoleiat com el d'avui. La cursa començava bé al costat del Bobby esponja i del Xavimmmm. Molt bé. Amb ells corro els 5 primers km a un bon ritme fins que coincidint amb el primer avituallament d'aigua -no se beure sense parar- els perdo en l'horitzó. Afluixo el ritme, xino-xano, estic cansat i em queda molt, massa camí. Al km 7 veig com em supera l'Esther. Poc després del km 8 paro per lligar-me bé la bamba esquerra que m'està adormint els dits del peu. Al cap de poc veig a la Natàlia que apareix per la dreta i em demana que tiri. Només puc somriure. Em mira amb cara de veure un gos abandonat i també acaba desapareixent. És aleshores quan recupero l'afició per la filosofia i em pregunto que estic fotent a Sitges. Decideixo abandonar i anar-me'n cap a casa. Aguantaré -penso- fins el segon avituallament, em sembla que prop del km 10 perquè ja queda poc i perquè tinc molta set.
Però, on em porten aquesta gent? El segon avituallament és terra endins, lluny de Sitges i d'on tinc el cotxe. El meu cervell encara funciona: si abandono un cop em donin l'aigua hauré de fer el mateix recorregut que si continués la mitja. Suposo que hauré de continuar tot i que tinc un parell de bullofes ben maques a sota els dits de tots dos peus i em plantejo treure'm les putes bambes i anar descalç. En el camí cap a l'avituallament veig les cares dels corredors que ja tornen cap a Sitges i veig a en David amb cara de felicitat i més tard a en Bobby amb no tan bona cara i que em diu alguna cosa, suposo que agradable. Paso el km 11, el xip prodigiós pita i almenys quedarà constància que a aquelles alçades de la cursa jo encara hi era. Pocs metres després, per fi, tinc una ampolleta d'aigua, fresqueta per cert. Torno a parar i em foto mitja ampolla de cop, en una de les poques estones de felicitat del recorregut. Així doncs, continuo corrents per no caminar, tot i que ja he caminat una estona, just passat el km 10. Continuo per una recta interminable i sense gràcia, fins arribar a una rotonda en la que passo un pont i ja tornem a ser prop de Sitges.
Em trobo una mica millor, supero el km 14 havent observat la retenció també quilomètrica de cotxes que estem provocant els participants de la mitja. Passo a prop del pàrquing on tinc el cotxe però tot i tenir-ho a ou, no abandono. Ja veig el km 15 i poc abans em tornen a donar aigua, que aquest cop me la foto en segons, també aturant-me. Després el recorregut baixa per un carreró estret i assoleiat que dona gust i tot. Tot i que el gust s'oblida quan ens fan pujar un carreró estret, ombrívol i empinat que porta cap a l'esglèsia de Sitges. Tornem a baixar i ja som al passeig. Hi ha gent fotent-se una canya. La canya que m'estic fotent jo... Passo el km 16, al costat de la sortida i de l'arribada, mirant amb enveja que hi ha molts corredors que han acabat aquest suplici. El crono de la cursa marca 1h i 31 minuts. Intento calcular a quin ritme vaig però desisteixo. Encara em falten cinc quilòmetres per arribar al final però les tentacions més fortes d'abandonar ja no poden amb mi. Avui acabaré per collons. Els ultims quilòmetres cauen lentament. Torno a tenir set i estic baldat. Passo el km 17, poc després torna a sonar el xip i finalment passo el km 18 i també el 19. Això ja és al sac però encara haig de patir tot i que em permeto el luxe d'anar animant a altres difunts que em topo pel recorregut. Es fan molt llargs els dos últims km, de gran bellesa, en els que vorejem el mar pel passeig marítim. La meva mirada busca desesperadament els arcs inflables de l'arribada que molt poc a poc es fan visibles. A pocs metres de la meta veig que el rellotge ha contat ja més de dues hores però la felicitat davant la imminent fi d'aquesta tortura em consola. Demà tornarà a sortir el Sol.
XXVI Mitja Marató de Sitges, cursa d'una bellesa extraordinària quan transcorre a la vora del mar en un dia assoleiat com el d'avui. La cursa començava bé al costat del Bobby esponja i del Xavimmmm. Molt bé. Amb ells corro els 5 primers km a un bon ritme fins que coincidint amb el primer avituallament d'aigua -no se beure sense parar- els perdo en l'horitzó. Afluixo el ritme, xino-xano, estic cansat i em queda molt, massa camí. Al km 7 veig com em supera l'Esther. Poc després del km 8 paro per lligar-me bé la bamba esquerra que m'està adormint els dits del peu. Al cap de poc veig a la Natàlia que apareix per la dreta i em demana que tiri. Només puc somriure. Em mira amb cara de veure un gos abandonat i també acaba desapareixent. És aleshores quan recupero l'afició per la filosofia i em pregunto que estic fotent a Sitges. Decideixo abandonar i anar-me'n cap a casa. Aguantaré -penso- fins el segon avituallament, em sembla que prop del km 10 perquè ja queda poc i perquè tinc molta set.
Però, on em porten aquesta gent? El segon avituallament és terra endins, lluny de Sitges i d'on tinc el cotxe. El meu cervell encara funciona: si abandono un cop em donin l'aigua hauré de fer el mateix recorregut que si continués la mitja. Suposo que hauré de continuar tot i que tinc un parell de bullofes ben maques a sota els dits de tots dos peus i em plantejo treure'm les putes bambes i anar descalç. En el camí cap a l'avituallament veig les cares dels corredors que ja tornen cap a Sitges i veig a en David amb cara de felicitat i més tard a en Bobby amb no tan bona cara i que em diu alguna cosa, suposo que agradable. Paso el km 11, el xip prodigiós pita i almenys quedarà constància que a aquelles alçades de la cursa jo encara hi era. Pocs metres després, per fi, tinc una ampolleta d'aigua, fresqueta per cert. Torno a parar i em foto mitja ampolla de cop, en una de les poques estones de felicitat del recorregut. Així doncs, continuo corrents per no caminar, tot i que ja he caminat una estona, just passat el km 10. Continuo per una recta interminable i sense gràcia, fins arribar a una rotonda en la que passo un pont i ja tornem a ser prop de Sitges.
Em trobo una mica millor, supero el km 14 havent observat la retenció també quilomètrica de cotxes que estem provocant els participants de la mitja. Passo a prop del pàrquing on tinc el cotxe però tot i tenir-ho a ou, no abandono. Ja veig el km 15 i poc abans em tornen a donar aigua, que aquest cop me la foto en segons, també aturant-me. Després el recorregut baixa per un carreró estret i assoleiat que dona gust i tot. Tot i que el gust s'oblida quan ens fan pujar un carreró estret, ombrívol i empinat que porta cap a l'esglèsia de Sitges. Tornem a baixar i ja som al passeig. Hi ha gent fotent-se una canya. La canya que m'estic fotent jo... Passo el km 16, al costat de la sortida i de l'arribada, mirant amb enveja que hi ha molts corredors que han acabat aquest suplici. El crono de la cursa marca 1h i 31 minuts. Intento calcular a quin ritme vaig però desisteixo. Encara em falten cinc quilòmetres per arribar al final però les tentacions més fortes d'abandonar ja no poden amb mi. Avui acabaré per collons. Els ultims quilòmetres cauen lentament. Torno a tenir set i estic baldat. Passo el km 17, poc després torna a sonar el xip i finalment passo el km 18 i també el 19. Això ja és al sac però encara haig de patir tot i que em permeto el luxe d'anar animant a altres difunts que em topo pel recorregut. Es fan molt llargs els dos últims km, de gran bellesa, en els que vorejem el mar pel passeig marítim. La meva mirada busca desesperadament els arcs inflables de l'arribada que molt poc a poc es fan visibles. A pocs metres de la meta veig que el rellotge ha contat ja més de dues hores però la felicitat davant la imminent fi d'aquesta tortura em consola. Demà tornarà a sortir el Sol.
dimecres, 7 de gener del 2009
Trotant
Avui he sortit amb l'Oriol, ell amb bici i jo corrents per dir alguna cosa. Una sortida diferent, amb innumerables parades per escalfar-li les mans. A veure si demà o divendres puc sortir sol ara que per primera vegada en mesos no tinc molèsties enlloc.
diumenge, 4 de gener del 2009
dissabte, 3 de gener del 2009
Cursa dels nassos i primer entrenament
Darrera cursa de l'any, Sant Silvestre a Barcelona, amb molta molta gent, més de 8.500 inscrits, posició final 4168, Xavier Garcia-Cascon Vela, temps real 52:31, mijtana per km 5:16, i temps al km 5 26:18.
Tres dies més tard, primer entrenament del 2.009, 7km aproximadament en 39:29, amb tibantor encara al bíceps de la cuixa esquerra.
Tres dies més tard, primer entrenament del 2.009, 7km aproximadament en 39:29, amb tibantor encara al bíceps de la cuixa esquerra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
